Tired a la bed

Això mateix, estic cansat, i tirat al llit. Ja porto , matemàticament parlant, una setmana a Eire. Avui dissabte taaaaambé he hagut de fer classe. Més de dues hores. Al acabar, eren les dotze , hem pujat a un bus que ens ha portat a Can Kenny. Kilkenny pels d'aquí. De fet, en gaèlic ve a dir el mateix. Aquesta rebonica ciutat ens ha ofert la millor versió del seu clima. Fred i pluja. Bonic castell, preciosos carrers. El riu Barrow ,com a Carlow , creua aquesta ciutat. Aquí hi ha el bressol del hurling. Que és una barreja de futbol, golf, rugbi , invasión vikinga , i una mica de aquísevaletodo.
Són trempats aquest irlandesos, estan penjats del Factor X, programa farfullero, més en versió anglosaxona, però en canvi tenen uns esports la mar de propis. Què dir per exemple de les apostes de cavalls. Ahir ,per fi , vaig creuar més de tres paraules amb en Robert , el cristiano , vamos. Vam sortir a fumar al jardí, i vam parlar de curses de cavalls. Més tard, vaig veure amb ell un parell de curses. El locutor narrava frenèticament la cursa, vinga a parlar ràpid , que si ben parit en dimecres sembla que vol passar, que si mira que atabalat i del betis es desmarca , o no , en butanero rialler es despenja, ...Total, que a la final, després de tres o quatre minuts de carruuuuuusel deportivo , pero en anglès, i amb uns tios canijos a dalt d'un burro, guanya en la del cul gros amb tejanos. Tenia un 1 a 25 .Una pasta gansa. En Robert , es limita a dir un flemàtic , yes, a good race indeed... Recollons , si més que una cursa de cavalls , semblava la retransmissió de l'evacuació d'un pryca. Quina emoció que li posa va el tio. I en Robert no més diu que , si, ha estat una bona cursa. No se li ha mogut ni el bigoti per dir-hooo. A vegades sembla que visqui en un episodi dels Roper. Quan em ve al cap em dona per riure, i m'haig d'amagar per què no em vegin. No ,si es pensaran que sóc més tonto del que semblo. Peró es que hi penso i no puc parar de riure...Refotut , no se li mou ni el bigoti...
El millor de tot es que ja començo a tenir la sensació de formar part d'una família. En Robert , la Yevone, els dos italians, en Luca i l'Andrea , i els quatre gossos Orejón 1(Molly) , Orejón 2(Foxy), Rosie, el tercer llepafigues, i un altre de molt maco que no puc recordar com es diu. En tot cas Orejón 4. Falto jo, en Bernard, segons la cristiana, o en Berrrnat segons els italians. Els gossos es limiten a llepar-me, o en el cas del menut ,Orejón 2, a mossegar-me.

BernatSoto .Teletres,Carlow.

Mamaaa, mira sóc joooo!!!

La bondat i la saviesa, la riquesa del pobre?

És molt tard, ja he sopat, i per fí puc descansar . Ha estat un dia llarg, massa llarg. Tot han estat problemes, que al final han anat tornant-se solucions. La majoria d'ells, així m'ho sembla .Surto al jardí a fumar una pipa. Bernard!!,It´s cold outside!, diu la cristiana. Que si dona , que ja sé que fa fred. Obro la porta, cooony que si fa fred. Tapat fins les orelles, amb una tassa de té calent, encenc la pipa. Em poso els auriculars, i engego lemepetres a tota pastilla. Un volum criminal. A la que poso el cul al banc ja se m'acosten els dos llepafigues orelluts que te la Yevone a casa. El gran , que és la mare de l'altre, és de color marró. El menut blanc i negre. Tots dos són molt graciosos i juganers. Jo els he batejat com a orejón 1 i orejón 2.El menut és el dos. Fa poc més d'un pam. Sona una cançó de Muchachito Bombo Infierno: Azul, que el cielo se vuelva azul, y que así yo vuelva a verte, Azul, que el cielo se vuelva azul,y que así pueda querete,..
L'orejón 2, ja fa estona que juga amb les meves sabates. L'orejón 1 potineja amb les flors, i de tan en tan torna a la meva vora a llepar-me. Jo fumo i els deixo fer, estic rebentat. Surten els estels, bufa un vent fred, el té alleuja les fatigues. Ara sona the Wind cries Mary, i em ve al cap la profe d'informàtica de Bagnelstown. Mira ,no sé ben bé per què. Es esquerpota, i té una veu grossa. Els seus ulls, són dels que et fan sentir petiiiit. Foscos com una nit sense lluna. Que formosa que és la punyetera...Té el cabell bru, estrany en les dones d'aquestes contrades.
A tot això , orejón 2 ja a aconseguit desfer-me el cordons de les sabates. Feia estona que s'hi barallava, unes dues o tres cançons crec. Orejón 1, tranquil per que el seu menut no l'emprenya ha fet de les seves amb unes petúnies. Uiii demà , la cristiana us pentinarà a tots dos nois. Orejón 2 jeu tranquiiil damunt de les meves sabates, deu notar-les calentes. A fe de déu que si noi, avui he fet dues Matagalls -Montserrat. Segueixo fumant. El vent ha portat núvols, ja no es veuen els estels. Ja no queda més tabac que cremar, recullo la paradeta , i entro a casa.
Un cop dins ,li comento a la cristiana que a el seus dos gossets els hi ha donat per la jardineria . Enfurismada , surt a les fosques al jardí. Ja us ho deia nois , aquí va haber hondonadas de òstias...Sento el quissos udolar , alguna cosa els hi diu en gaèl·lic. Miro d'aprendre-ho, he vingut aquí per aprendre. El problema és que se m'acumula la feina. Tot i així, la de coses que he aprés en quatre dies...
Una vegada vaig llegir que la bondat i la saviesa és la riquesa del pobre. I jo com tot home vull ser ric..., aquesta riquesa ,no me la podrà prendre mai ningú.

