Fent el finstro per collegats.

El Cardona, especialista per les seves idees de bombero,... por algo seraaaaaaaà, em proposa anar a collegats. Escalar per la tarda ,a l'ombra del congost.La via és El último buril .La idea sembla extranya, ens penjem d'una paret a fer una via de vuit llargs a les quatre de la tarda. No ens tocarà el sol.No ens hem de llevar d'hoooora.No cal corrrer per la carretera, (al final la dgt i caprabo han arribaran a un acord per donar punts pel carnet), es que la gent va que se les pela.No cal que tornem a casa tard.Ens quedarem a dormir al refugi dels minairons.Perfeeeecte.

Amb el tema controlat, dinats i amb un carajillo ,que NO hauriem d'haver pres, ens enfilem per la paret.Arraaaaanca Super Cardonaaa i res que no pasa del tercer seguro. Doncs vinga ho probo jo.Tinc pensat utilitzar la tècnica Basas, que segur que passas.Sense cap tipus de mania, aquest és el llarg més difícil, poso el peu a la cinta els cops que faci falta.Els altres llarg ens el repartim de manera que l'Agustí faci més de primer, que jo ja faré el darrer llarg. Anem fent amb molta alegria, i sense cap problema greu fins el cim de la cinglera.Hi ha un munt de plaques, ben asegurades, molt assumibles , i especialment amb bona roca.Bones reunions, de fet el proper cop penso que no seria una mala idea rappelar la via .El darrer llarg és preciós, un diedre molt estétic.Si cal pots posar més coses de les que hi han, per si t'anyores...
Baixar d'allà és un altre tema. Hi ha una ferrada amb el cable més prim de la galaxia, com a mínim.Vinga cable, vinga desgrimpar passat pel cable amb la deisy, vinga cap avall.arribant a baix un pajaro ens pregunta si li podem donar un cop d'ull a una amiga seva que sembla que no puja.Anem a fer un ullada. Desplom, escaladora patint per passar, colega que no sembla voler enterar-se. Tinc l'extranya sensació que algú ha menystingut alguna cosa, el nivell de la via , de l'amiga. Crec tenir algunes respostes respecte l'affer. O bé el pitxabravístic escalador es fa el milhomes, amb el que avui no grapeges nen... O bé si la noia no passa , si mes no dona-li un cop de ma. No ja per ser una noia, ui que masclista que sembla aixó.., si no per què és tracta el teu company de corda. I a per mí aixó és sagrat. Més que res dic tot aixó per què els únic que passavem per allà erem nosaltres...
Pitxabravismes apart, el jorn va ser memorable, dalt de la cingle he cregut retrobar la lluentor perduda. Que així sia, que ens farà falta...,la foto del cim la fer el oso Yogui que va venir a veure que feien dos zumbats per allà...

Una promesa, un encàrrec , la famiiiiiiiliaa...

Es veu un carreró fosc, plou,i se sent música de saxo. Sona una veu en off ...

<Es un tracte que ve de lluny.Tanmateix, un tracte és un tracte. Així havíem quedat i avui ha arrivat el dia.Ahir durant el sopar ja vam concretar la hora i el lloc. El dia ja l'haviem pactat.No sé com dir-ho ,peró aquests encàrrecs sovint són complicats de portar a terme.Soposo que m'ho han encomanat a mí per la meva manera de fer.Els Cardona acostumen a fer aquestes coses.Hi ha a qui no li agrada fer-ho. Jo personalment m'ho passo bé,digua'm sàdic. Sobretot, si passa alguna cosa sempre serà un accident.S'ha de batejar a l'Agustí, també ja són collons ,a la seva edat.Crec que es conserva molt bé, el pàjaro sembla que hagi estat en el negoci sempre.No és nou a la zona , hi havia viscut quatre anys de jovenet. Un cop a la feina mai perd el somriure, té el tarannà adient per aquestes coses. No perd els nervis.Amb poques instruccions porta a terme tot el que li proposes.Anem bé.El dia fa una mica el tonto, sembla que ens vulgui fer plegar.Mmmm , m'agrden aquests tipus de feines. Tot va com una seda.Un cop lligat l'home ho porta molt bé.Molts d'altres abans que ell s'han posat massa nerviosos.Al final te n'adones que no estan fets per aquestes coses.Ell encanvi respon magníficament.>>

S'encén la llum...

