7/31/2007

Avui toca curset,...

Avui he estat un dia de curset. L'Agustí m'ha proposat portar a escalar a una mare i una filla.Amics d'excursions. Doncs res , tu anem de curset...El plan és fer dues agulles , fàcils, per doner a conèixer l'escalada a questes dues amigues. La Raquel i la Sónia.

Primer fem l'Aresta Brucs de l'Agulla Pelada.Puja la corda l'Agustí i jo faig d'instructor un cop ens enfilem. Primer la filla, caaaap problema.Després la Mare, otro tanto de lo mismo...Amb tanta poca feina em dedico a fer fotos de les improvisades cursetistes mentre pujo pels seus volts.

Un cop al cim, contentes per la seva primera escalada, fem una autofotografia de grup i un glopet d'aigua.Fa molta calor , encara que el ventet apaivaga la soleiada.Toca rapelar. Primer baixo jo, i tot seguit la Sónia i la Raquel, l'Agustí és el darrer doncs vigila que tot vagi com toca abans de davallar.



Com que encara volen escalar més anem aquest cop a la normal de la Portella Petita. Repetim l'ordre de la cordada, comja ha anat bé , pa que tocarlo....Altre cop faig fotos mentre les noies pujen.
Tot va bé. Els hi han quedat ganes per tornar-hi un altre dia.Segur que tornarem a quedar!.

Mira que es pot ser assenyat quan un vol ,... oi noies??, el tema va de notables...

7/30/2007

Quinze Gendarmes té la cresta...

Relat d'una ascensió a la Crestra dels Quinze Gendarmes o també d'Alba
Sortim cap a Benasque, l'Enric m'ha vingut a trobar a dos quarts d'una. Flipa quan veu la motxilla que porto .De camí no trobem massa gent per la carretera .Parem a Alfarràs a fer un entrepà i una cervesa, total que ha dos quarts de sis comencem a pujar cap a l'ibonet de Cregüenya .El camí és bestial ,puja que fa por .Sota la motxilla suo el que no està escrit .En principi havíem de pujar en tres hores, peró arribem abans .Estic trinxat .Quan surto de sota el piano que porto a l'esquena, crec volar....Trobem el bivac buit i molt net, sembla que dormirem bé .La nit pinta bé, demà farà bon dia, ni que sigui per morir, com diuen els comantxes .Ens llevem amb la llum del dia, esmorzem i cap al coll on comença la Cresta .Mal rotllo havíem de trigar mitja horeta, arribem abans...
Ja som a la cresta, de moment anirem a l'enssamble .L'Enric ,com una guilla ,segueix la ruta fidelment .Som hi nois que són quinze gendarmes. Ens enfilem per la cresta, davallem bretxes, escalem gendarmes .De fet a la via hi ha molt poc material, tot plegat els rappels i poca cosa més .Parem un parell de cops a fer un glop d'aigua, i poca cosa més .Anem bastant ràpid, l'Enric troba la ruta amb facilitat, passa una mica de la ressenya, doncs no indica tants ráppels .L'ambient és magnífic, les vistes dels massissos de Perdiguero i Posets ens acompanyen. Finaaaalment fem cim, hem arribat abans del que esperàvem...
Ara toca baixar d'aquí. Crestegem cap a la bretxa, al segon rappel, més que espectacular, provo de trucar als pares. Mentre l'Enric baixa, aprofito la cobertura, a cap lloc de la vall n'hi ha. Mal rotllo si mai ens en fa falta...Tots estem bé , ells també .Cap avall falta gent. No hi ha n'hi una mala clapa de neu, merda toca fer la cabreta. A saltar blocs com a cabres .El descens es fa interminable .Per fi arribem a l'ibonet, fem la motxilla, buenuuuu, el piano.
El camí no baixa ,sembla que cau .Anem tots dos trinxats, fem plans sobre el mes d'agost, encara ens queden forces..A un quart de set som al cotxe un altre cop, per fi .Quina pallissa, peró quin tros d'ascensió, llarga i exigent.
Sembla que les coses pinten bé, si més no pel que fa a les muntanyes .Per si no fos prou fotut, al desamor se li han afegit unes agulletes dignes d'una Matagalls-Montserrat .Paciència.