Supernanny?, o la portera de la Rue 13 del Percebe?

Mariconades a part, que ja ho seeee, que vine paeeeeso. Tinc la sensació , no gens estranya , coneixent on treballo, que alguna cosa no acaba de rutllar del tot. Jo ja dic que el conducto reglamentario está paeso. Si estic aquí per solucionar problemes. Avui he fet de patrullero per veure sobre el terreny com de lluny estan els de la Carlow Vocational School. Alguns estan raonablement aprop , d'altres mooolt aprop, i d'altres una miqueta lluny. Y eso es todo amigos..A falta de comprobar dos o tres alumnes, la situació està sota control per la meva part. El tema és la part que no es meva. Coooon la igléeeesia hemos topado. Jo ja tinc cotxe , i no vull moto per a res. Vaig fer la mili a artilleria , i no tinc ganes tornar-la a fer amb submarino...

Avui la cristiana ,que cada dia cuina més bé, m'ha dit que sortia a fer la seva patrulla vespertina. Com es habitual en ella, amb lemepetres ,música de Queen i Meat Loaf, no si la tia és una roquera. Canturreja abans de marxar. Amb el cul gros i respingón que té , ja em comença a recordar la meva marona. Ella sempre va cantant per tot arreu , i també va a caminar .Sona el putu... , perdo , sona el mòbil .Una noia que te problemes d'adaptació. Parlem. Parlem .Parlem. La faig riure, m'explica coses, cosetes, xafarderies, com es troba ,com se sent. Parlem. Demà trucaré a la Mary Manndona(mentida es diu d'una altre manera), la responsable de tot el tinglado. És encantadora, el que no sé , és si és encantadora de serps. Ui, que jo portava la camisa per dins els pantalons...De moment el dissabte han planejat la invasió de Kilkeny. Bé , hauria de dir programat, doncs el que ha de dir per on saltem en paracaigudes sóc jo. Res, neng, ara també seré guia turístic .Com a l'ejersito apañol , on les seves armes més destructives son el filferro ,i la cinta aïllant, jo tinc el palique, i una bona verònica. Encara que estic per tirar de chicuelina, com el personal es posi tonto. Massa coses no depenen de mí. Malgrat tot, penso donar la llauna per que tot vagi el més fi possible.

Demà haig d'anar a l'escola de Carlow. La responsable del meu grup allà, una tal Bridget, para nada Jones. Sembla haver-se-li espatllat la gaita fa força temps. Més seeeca que una penca de mojama, xunga de debó. Amb la cintura d'una bombona de butano, i encara no ha descobert que te uns ulls molt preciosos. Res , si demà pinten bastos , li faig saber lo dels ulls . Por cierto las gafas nuevas me las paga la escuela ,no?..

De debó, cada nen una casa, i tots plegats la Rue 13 del Percebe..., i jo la portera es clar.

Apatrullaaaando la ciudaaad...

És un quart de vuit del matí, sonen els dos despertadors. Mandrejo, reees, uuun minnnut. Em grato la barba. En tiro del llit, no baixo. Tinc una agenda completa. Agafar el tren amb la canalla , les cinc nenes .Van a l'escola de Muine Bheag (Bagnelstown al Google Earth) . Discutir sobre la conveniència del horaris de visita, els hi haig de fer classe quatre cops per setmana. De tornada anar al biblioteca pública, doncs treballar a la staff room de cada escola és un rollo. Quan no es queden sense xarxa, no hi ha màquina disponible. I la veritat ,demanar-li a la torpeda de la profe de Informàtica que em deixi anar a la sala de màquines quan ella fa classe no mola. Així que haig de fer unes patrulles considerables per anar d'un lloc a un altre. Gasto més en soles que en menjar, que també és un tema apart. El pack Lunch( o sigui el papeig que em prepara per emportar la cristiana) és minso. Bé de fet el més trist es que avui he anat al menjar-me'l al parc, tot sol. Feia sol, raro, i no bufava massa el vent, més raro encara. Així que com en l'episodi de Mr Bean ( o sigui jo) he dinat al parc. Sense guarrades peró.
Carregat com un burro: ordinador ,carregador de l'ordinador, impermeable ,paraigües ,papers varis, un mapa, la pda, que és GPS,el punyetero pack lunch , que fa molt bulto, pero no alimenta un pijo, una ampolleta d'aigua, i la maleta. Ah , si em deixava els dos mòbils i un parell de dossiers de la canalla. Vaig pels puestos com un coet, no sigui que faci tard, em perdi, o combinacions lineals de les dues coses. Anant pels Alps aquest estiu amb el mestre Basas no pillava tant. Com que fa fred, sempre tinc pixera, que amb les preses s'accentua. Per no dir de la resta, amb tanta patata, coliflor i demés mandangues vaig mig autopropulsat .
Aquí em teniu, fent més voltes que el vint i sis. Avui he volgut comprovar, amb la canalla , que tal és de llarg el seu recorregut . Deu n'hi doret. Soooort que son joves. De fet aquí tot déu camina molt, i ràpid. El que deia , apatrullando la ciudad Sr. Torrente. Quan fa pujada tiro d'autopropulsión . Raaasca mama!!, que diria el meu pare. Este camello va jodido, pasalo. Bromes a part, arribo a casa que no tinc massa forces per res més que dormir. Avui us he escrit aquestes ratlles,i si tinc sort, demà, les penjaré . Si més no la posta de sol ha estat memorable .M'he fumat una pipa al jardí, tapat fins les orelles ,veient com es feia de nit .La lluna era grosa com una sindria, blanca , preciosa. Han sortit els estels, i he pogut veure el carro. Ja no m'he sentit tan lluny de casa. Com la canalla també m'enyoro . Que trist , i jo que creia que a mí no em podia passar..., ai que em sembla que plou..., de tan en tan també se'm fa un nus a la gola...