Traaaanquils, hem portat a l'Agustí Jové a escalar.Hem anat primer a fer la via Niagara a la Miranda de Santa Magdalena.Un cop rapelada la via, ens hem enfilat per la Amnesia de la Magdalena inferior.L'Agustí Cardona ja m'ho havia proposat a mig estiu.De fet l'objectiu fora fer-lo pujar al Cavall Bernat per la Berruga.Del que he vist, no en tinc cap queixa.Si hi sóc a temps abans de Marxar a Irlanda, segur que pot aconseguir-ho. Si no hi soc a temps..., l'Agustí Cardona trobarà algun altre ajudant. Encara que voldria ser jo qui els acompanyes.Les fotos així
ho demostren.



Anem omplint els anys de vida , ja vaig estar massa anys omplint la vida d'anys. Aquest any és el que he anat a escalar més cops des de fa vint anys.Amb aixó ja està tot dit.

Mirant de fer alguna cosa pels Alps...

Seeeet Hoooome del matiiiii, quina son que tinc avuiiii....He quedat per passar a buscar a l'Enric .És un tio ultrametòdic, ho porta tot perfectament controlat .Jo encara faig llistes mentals del que hauria d'haver agafat .Carreguem el cotxe i la Juani ens guia en un llaaaarg viatge fins a Courmayeur .Son vora les quatre de la tarda, o les cinc, jo que sé...Ja he perdut la noció del temps .Fem la patrulla habitual per informar-nos de la meteo, també fem un mos.El tema pinta tonto, la meteo no promet res .Si més no, no sembla permetre una ascensió de mes d'un dia.

Parlant-ho, acordem anar primer a la Punta Innominata, per aclimatar-nos .Després faríem la Dent du Geant, objectiu principal de les vacances. Merda .El refugi Monzino està xapat, obres i no sé quin cuento més .Mmmmmm, avortem el tema de la innominata. El temps no acompanya.Res ,turisme ,i cap a Aosta.És maca aquesta ciutaaat .A Ninilàndia tot deu va maquejadíssim .L'Enric i jo no...No cal fer escarafalls , donaaa. Que guaaapa és la punyetera...,tot caminant i veient monumeeeents,.. de què parlava?.Ah, sí ,acordem pujar amb el funicular al refugi Torino l'endemà a darrera hora.Un cop allà farem primer la via Ottoz de la Pyramid de Tacul, per aclimataaaaaar-no .I després la Dent du Geant.
Ja som al Torino, el tema no pinta gaire bé.No he vingut aquí a fer el lila, o si?.Tot deu va maquejadíssim .La penya norfeija que ti cagues .Jo porto una samarreta vermella de Construcciones Ortega, patrocinador de la Gramanet.Al cap d'una estona tothom sap d'on venim. Fins hi tot els únics catalans que hi ha, a part de nosaltres.
En vista que la meterelejia no promet més que un dia de bon temps, decidim, si! , bién! ,fotre-li ma al Dent du Geant el primer dia. Per assegurar el taaaaanto.
Siiinc de la matinada, esmorcadets, tapadets, encooordadets i , brmmm, brmmm, motivadíssims, li anem fotent cap al Dent .Anant amb l'Enric, sempre sembla haver-hi dreceres. En resum , plateau , glacera, tram de mixte fins el coll i peu de via, menys que l'horari de la guia. El que deia jooo, dreceres. Aquest tio camina a deu pels peus. Tonto jo que no li tibo la corda. Resultat, som els primers a peu de via...i quin fred que fa.
S'està fen de dia. Ooostia quin dent que té el gegaaaant. Ens encordem a la nostra única corda. L'altre , calenteta, se'n riu de nosaltres al refugi. Aquest error d'apreciació ens costarà fer moooolts ràppels .Anem al tema. L'Enric s'enfila, l'Enric torna a baixar. Tiu és molt difícil això!!.D'entrada una cordada txecoslovaca que ve darrera nostre ens avisa que els tres primer llarg no tenen maroma .Siiii, aquell dia estava atent a la classe de socials,que son un txec i una eslovaca.
L'Enric torna a l'atac, s'enfila, s'enfila , desapareix darrera un esperoo...i crida reunió!!. Som-hi doncs,voyyyy!!.En dos llargs estem a les plaques Burgener,indefectiblement trobem les maromes. De tota manera amb el fred que fa costen d'agafar. L'Enric progressa per les plaques assegurant-se a les perpalines i deixant algun que altre prusik a la maroma .Fa molt fred. Els txecoslovacs, venen darrera nostre, i no paren de fer moneries .Ai no ,que també tenen fred.
Després de patir una miqueta, el company em crida, ja som a l'aresta somital .Un llarg i fem cim, bé ,un cim , n'hi han dos...Fotos al cim. Quina pau. El Mont Blanc és el nostre fons de pantalla. Les Jorasses, la Walker, l'aresta de Rochefort, la integral de Peuterey, el Pilier de Freney,....para ,para que aquí dalt no hi a lloc per fer donacions al GreenPeace.
L'ascensió ha demanat bastant més del que esperava a l'Enric. Jo assumeixo la responsabilitat de baixar-nos d'allà dalt. Alegrement, al crit de voyyyy pa ya!! , vaig muntant rappels i rappels, el company em segueix. Un darreeeer rappel ... ja som al coll. Mengem. Ens posem els grampons, ens tornem a encordar.
Desfem el punyetero tram de mixte. Moooolt dry tooling, massa .Ja som a la gelera. Mengem. Bevem .A tota pastilla , com si no, anem cap al Torino. Hem decidit baixar avui a Courmayeur. Anirem als Ecrins a mirar de trobar uns companys, peró això ja serà una altre història...