7/28/2007

Stromberg_i_fils_foreveeeer

Sort n'hi ha del Cardona que em treu de la rutina.Haviem de fer una via senzilleta a Gorros. Qu esi em fan mal els bracos, que no puc tibar....Doncs cap a la Stromberg , que està reequipada amb parabolts.el primer llarg ja el fa ell , que li va la marxa...el segon jo ,i així anant fent.Fem cim, fem fotos , la via no era tan senzilla com la recordava...M'he passat bona part de la via xiulant una dels Beatles, Strawberry fields foreeeever.
Per moments tinc la sensació d'haver tornat a perdre la lluentor d'ulls.No sé.Avui marxo cap a Benasque amb l'Enric Basas, anem a fer la Cresta dels Quize Gendarmes.El plan és fer un bivac a l'ibon petit de Cregüenya.Si fa bon temps tindrem l'hotel de mil estrelles que es una nit al pirineu.Els estels estan tan aprop que sembla que t'acotxin.
El problema és el piano de cua que porto per motxilla, crec que tornaré a tobar-hi l'infern sota seu.Bé, haviam com surt tot.Dilluns en parlem un altre cop.

7/26/2007

El Bolero de Raquel


Ja hi tornem a ser. Aquest cop he quedat amb l'Enric Basas.M'ha propossat anar a fer una via al Pic del Martell, Castelldefels.Hem quedat d'hora, a dos quarts de set del matí.Jo em llevo una hora abans, tot per no passar calor.El pla és acompanyar-los a fer El Bolero de Raquel, una via de tres llargs, amb algun pas més que tonto, cap problema passa l'Enric de primer.També ve un colega seu de Rubí, en Santi.
El tema és anar a escalar , a la platja del Garraf i a fer una paella.Collonut.Com que l'Enric fa de primer en Santi i jo xerrem ,fem fotos, flipem amb la perícia i la tècnica de l'Enric,...Que xunga una secció del segon llarg. Al final optem per imitar als del Tour de France, o sigui pedalem un bon tros.A part dels espits i burils , l'Enric afegeix un munt de friends i ponts de roca ,als que en Santi i jo no fem cap escarafall.
Un cop al cim , marxo un momentet a fer una humil donació a Greenpeace. Descarregat el pilar de set amb folre i manilles, prenem el camí de descens. Aquest cop xerrem de feina i política, ..., ja sóm al cotxe.Fem motxilles , en repartim el material i ens poseeeeem el banyador.Cap el poble del Garraf falta gent .Son vora dos quarts d'onze del matí, encarreguem la paella i cap a la platja.

Uy ,quin diiiia.Arribo a casa, sona el mòbil. És l'Agustí Cardona, que si demà per la tarda anem a escalar...., clar que sí!!!. Per cert el dissabte marxem l'Enric i jo a fer la Cresta dels Quinze Gendarmes. Un entreno per anar als Ecrins, la Meije, el Tobleroneee..., el que sigui collons.

El que deia, que vull la meitat de tot, per que la meitat de res no va ser suficient...

7/25/2007

De paseo con Cervantes.