Vaig triar la solitud com a companya, com a casa, la muntanya , i elles mai volen saber res de tristeses i enyorances. Myriam García , morta a la muntanya fent allò que més desitjava, el que sempre havia volgut. En memòria seva, aquestes ratlles.

PD: Jodeeer, m'acabo de tirar un pet que he despertat a la cristiana. Storm? (tempesta) ,sento que li diu al seu home .Torrente!,Franco ha muerto!,viva España!. Bona nit nois i noies. M'en vaig a dormir rient, cooony de coliflor...

Si é má difisil va peó...

S'ha mort, no hi ha res ha fer. Havia començat a fer coses estranyes. Tenia vida pròpia. Feia el que li semblava, que no està malament. Tret lo de deixar-me penjat. Tan lluny de casa. Bé, és el que passa, les coses han anat així. L'he traginat fins aquí, i aquí descansarà. Aquests bons cristians li faran un bon enterro. No tinc massa retrets, tot plegat podia esperar-m'ho . Quan vam sortir de casa, burro de mi, no li vaig fer el cas que volia. Doncs vinga , sense sentimentalismes , cap al forat. Sense fer escarafalls aprofito d'ell tot el que puc. Arribat el moment, quin sentit tenen les manies. Que a rey muerto, rey puesto .Tots som prescindibles .Arribat el moment ,jo també .No puc dir que et trobaré a faltar, encara em queda el teu germà . Malgrat tot, et necessito , punyetero. Pregunto. Sembla que tinc un substitut, endavant doncs. Arribo seriós a l'indret que m'han recomanat .L'home em pregunta que si blanc o negre. Com si hagués de triar entre un alella o un priorat . Finalment trio el negre .Serà cosa del destí, o del futur. Ho dic per lo del color. No et desitjo ningun mal, ni que et caigui un llamp , que fora el més normal. Al cap de vint minuts el de color negre ja feineja, serà pel color. Negre vull dir. Sort que el tio dona la talla. Flipo en colors . Els que deixo rient, al cap d'una estona ja ploren. Fet i fotut ,tots som lluny de casa . Una rialla , és una rialla. El que fan unes paraules amables. Tots trobem a faltar que ens acaronin, sobretot aquells que fa massa temps que no els acarona ningú. Faig de pare, de mare , d'amic,...Arrenco un somriure dels seriosos, rialles dels enyorats. Fins hi tot la bona cristiana comença a estovar-se . Venga neng, demà serà un altre dia. Fem farina plana, matem-ho a pela amb deu. Enviam un senyal cap algun lloc on et pugui abraçar . Estoy aquí pa eso. És lo que marca el plano . La veritat es que no hi van haver bofetades per venir. Si m'ho van proposar a mí serà per alguna cosa...Si més no, la irlandesa , riu de les meves collonades. I la veritat massa bona actriu no és.
Té collons, el segon dia de viatge i el putu mòbil de l'empresa la dinya. A cal Vodafone , com no, me'n venen un altre. Guardo el ticket que encara tindré problemes. Tranquilo Sr. Jones, quin dia. Tinc dues escoles, dos horaris, dos grups. Temps lliure, la veritat , no gaire. Així que com a la cançó...

No ens ho compliquem, fem ho fàcil. Si tenen cor deixin les pistoles al calaix .No ens fotin les dents .Si és més difícil va pitjor .No ho oblidis mai, a mi la vida em va ensenyar que no s'oblida el que s'explica amb amor. Ser un mateix , aixecar-se després de la caiguda ,estimar els amics, buscar com un boig totes les sortides,...guarir les ferides. Que cadascú tria el que és per ell la vida ...

Kuld Yuripit , yea ,dis is mai neim. An yes is mai fabourit ansgüer. Ai sink ai jaf anderstan ol . Meibi a rainbou, is a rainbou, bat jiar , is so nais...Tinc un bon pressentiment , un dia més com cada nit surt el sol.

Amanece que no és poco...

Buenu, buenu ,bueeenu. Ja hem anat a escola, els nens es reien de nosaltres. Aixó si ens han tocat unes señus d'infurmmatica que estaven per ,... .Alguna de les sales de profes, que es diuen staff, estafa és lo que tenim aquí, semblen museus d'art romànic. Ara entenc per que son tan religiosos, no he parat de dir mare de déu, mare de déu.Quines titis!!!.També hi ha material de derribo , com a tot arreu. No cal anar gaire lluny , jo mateix cada matí davant del mirall. Eeee, pero a la que em rento la cara i la cristiana em dona el breakfast,... er miyó cuiné der mon.

De moment he tornat a fer una jura de bandera improvisada, pues no espresenta el director de l'escola i ens diu que han vingut els diaris locals. I que toma hissada de bandera. Estanquera i foto que te crio . A que el hi canto l'ardor guerrero...I si no una sardana , la dança de l'amor. Sobretot a unes titxers que jo sé , que les iva a meter de todo menos miedo.

Una abraçada, que demà tinc una feinada a discutir horaris,... quan torni em faig casc blau de la ONU. O no,...

Live vest under your seat...

Bueeeenu, ja hem aterrat a Habloraroirapidolàndia. Colloooooons, pillo algo , pero flipo en colorins.El garito sembla molt comfortable. La mestresa ens alimenta força bé.No plou, i no fa molt fred. Ostiaaaa que més puc demanar??.Tinc la tropa instal·lada , i de moment encara no hi ha cap problema. Tinc connexió a la pròpia casa, pero el tema esta a veure com m'ho podrè muntar fora d'aquí. He sortit a fer una volta pel poble. Dues esglèsies i mig castell. L'altre mitja part se la van sepillar en un follón que van tenir el segle passat. Total el paissatge és atapeit, toooot pla. Per no ser no ni és ni rugós. Les muntanyes a les postals. Hi ha dos students més amb mí a la guesthome aquesta. Són dos ninnis del nord, em sembla que de Bolzano. El del teorema no, el del poble. L'un és un hippy que juga amb les bitlles de malabars. Alt i barbilanpinyo. Molt agradable.M'ha portat al poble i m'ha deixat al mig d'un parc. Que cabróoon , sort que havia deixat molletes de pa a cada cantonada, si no torno a casa amb la poli. L'altre és petitonet .Una malalt de les matemàtiques, que li diu a la mestresa , cristiana perduda ,que no creu en Déu!!. Jo que li dic ,calla mamón, que aquesta ens mata de ganaa.

El que deia, una altre pais ,una altra cultura. Aquí tot cristo va amb samarreta, faci fred o calor. Serà l'escalfament global?.Per cert ,com que vull integrar-me, aniré a pillar-me unes xancletes, per posarme-les amb mitjons .Lo dels pantalons curts encara no m'hi veig amb cor.

Res , que fasten your seat belt i que live best under your seat(cordeu-vos el cinturó i que l'armilla salvavides és sota el seient).

Una abraçada, i saludo a mi mamá quemestaráescuhando....

Vull marxar, peró no anarme'n....

Tinc un sentiment agredolç, enganxat al meu pit ,com una paparra. El dissabte marxo a Eire, anem a Carlow, amb la canalla de l'escola. El fet es que tinc ganes de marxar, peró no d'anarme'n. Com explicar-ho ?. Tot deu diu que caaap problema.., que tindré un munt d'hores lilis. Si peró a un munt de quilòmetres de casa. Sii , ja sé, sempre em dic que d'on jeguis fes-ne la teva oficina. Que donde fueres ,haz lo que vieres. Com si a partir d'ara haig de fer-me dir Paddy Mhogany. Cooony, que no només trobaré a fartar a la mama!!. Ara que m'havia acostumat a la meva nova casa, el Solvay. Petita, refotudament petita, mooolt petiiita, peró molt acollidora. JA creia que tornava a tenir casa. Ja no s'em feia extrany despertar-me, i anar a fer un riu, o fer-me el sopar.Només per mí. Ja he aprés a no tirar-me la colònia als ulls...

Bé, tan se val , anem caient cap el final del tobogan. El que vaig pujar el mes de desembre. El cabrón més que un tobogan sembla unes muntanyes ruses. A estones caic , a estones pujo..., segur que ja m'enteneu. Pero tranquis, que com diu la cançó.. if you want blood ,you got it..

A partir del disabte: Soto's Eleven in Eire(come what may...). Que sigui el que Deu vulgui, i si no ja hi posarem remei. Millor solucions, maaai problemes...

Les cròniques de Bernat Metxa...

Sota una lluna en quart creixent, d'un cel rogent penjada , comença aquesta història. Diu que un dia un bon amic hem proposà fer de bon home. Calia fer cavaller a aquell que bon conhort ens dona. Encara que endarrerit en anyada , molt avançat en traça estava. Ja en primera escomesa, mostrà llur valentia. Més el seny en la instrucció , fou la seva més gran valia. Enllestida la sortida, ben guarnits, i preparats, prenem camí cap la contenda.
Dos són els cavallers que m'acompanyen. No ens falta ni princesa. Cap drac hem de trobar, però gran serà la fera. Que si noble ha de ser la lluita, més gran la follia. Arribats ja al combat, esmolem bé les espases. Alcem els escuts arrauxats,amb la primera llum del dia.Que amb cridòria ensordidora, la por lo foc atia. L'enemic brau es defensa, puix al final , en retirada guilla. Agraïts pel desenllaç, lloem a nos senyora. La que ens guarda dalt dels cims, i lo cor ens té per penyora.

Si parlés el rei Arturu , per nosaltres ni un duru donaria. Per tan anem al tema, que ja s'acaba el dia...

Dos quarts de vuit d'un matí solejat ,passo per cal Cardona .Amb ell , la seva dona, la Carmeta , i en Jové, anem a buscar a l'Enric. L'Enric gran , o el gran Enric, tan se val. Avui toca fer el Cavall. Vam dir que ho faríem abans de marxar jo a Irlanda, i per fi ha arribat el dia. De Santa Cecília , camí de l'arrel, i la canal del Cavall. En fem via. Esmorzem un cop al peu, i repartim les feines. L'Enric obrirà via, en Jové el seguirà, , i jo i l'Agustí els hi anirem darrera. Farem cordada tots quatre ,així serà més fàcil fer fotografies.

El temut flanqueig...

..la fera es defensa.

la berruga relliscosa...

Passat el temut flanqueig , la berruga relliscosa , ens barra el pas de la via. El nostre cap de corda , amb moviments lents, però efectius , guanya alçada i fa reunió. Ja hi som, en Jové surt com un llamp. Va cantussejant, s'enfila com un llangardaix, i ni pedra negra ,ni que punyetes. Va tan ràpid que amb prou feines puc fer-li un parell de retratos. Fem merder, estic content. Un cop tots quatre a la reunió , ja prop del cim, comentem la jugada. Altre cop el nostre cap crida , reunió. En un moment som tots al cim. Que curta se m'ha fet la via. Ni he tingut temps de passar fred a la reunió. És el moment de les encaixades de mans i de les abraçades .Des del peu la Carmeta ens observa en tot moment .

...la fera resta vencuda.



Pel merder que fem ,li queda present el moment. Baixem amb dos rappels, dels que tenen molt ambient . Com que la canal del cavall està perilloseta, anem a buscar el pas del gat. Al final baixem per una altre canal. Com que hi ha una fita i es veu molt fresada ,serà per molt que acabem amb emmerdada. Baixem ,i baixem , i vinga a baixar. Caaap problema el camí de l'arrel és al mateix puesto on l'havíem deixat. Cap al cotxe, cap al coootxe. A dinar a Marganell. Ha estat un dia memmmora-ble. El que vaig dir un dia. Sembla fet per la feina. On molts d'altres han bramat, ell com si res tu. Quin dia, i com us trobarè a faltar lladres.