Qui ha dit que m'havia de quedar a casa.Ahir vaig comprar una càmera nova, la vella fallava molt,es menja les piles que semblen crispetes.Ja m'havia deixat tiradillo al Breithorn, i no, no éra tema de piles gastades pel fred.Bé el fet és aquest.Pero l'hauria d'estrenar, de fet l'he comprada per que entre altres coses es pot fer anar amb una sola mà.I aixó per escalar és bó.
Doncs res a falta d'escalada excursioneta és bona, i a darrera hora de la tarda quedo amb Don Miguel de Cervantes .Li he promés una cosa suau ,sortim a les vuit cap a la Regió d'Agulles, i a les dotze(li dic convencut,..) tornem a ser al cotxe.Així que als volts de les nou sortim de Can Masana, passant per Coll Guirló en direcció a la Cadireta.D'allà cap a Coll de Porc, on parem a fer un traginyol i uns ganyips(què català que m'ha quedat, semblo del CEC!!).Pel camí xerrem, i xerrem , li explico els noms de les agulles i les parets .Reposats i alimentats reprenem nostre camí cap a la balma de l'esllevissada, fem uns quants retratos al passar pel Pas de Princep.La Santacana del'agulla de Pas de Princep , quins records...,allà el finstro del Cardona ens vadonar l'alternativa a mí i a en Francesc.Teniem quinze anys, i en comptes de paraules d'amor teniem acudits verds.Així ens anava amb les ties,...,així em va, qui ho té al nèixer no ho deixa al crèixer.
Continuem cap al trencall del Bassal del Lloro, el refugi Vicenc Barbé. Fa calor ,un altre glop d'aigua no fa cap nosa. Baixem cap l'Era dels Pallers, treiem el cap per la balma, d'allà per la pista fins a Coll Guirló.Deu minuts més tard ja sóm al cotxe altre cop.El rellotge del tablier diu que són les dotze i nou.Res més.

Quiro la mitad de todo por que la mitad de nada no será suficiente.Quiero que me quieras, por que quererte quisiera ,aunque sea impertinente,...

7/23/2007

Directissíma Franco-Senegalesa a la Magdadalena...

Directíssima, per què va d'abajo p'arriba, pum!!.Franco per què hi ha una roca molt bona, tret de la primera part de la primera tirada, que rellisca més que la xepa d'un sapo.Senegalesa per què és un pepino. Si nois es tracta de la Ran-Tan-Plan de la Magdalena Inferior (Cooompte que no és una amigueta , com el pistatxo o la galeta, vale??!!).
Reequipada està francament bé,encara recordo que va ser una de les primeres vies que vaig fer de primer pels vols del 85.El tema no era el mateix amb buriliquis,...
Aquí una tarda de Juliol cavall de ferro p'arriba i p'abajo , una sola corda, pantalonets curts, moooolt bon rotllo i SuperCardona.El finstro ha volgut cavalgar per la xepa del Sapo que és la primera tirada. El que tuvo retuvo.Aquest és tot el tema.Les fotos són d'ell, jo asegurant-lo al arribar a la segona reunió.

La gent que passa pel camí crida, saluda, sembla que diu hola,será per qué fem conya ,cantem, ...Fa fotos ,fem fotos .Porto tota l'ascensió xiulant, alguna cosa sembla que torna a puesto.

Aquesta nit m'he mirat al mirall, i la lluentor hi tornava a ser,de moment sembla que es queda...

The sky's been cryin' , but no so long..

7/22/2007

Una corda ,un colega i p'arriba...

He comprat una corda. Cal estrenar-la .Ja l'hem provada al rocòdom, peró cal anar a escalar.D'un bon principi havia quedat amb l'Andreu. Peró el dissabte a mig matí em truca i diu que s'ha disl·locat una espatlla. Nasti de Plasti, sis setmanes de repós. Haaaaig d'estrenar la corda com sigui. Trucu a en Josep Mª, ja vem parlar aquesta setmana. La propossició cualla, demà anem al Gorro Frigi, farem la via de l'Adria. Encara recordo que una tarda , crec que d'estiu en vaig fer la primera ascensió am l'Agustí Cardona i l'Àlex Montesinos.Quant de temps ha passat,...