Nos senyora, la dels cims,...

Ara que ja tinc maleta, he descobert que no hi cap ,el que endur-me voldria...

Com un coet....

Brrr, quina nit.Me llevat que per mí que me la piqui un mono.A les vuit he quedat amb l'Enric petit. Avui no tinc bon rotllo, que hi farem. Arriba, pujo al cotxe, xerrem, parem a fer un tallat. Es va animant el tema . Al parquing de Can Masana trobem l'Enric gran i l'Eduard Abelló. Van a fer una via nova a la Portella Gran, nosaltres anem a la Portella Petita. Han reequipat la seva aresta GAM i volem enfilarnos-hi.Fem camí plegats, xerrem, caminem, ens separem ,esmorcem. Nosaltres arrivem a peu d'agulla que ja hi ha una cordada enganxada. El seu cap de corda no passa del segon clau. No hi ha manera de sortir-ne.Ha posat un micro friend , pero diu que si hay algien más...ens veuen tan decidits que es fan a un costat.Passo jo ,i sense gaires problemes li poso la cinta i segueixo fins la reunió. Com de cop estic animadíssim. L'Enric ,al veure'm pujar tan suelto, també.Ell fa el segon llarg i es baralla per sortir en lliure dels estreps. Després un parabolt, hi ha una flor de pitons, de quan la mar morta encara estava malalta. Dedueixo, pels seus comentaris ,que troba a faltar alguna cosa més.Els colegues d'abans , agraïts , ens ofereixen els seus tascons.El tema millora, l'Enric surt dels estreps i es perd aresta amunt. Avui també va molt suelto, doncs posa ben poca cosa.
Dalt de l'agulla decidim anar a fer l'aresta Brucs de la Miranda de les Boïgues.Mítica. Quaranta metres de quart grau amb pres petita , equilibris i..., només dos seguros. Ja fem el pedestal sense cordes. Ens encordem , i surto com un coet. Total , no podré posar res mes del que hi ha...Faig reunió al cap de uns matemàtics cinc minuts, o menys.L'Enric em segueix , sense caaap problema, abasta la reunió i surt cap el cim.Peligruuuu, avui tenim peligru.

Una cordada de grans escaladors ens proposen rapelar amb les seves cordes. Posem un maillón cadascu, i tots contents. Dic grans, per que entre tots tres fan moooolts anys. El que ha fet el llarg de primer tenia setanta anys, també ha pujat molt suelto el xavalín...La seva corda sembla un prat del pirineu, està plena de floretes. És tan vella que per mí que és de la seva primera comunió.Al'Enric i a mí no ens fa gaire gràcia , pero bueeeeeeenu. Cap avall. Xerrem una estona amb ells ,ens informen d'alguns reequipaments més. Ens despedim agraïts i , desgrimpem el pedestal amb vambes. Quins collons, avui anem com coets.Cap el bar, a recuperar el que em perdut fent el mono. Jo em despedeixo de l'Enric, ja no podré escalar més amb ell fins que torni d'Irlanda.Li falta una ascensió per fer 200 escalades. Crec que ha quedat amb l'Enric gran per anar a la Sanchez de Diables. Bona escalada conpanys.

pessigolletes a l'estomac...

S'acosta el dia. Van caient les hores, anem lligant coses. Ja tinc maleta ,crec. El tema és que hi haig de posar.El plano marca que ha de fer fred i que plou fins hi tot en somnis. Les males llengues diuen que la seva bandera no era verda, que es va florir amb tanta humitat. La tropa està motivadíssima, tú mateix. Una setmaneta de cole i hastaluegolucas....Jo, coneixent-los ,no els disculpo. De fet, a mí també m'està costant. Fa dies que en el meu cap va sonant una musiqueta d'aquelles de peli d'acció. Poc a poc va pujant de volum.Hi ha cops que tinc la sensació que sòc dalt d'un tobogan, d'altres que visc a la cistella d'una catapulta. En qualsevol moment algú la dispararà.

He decidit canviar el disseny del blog..., encara que no n'estic massa satisfet.

Muntanyes...,per què muntanyes?

M'ha tornat a passar. Creia que ja estava preparat. Sembla que no. El darrer cop vaig allargar-ho massa. És el que passa, t'acomodes a la situació i .... Alguna nit encara m'he despertat sommiant amb ella. La de coses que vaig arribar a probar, total per res.La lluita va ser llarga, la pèrdua més gran. Aquest cop creia que estaria preparat.

Un no es planteja mai atacar d'aquesta manera .El tema es va posar a tiro,...i trilirí que te ví.Al comencament semblava donar la talla .Ella es deixava estimar ,li agradava la situació . Feia temps que ningú li anava al darrera. Agraïda em deixava fer.Confiat, explorava tots els seus racons. Anava deixant la meva emprenta a cada pas.Mica en mica, sense adonarme'n, les coses van anar canviant. Ella encara recordava el darrer que ho va probar.La recanca li evocava els patiments passats.

He lluitat, com creia que no havia lluitat mai. Mentida, m'he dit.Sempre has lluitat, aquest cop el convenciment no et valdrà de res. Ella és dura, peró amb els meus encanteris es tornarà manyaga.Res. No puc, no encaixo. Està més que clar que no estic fet per ella , ni ella per mí. Merda, un altre cop, i un altre cop merda. Recordo el primer dia que la vaig veure. Que bonica. Mai, vaig dir-me,mai serà meva.Peró em vaig plantar al seu davant, i m'hi vaig llencar...Clar que sí. Geronimoooo. Les seves companyes encuriosides treien el cap cada cop que jo m'hi acostava. Al final,... al final va ser que jo no estava preparat. Que no era . Que no havia de ser.

Tinc por,no vull que passi.Aquest cop no faré el ploricó.És inevitable, les mans ja no em responen. Perdo la forca. Un últim esforc, pero ella hem rebutja. Em preparo per la patacada, comenco caure. Les alzines s'apropen , la gravetat amb xucla. Es tiba la corda, el primer clau no aguanta. El segon , tampoc. El cor batega, que sembla que em vulgui sortir del pit. És interminable, quina sensació més desgradable. El més fotut és que no m'es extranya. Com el darrer cop, sé que m'acompanyarà durant molts dies . Em vaig prometre que no em tornaria a passar. Tan d'hora, no, encara no , òstiaa.

Al final tot s'acava, veig una llum, obro els ulls.Torno a ser viu .La desfeta ha estat terrible, peró m'en sortiré. Alguna cosa apendré aquest cop. Cada cop que m'ha passat ha estat així.Hi ha algunes muntanyes que son com dones, i algunes dones que son com muntayes. Un mai sap si estarà fet per escalar-les. Cal solucionar el dubte probant d'enfilar-s'hi. I així estic disposat a fer-ho una altre vegada. Ja sigui una dona, o bé una muntanya. Son taaan boniques...

A la memòria d'en Kenji Yamamoto, mort al Cerví fent realitat el seu somni, i el de molts altres.

Hoy puede ser un gran diaaaaa....

Ataquem-ho d'hora.A tres quarts de vuit ja tinc el transport. Puntual com un clau. M'he llevat amb la sensació que tot rutllarà. Malgrat tot ,amb les preses , i ho descobert massa tard, el meu horari, si el que encara no em sé, s'ha quedat a casa. Nasti de plasti. Ens estalviem la gentada del primer dia. Algu ha fet correr que es deu poder aparcar a partir d'un quart de nou. Lògicament és una trola. Mileeeers de pares i mares s'esbarallen per deixar la canalla. Seguint la norma del sector vesteixen com a reis ,condueixen com a lladres. Motocros, que la vorera és per pujar-s'hi.
El primer dia , és el primer dia. El segon serà el segon. Y luego viene el tio Paco con las rebajas. Ja hi tornarem a ser. Eeeeh, que és contradirecció. Hommmeeee, que ....,res deixem-ho estar. A falta de mereterita, bons son mossos. Que fan unes ressetes , que fan venir mal de cap, no el curen.
Va passant el dia, tot va tirant, les coses funcionen.Vinga som-hi nois, aquest any farem tal, i qual, i també....sona el timbre. Canvio de classe, tornem-hi..., torna a sonar el timbre. Passa el temps, i el timbre, va sonant a intervals regulars de classe a classe. Arriven les cinc, i les meves forces , minvades, racaneigen . Em deixo caure al seient de la sala. Hem fet cim . Ara cal tornar a casa, i no tinc transport. Al sortir una colega s'ofereix a baixar-me al poble. No tinc cap ganes de agafar el cavall de ferro. Hem deixa aquí. Entro. Faig un cop d'ull, busco un lloc tranquil, prop de la finestra. Munto la paradeta. Em penjo del la xarxa. Comenco a escriure, ... allò de que avui pot ser un gran dia. La biblioteca ja fa dies que em fa d'oficina. D'aquí uns dies la canalla ho envairà tot . Algú els hi haurà posat deures. Algú haurà de corregir-los . Jo ja no hi serè per veure-ho. Un avió m'haura portat lluny. Perdut , sota un altre cel, faré d'un altre lloc la meva oficina...

Perderme , por lo que yo vi, te rejuvenece. Volvi a creer que se tiene lo que se merece. La vida es más compleja de lo que parece. Lo que doleria por siempre ya se desvanece...

...i el darrer dia descansá.

Quatre dies de pont, tres escalant. Guarda pa cuando no aiga. Cal que aprofiti, ja no sé com anirà tot. Del cap de setmana no em puc queixar....will the wind ever remember, the names has blow in the past,..Avui en Hootximhin tira que ti cagües. Amb tanta conya de bandera, i patriotisme , em declaro de la grama. Quin dia. Sempre m'he estimat portar alló , i aquells que estimo, al cor. Digas-li Catalunya, parenta , colegues i altres osties. Allà ningu els pot embrutir. Com li vaig dir al Cardona i a l'Enric :correr és de covards i entrenar-se de maricons... Que els gays són una altra cosa. I l'ortografia me la passo pel Nokia sms browser.Geronimoooooooooooooo.A tomar pol culo bisicleta.

Em sap greu.

...and the wind it cries Mary.

D'amagatotis, trec el cap. Sense ser descobert, pujo les escales.S'està fent fosc, no hi ha moros a la costa. La màquina ja està escesa, el volum al mínim .La recolzo damunt de les teules. Què bonica és la ciutat a aquestes hores. A les cuines es couen truites que seran menjades d'aquí una estona. La canalla dels veins del bloc del davant s'esbarallen per parar la taula. No hi ha roba estesa al terrat, sóc un blanc fàcil.