Avui ,i feia una colla d'anys que no em pasava, he tornat a tenir la sensació.La maravellosa sensació el dia aniria bé, que fer cim seria el més normal.En Josep Maria i jo hem anat al Gorro. Una sola corda, tots dos amb motxilla i venga parriba!!!.Hem pujat per les escales .Amarats de suor, xerrant i xerrant, hem arribat sense ni adonar-nos al peu de via.

El primer llarg per a ell, els tres següents per mí,el darrer altre cop per ell.El pas més tonto és arrivar al sostret que hi ha al tercer llarg.La foto és just passant el sostret.Val a dir que està tot molt ben assegurat, malgrat alguns dels espits costin de veure.La dificultat és perfectament assequible ,i deixa que espugui disfrutar de l'entorn. Trobo que avui m'hagues enfilat per qualsevol lloc. És la sensació que havia perdut.

7/18/2007

La llarga espera

És un quart de nou del vespre, fa tres dies que he tornat del Breithorn i espero notícies d'en JuanCarlos per marxar altre cop cap a Zermatt. Resulta que hi ha massa neu a l'aresta Hörnli del Matterhorn, vora mig metre. O sigui que com per baixar-hi amb esquis, fora bromes , el colega em diu que aquesta temporada(suposo els darrers messos) encara no s'ha fet.Mal rotllo.
Abans de marxar tenia uns plans, alguns d'ells comencen a esvair-se, d'altres van prenent formes suggerents.M'està fallant el Midi d'Ousseau, vamos crec, si no trobo amb qui anar-hi...D'altra banda se'm comenca a plantejar la possibilitat de tornar a Suissa amb en Josep Maria.Avui he passat per la seva oficina i n'hem parlat.
Haviam si es fon la neu del toblerone, encara que crec que la meterelejia d'aquest cap de setmana torna ha ser de neu..., mentrestant espero.Tan de bo es defineixi el tema.Per acabar-ho d'adobar aquests propers dies tornarà a fer el burro el temps.Per sort demà he quedat al rocòdrom amb en Paco,l'Enric en Gabi i companyia.Que llarga que es fa l'espera. Hem recorda les llargues jornades que havia passat a dins d'una tenda mentre plovia.El pare sempre deia: dormim!, que com s'aixequi el cel net tornarem a probar de fer cim!!.Malhauradament ara estic a casa, merda, abas com a mínim estavem a peu de via...
De tota manera penso que sóc un privilegiat, puc sortir quan calgui, no tinc ni pàtria ni senyor!!.
Ara fa encara no nou mesos ho vaig deixar tot enrera, es va acabar anar a l'enssemble.Ja trobarem un altra companya amb la que lligar-nos la corda.De tota manera no em puc queixar...

7/16/2007

El Toblerone, quina muntanya...




Algunes fotografies del Cerví mon amour,...

Breithorn:Zermatt 34 anys més tard...

Aquest cap de setmana hem anat a Zermatt. Feia més de trenta anys que no hi havia estat, la veritat, està tot massa canviat.
Sortida amb logística molt lleugera per fer el Breithorn.Hem fet servir un dels operatius més sofisticats i desenvolupats del moment.Viatge llampec (Eeeee, que en 900km hi ha un güebo de radars, tots tranquils!!!). Dormir en tenda al camping de Zermat( camp base avanssat a gran altitud!!).Menjar d'alta tecnologia, barretes energètiques de darrera generació, minibocates ultra-lleugers, fondues, raclettes a discretion, molt vi de la zona( dos sopars a Zermatt, sense poder parar de riure...).Vamos que vam fer el cim, alguns dos cops, i sobetot vam gaudir d'una companyonia de las que no espoden oblidar...
La foto del cim, per fí .L'Andreu , l'Eugeni i jo, en Gregori va pujar per l'altre vessant, acompanyat per l'Eugeni, que no va deixar que aquest no fes cim. Mentrestant l'Andreu i jo , que ja ens haviem oferit, ( el tema és veure per què va triar l'Eugeni??), vam fer el següent cim, bony o mira-que macu-Horn .