Puja una bravada de colònia pel celobert, la seyora Antonieta es perfuma. Reconec la seva olor de l'ascensor.Ella i el seu home surten a pendre la fresca. Sento la fresa de l'ascensor, la maquinaria és just sota els meus peus.El wifi em canta que hi ha un munt de xarxes. Avui toca la wn_7865, ahir em vaig penjar de paco_home_lan.Ja que piratejo , millor repartir. Total, baixo el correu. Avui tampoc diu res, res que valgui la pena.Sento la fresa de l'ascensor altre cop. És el vei que ha plegat tard. Ho sé per les corredisses de la seva canalla . Corren pel passadís per veure qui obre la porta .La cridòria de l'home confirma els meus presagis. Sento que alegrement, va petonejant a cadascun dels seus fills. Mmmm , que maco el monestir il·luminat.
Altre cop fresa, aquest cop dels pizzeros. Tenen la seva base d'operacions a la cantonada. Surten com llampecs. Soort que les andròmines que porten no corren.La màquina es penja. La reinicio.Aquest cop em conecto a en HO_Chi_Mihn. És una xarxa que normalment no té massa amplada de banda. Aquest vespre va lleugereta.A la llunyania ,la sirena d'una ambulància anuncia que algú té problemes. Els udols de gos del veí l'aconpanyen . La posterior bronca de la veina fa callar al quiso.
Ara miro d'actualitzar l'antivirus. Un cop fet, apago la màquina. Carrego la pipa de tabac. Arrecerat probo d'encendre-la. Pipo uns quants cops ,i sembla que tira. El cap recolzat en les mans, els colzes en la barana, guaito la ciutat. Ja és de nit.En una finestra ,a contrallum, algú es pentina. Sembla, per la figura, una noia jove .Total, com que d'imaginació no m'en falta, sommio. Que poc fa falta per fer-ho. La lluna , damunt de Collserola, li dona un cop de má a la meva imaginació.

Temps enrera encara sortia a fer una volta. Ara ja no en tinc ganes. D'aquí poc , sota aquest mateix cel, enyoraré les teves llums. I jo que em vaig jurar que mai tornaria....Sens dubte al campionat del món de burros hauria fet un bon paper...Fa dies que estic penjant d'una cancó d'en Jimi Hendrix.Diu que en algun lloc un rei plora una reina , i el vent sembla cridar el seu nom .Ja fa dies que no tinc ni patria ni senyor . I fa dies que el vent no m'udola res. Les olors que pujen pel celobert em tornen al món. Algú fa unes menges terriiiiibles, frankfurts a l'estil Perry Morton. Recullo els trepans i baixo a casa a fer-me el sopar. La veina encara es pentina..., Foxy Lady també li encaixaria.


Tú te sueltas el pelo y yo la serotonina.La mejor estación tu pecho...

Where are all the flowers gone?

Com deia la cancó, on estan les esperances renovades?. Qui m'ha manllevvvat el mes d'Abriiiiil?.Mestre Faaabra que haich dafe?. Vine a Vich, va direll.Uuun, doooos, per que burda el gooooos.Treees, quatreeeee m'aixeco ja del catreeee.Ciiiiinc ,siiiis me'n vaig a fer piiis. Seeeeet, vuiiiit.Aiii que em pixo al lliiiit. Ostia que faig tard!!,...., vuiiit !!!. Ja m'he tornat a dormir.
No sé en quin moment de la vetllada el meu subconscient es va discutir amb la memòria. El despertador s'ha fet l'orni. No merda, que s'ha mort!. Pobre, ha caigut de la tauleta. Resta al terra desmanegat. Amic meu ,quina fi.Tú que vas aguantar mil renecs. La de vegades que has estat a punt de anar a un curset de vol_lliure_per_finestra. Per no dir l'apreci que et tenia ella..., punyeterooo, sonaves amb ràbia una hora abans que ella es lleves. Cony, be m'havia de llevar jo...
Eiiii, qui és aquest tiu?.Eeeeh que passsaaaa, er miyó cuiné der móooon!, si joc yoooo.El mirall i el meu cervell s'han posat d'acord. Em tornen la meva imatge tunnnejada .Soy un bijcotxo , nasssio pa mojáaaa. Ui que burruuuuuu. Amb la tonteria , i ja vestit, en tiro una micca de cul·lonnia. Ostiaaaa als ulls noooo,...Ploro i ploro, i ploro, i no puc parar de plorar.Meeerda com piiiica. I vinga a plorar.La veina a l'ascensor em mira amb compasió.Fa callar a la mainada quan volen perguntar que passa.Res, la mama ja t'ho explicarà al cotxe, li etziba .La fornera de la cantonada ja no diu res al veure el panorama. Les dues saben com està el pati, les dues ja no han dit res. Ningú ja no diu res,....Total ,que al final assumeixo el paper. I me'n vaig a la feina plorant .El que deia on se'n han anat les flors?. Aquest matí ja només serveixo per regar-les ...

...I va ser una llàstima, per que es perdé el meravellós dia soleiat que havia estat esperant, d'encà que un matí d'un dia fred tot se n'havia anat a la merda. Ell no ho sabia ,peró aquell dia era el primer d'una llaaaarga temporada ,on ell mateix ,seria el sol dels seus dies...

És l'exit el fill de mil errors?

La tornada no ha estat brusca. Ja esperava el que he trobat.Tot plegat una mica el de sempre.Otro burro ,mismo rebuzno.Comencant per mí.Cal que m'organitzi, també comencant per mí. Una invasió , és una invasió. El problema és el de sempre. Qui farà de cabo quartel?.
Sense desesperar-me , mica en mica, vaig empaitant a tots els que m'han de fer alguna feina. Vaig tibant dels cordillets. Com aquell que no vol la merda comenca a sortir...Amb una mà em tapo el nas, la bravada és olímpica...
Surto al passadís, visito al primer, és com una llarga lletaniaaa.Que mira ,que tomba ,que gira.I ells ,que vale , que buenu, que ara li fem un cop d'ull....Em sento tonto.Mira que els problemes no son iguals, pero el tema és el mateix. El següent em diu que els temes no son iguals, peró el problema és el mateix.I vuelva usted mañana, que hoy está jodidillo,...
A mí m'agrada dir que els problemes no apareixen , si tú tens la capacitat de predir què pot fallar. Si no, el tema acava com una peli porno, al final te joden por tos los laos,...Bé, confiem en la divina providència.El tema és que jo haig de marxar, i encara no sé ben bé com s'ho faran.Que a mí no em toca solucionar-ho?, no clar que noooo.Peró com en l'acudit dels dos tios que cauen en un pou mort, quan la merda els hi arriva al coll ,paren de resar i diuen alló tan conegut de:... y bendice los alimentos que vamos a tomar...

Voldria creure que l'entrepà de nocilla deixarà de ser l'eterna oferta del dia...

L'ingredient secret.....

Fa una colla de dies, mesos , o més temps..., tan hi fa, que la vida s'ha anat girant.Com si d'un cavall que muntés, es revolta i renilla. Suposo que si maiem faig gran sabré veure-ho a temps. Tibar abans de les brides, preparar el cos per l'estrabada... A voltes al galop, d'altres al trot ,crec haver tornat a pendre el control de la bestiola. Tal vegada hauria de dir del ximple, o del foll que tots portem a dins...
A pilota passada tot sembla més sencill. No hauria dit aquestes paraules, més m'hauria valgut dir alguna cosa, en quin moment em vaig perdre aixó....Crec que algunes de les coses que ens passen ens son necessaries. El temps ,i la paciència, s'encarregaran de donar validesa als meus arguments. És la falta de prespectiva, que no ens deixa veure-hi clar.Una vegada vaig arribar a la conclusió de que la vida era com una muntanya. Quan ets al fons de la vall no pots veure els cims , pero aquests hi són. Cal pujar per la cinglera, trobar el camí ja és tot un repte. Recordo que el pare sempre deia:" Que no hay que llegar primero, si ni hay que saber llegar...". Sense fer el ronso , ni arrepenjar-me en la tonada, he anat fent camí. Han anat passant els anys i he fet un muuunt de coses. Massa cops he pensat que no arribaria, peró mira , com els supositoris seguim donant pel sac.
Com tota bona menja, la vida té alguns ingredients indispensables, i alguns de secrets. Fer una truita de patates amb mimosín , per molt esponjosa que surti, pot ser complicada de menjar. Ara un cop la lies ..., pot servir de coixí. Tot és més senzill....Les persones que escalem sabem que el que a les fotos surt amb molt material és per que ha fet la tirada de segon. O sigui, que és el que menys ha arriscat, l'altre és el que ha fet el llarg de primer. Massa cops aquests no surten a les fotos , peró hi son. Per tots aquells que seeeeeempre hi son , i mai surten a la foto. Per l'ingredient secret de la vida, els bons companys, aquells que et guarden i t'acotxen quan la vida et malfereix..Per aquells que t'aguanten la corda després de la caiguda...,reconec que tinc un deute amb tots vosaltres!!

Y se armó la de Troya!!, ...y nadie recordó tras la batalla que aquel jolgorio empezó por una mujer. Menudo jolgorio, y menuda mujer. Hace niños a los hombres y hombres a los niños...

I es deia Elena.

Opera a tu Prima...

Reequipada?,si?, doncs res ja sé on anar amb l'Enric el dissabte.Sona el telèfon és en JMª Soto, en bigu.Diu que si anem a escalar el cap de setmana.Es clar que si.Vinga tiu tu em passes a buscar per la rotonda i en acabat passem a pillar al bigu.
Efectivament , puntual, l'Enric es presenta al punt de recollida, i anem a per la resta de la cordada.Un cop al cotxe pregunten que farem ?.La Opera Prima del Gorro Frigi , que està reequipada.Hi estan d'acord, doncs cap a ca la Montse.Aparquem prop de la famosa agulla Pax Vobis.La seva temible cara nord no hem deixa de sorpendre mai, encara que l'aresta Brucs no em deixa fred.
Macutos a coll cap al bar a fer un talladet, rollo iaiones.Pujem per Sant Miquel, llarg peró no tant sever com les escales.Esmorcem al peu del gorro, ens vestim i decidim qui s'enfila primer.Com que el tercer llarg sembla el més difícil , enceto jo el tema.Bona roca , ben asegurat, cap problema. En bigu puja com un coet, l'Enric li va al darrera.El segon llarg el fa l'Enric i el soluciona bastant bé. Tira de pedal a l'arrencada peró en seguida el torna a desar.Jo i en JMª fem la nostra.El tercer llarg no em decepciona, puc passar sense tocar.De tota manera amb una miqueta més de feina de l'esperada.En JMª i l'Enric no passen tan alegrement.Sobretot l'Enric que al ser més petitonet no arriva tan bé a les cintes quan va pillat.El quart llarg el torno a fer jo. Probo el pas i puc posar tres cintes abans no em penjo de la corda. M'he cansat abans de veure el pas.Com que no tinc forces tibo de la cinta a lo vikingo.I torno a tibar i a tibar.Res noi, ja tornaré un altre dia.En tot cas el llarg és molt maco.El darrer llarg el fa l'Enric , que vist el tema, posa un estrep i surt en lliure després. Jo porto la motxilla i no hi ha manera d'enganxar-me al paret, o sigui que em pillo.Fem cim. Bon rollo.Anem fent el tonto com seeeempre.Quin sentit té la vida si no puc riure'm de mí.En JMª porta una rient de la nostra conya.Escalar amb l'Enric és garantia de passar-ho bé.De fet el nom de la via per nosaltres és Opera a tu prima, i en bigu es tronxa.
Al nostre davant hi ha uns que fan la 98 octanos de la Magdalena Superior. Bueenu pujen i baixen , es filmen posen cordes fixes. Al cim un noi ens aclareix que es tracta d'alguna cosa rollo multimèdia, porten un lio de cordes p'arriba i p'abajo . Ara tú , ahora yooo..., que raro que s'ho munten.
Com sempre en bigu es pilla el matonet, la vieja que fa vint any que li ven ja el clisa de cinquanta metres estant.L'enric i jo , looooooògicament en fem conya. La bona dona per mí que ja li venia el mató a Ramsés II.Tonteries a part, tornem cap a casa, és tard i algu pillarà. Jo, segur que no.Fem plans pel finde que vé. Alguna cosa farem...Avui ens ha respectat, haig d'anar a la feina el dilluns.Ja no recordo el que vol dir treballar.I per mí ,com si volen arrencar la punyetera pàgina del diccionari...