Com sempre, encara que normalment no s'expliqui, ja que costa reconeixer-ho-li-hu-lu-la-li ,que diria el president Muntiya, i salvaguardant, sobretot la més que reconeguda ,i de vegades, encara que nostrada,mai prou valorada amistat .les ascensions sempre es donen per finalitzades, al lloc menys esperat.Collooooooons al bar, celebrant que tot ha anat com esperavem, i si no que ens hem reexit dels entrebancs que ens hem trobat.Per mostra un botó.
Eine bier herr obers, o algo així. De fet, al marxar d'aquí he tornat a tenir una sensació terriiiible de melangia. Senyal de que alguna cosa bona m'ha passat.
Companys, motxilles i muntanyes, ostia amb quin bon rotllo que he tornat!!. Ara només ens falta l'omnipresent , el sempre desitjat i encara no assolit. Aquell que treu el nas en molts dels meus somnis( i malsons).El motiu de moltes mirades.Aquell que trenca la suau linea de l'horitzó.El que surt a totes les fotografies. A tots els records que es poden trobar a Zermatt,vamos ,el Cerví.

7/12/2007

De patrulla a lo Clint Istbud,...



Haig d'anar a Cerví, i no he fet cap sortida amb els que hi vaig.De fet només conec a en JuanCarlos, cony li vaig vendre el cotxe!!. El fet és que el tio em truca per fer , ni que sigui una volta en bici plegats, abans d'anar al Cerví.La cosa s'enbolica. Total que quedem en que el paso a buscar a dos quarts d'onze de la nit, i en en anem a fer la ferrada de Centelles. Com si fos un entrenament per fer la Hörli del Cerví.Jo estrenaré el frontal, quins collons no hi havia millor lloc?.
Ja som a peu de via.El pajaro em diu que, que cojones vamos a hacer las variantes más chungas , que si el pont tibetà ,( a les fosques, amb la llum apagada,...), que si l'esperó,...Vamos que el tiu em porta a too pijo per la via, i tots dos ananem xerrant, rotllo ens hem de conèixer.Comencem a les dotze, doncs vam parar a fer un café a l'únic bar obert a aquella hora a Centelles, sortim per dalt que encara no èren les dues.A les tres de la matinada poso el cap sobre el coixí, i m'adormo pensant en com ha anat el dia.Si en Joan i l'Eulalia s'enteren que he vingut aquí de nit, es faran un tip de riure, o em trencaran la cara.
Tinc la mateixa sensació que el pobre Clint Eastwood en aquella peli que es passa dos dies perseguint una india per les muntanyes del desert.Tot sigui per entrenar-se i conèixer-nos.Algú em va dir una vegada que hem de perseguir els nostres somnis, doncs res, tot sigui per tenir un final felis de tant en tant.Crec que ja em va tocant,..


Aquesta nit marxem amb l'Andreu i companyia cap el Breithörn. No m'havia d'aclimatar?

12:13(12/7/2007):he buscat unes fotos de la punyetera ferrada, lògicament de nit i perseguint al plumilla , no en vaig poder fer. I això ke duia el movíle amb càmera de 1,3 mingapinksels.Buenu res tu que vull que us imagineu al Juancarlooor encenent el frontal a mig pont per que em fes una idea de la magnitud del tema...

7/08/2007

Cap de setmana climbero


Aquest dimuenge hem anat a escalar a la regió d'agulles l'Andreu i jo. El fet és que ja feia una colla de dies que el vaig portar a escalar per primer cop i volia veure fins a quin punt portava les coses al dia.

Hem fet primer l'Aresta Brucs de la Màquina de Tren , un objectiu sezill per encetar la jornada, cap problema.Un cop al cim he pensat en anar a l'Agulla Sens Nom, que tè una aresta molt fàcil. Posteriorment m'hi he repensat, que carai!!, anem a fer la Roca Dumbo, la seva Aresta Brucs és sufiecientment exigent per nosaltres dos.


El punt crucial era comprobar com aniria l'Andreu sense cap altre company de cordada.Hem fet els tres llargs, que recordava més senzills , o bé més equipats. Tot són burils, tret de les reunions i alguna excepció al tercer llarg.El company ha passat molt bé per l'aresta, en algun moment ha hagut d'autoexigir-se una mica més d'autocontrol, pero sense deixar de disfrutar.

L'alumne va passant les proves,...i es mora de ganes de tornar a escola, ben fet company!!



"Mor lentament qui defuig els reptes, aquells que ens rescaten les emocions dels cors decaiguts i ens tornen la lluentor dels ulls"

(Evidentment no és meu, P.Neruda)
la foto no és de la nostra ascensió

7/05/2007

Les meves mans

Tot el que em cap a les mans, tot el que diuen les meves mans, tot el que les meves mans no abasten.Alló que he fet , alló que no voldria haver fet, alló que hauria d'haver fet.Les nafres de les nouetes dels dits , les ratlles que solquen els palmells, les durícies d'escalar..
Altra cop les mans, com a recipient de vivències, que registren alló que em passa, parlen amb nerviosisme .Les tanco ,adolorides ,sense força ,penjat de la corda .Deixo que recobrin l'energia que han perdut lluitant amb un llarg difícil . Si aquesta és la resposta que cerco ,què complicada la pregunta...Resto els error d'apreciació comesos, sumo les meves esperances, i provo de multiplicar les meves energies. Podré dividir el problema en trocets que pugui assumir?.Torno a la realitat, el company que reté la corda, crida amb neguit . Sembla que la reunió no està per massa alegries, alguns dels claus s'han començat a moure. Maleïda la gravetat que ens xucla a tots dos cap al fons de la vall.
Aquest cop intentaré anar més ràpid, pensar depressa, deixar de banda possibles alternatives.Tinc que abastar l'altre reunió. Ordeno el material que hem triat per aquest llarg.El company m'ha suggerit abans de sortir que fora bo de portar falquetes a la bossa de magnesi. Ara els meus dits es retorcen entre elles dins de la bossa on ja no queda magnesi . Lentament la suor envaeix les meves mans, l'adrenalina omple tots els racons del meu cos. Ja no tinc por, ja he pres la decissió. Em preparo per la baralla , la primera òstia és la més important. És la que decideix qui porta la iniciativa de la lluita. Tinc els collons com un tigre, petits i arrapats al coll.
Crido al company: Apayuuuu!, em miro les mans, tibo d'elles...,el cos respón, ha començat la lluita un altre cop...
És una escalada, peró podria ser qualsevol problema que he hagut de resoldre. A voltes les mans ens poden semblar petites , peró podem abastar el que ens propossem..

7/02/2007

Comapedrosa time( Patxi , nos hacemos...)





Que bonic és tot des d'un cim i que patètics alguns dels nostres problemes.Quan no dorms, o dorms poc , por que algunos de noche parecen Reus en obras(por el ruido, vull dir...).L'infern està sota de la motxilla que et carregues a les espatlles.A més si ets tonto , como el menda, carregues un munt de coses innecessaries, que després s'han de trajinar a munt i a vall tot lo dia txec.Peeeero bueeeeeno, tot sigui per poder anar a fer el toblerone pel juliol.El millor record són els tres nous companys que he conegut, Reus connection et al.: El Pater, l'Esparza i la Eva g punto, que te nom de Fiat, pero es otra cosa...


En virtut de la llei de protecció de dades cincojotapecuatrobarrapuntosientosincuentaiseis poso una afoto del cim tunejada per que no se mosquee el abogaaaaaaaaado.Una abraçada companys!!



I sigo teniendo problemas de evaporación , mecagon la entropia...