Collonudament content l'Enric surt de bar amb dues cerveses, ve cap a la taula de la terrassa, ens tornem a donar la mà. Ara sí que hem fet el cim. Segur que em deixo moltes coses, o bé algunes estan exagerades, tan hi fa....

Les llàgrimes de la vall , es tornen flocs de neu dalt dels teus cims, realcen la teva formor i em fan recordar que vaig venir al món a gaudir dels teus encants.

Fisterra, una volta per Saralandia

Son les sis del matí.He quedat.Marxo a la fí del món.Aprofito que l'Eli i la Carla tenen el mateix destí.Fem el camí plegats,elles en el seu cotxe, jo amb el meu.Fem els 1200 km en unes dotze hores.Anem a veure la Sara, que viu una miqueta abans ,a Corcubión.Quan surto del cotxe el meu cul ja no hi es.Que llarg que s'ha fet tot plegat.El plan es fer una miqueta de turisme ,la Sara ens portarà a veure el voltants.Jo m'estic amb la família de la Sara.El seu home , en Pere ,i els seus dos fills en Marc i la Íria.Faig d'agregat cultural.Són una gent maquíssima, m'obren les portes de casa seva de bat a bat.Cada dia tinc més clar que el millor tresor és l'hospitalitat.Ells són rics en aixó.
Els dies passen .Alguns voltem tots tres (Eli,Carla i jo) amb la Sara .Alguns altres jo i en Pere amb la canalla, d'altres les noies amb la Sara.També voltem tots tres sols.Anem a veure Santiago i tornem a la base per les ries.Jo ja hi havia estat , i faig una mica de guia.Per la carretera ens guia la Juani , el gps.En general va bastant bé. Per orientar-se.Malgrat tot ,algun que altre cop sembla que vulgui participar de les nostres vacances.Ens mena per indrets maravellosos, sobre tot el dia que tornem de Vigo ,per O' Grove.Aquest dia va sortir rana la visita a les illes Cies.Vam haver d'improvisar una solució.Sembla que va ser profitosa.
Les noies marxen.Tenien pensat passar per Zarautz i tal.Només maraxen ja les trobo a faltar, senyal que ens ho em passat bé.Res noi , la vida continua.I continua. Surto durant QUATRE dies seguits fins a les tantes i bastantes amb la Sara i amigues, el seu home, i vengaaaa...L'últim dia ja no rutllo.Aquí mengen i mengen i surten i surten.
Arriba el dia de marxar.Estic trist.Anyoraré a aquesta gent i aquestes contrades.Haig de fer el camí de tornada.Que és llarguissiiiiiiiiiiim.Surto a les deu del vespre, faré el camí de nit.Aniré aturant-me a fer dipòsits, tallats i enviar missatges a la Sara, que diu que és per que es quedi tranquila.Al final a un quart de nou sóc a casa.Em truca la Sara abans que ho pugui fer jo.
Poso el cap damunt del coixí, dormo fins les tres.Torno a ser casa.Es pot anar a la fí del Món i tornar-ne.Espero aprofitar aquesta experiència.Res tú la vida continua. I continua. Avui dimarts vaiga comprar el menjar per la nostra estada als Alps amb l'Enric.Haviam per on surt el Sol.Soposo que com sempre per Orient.El problema deu ser que hi ha vegades que ens descoloquem.Per aquest motiu a la vida ens sembla perdre el camí.

Menys xerrar, i més escalar...

Massa dies fa que no faig res, a veureee, dimarts, dimecres, dijoooous, merda!, ja sóm a divendres.Per sort demà hem planejat sortir amb l'Agustí, encara no se ben bé on...El cas es que en l'impàs fins el dia 15, que en teoria marxem am l'Enric als Ecrins, haig de decidir ben bé quan pujo a Galicia a veure la Sara i familia.Crec que el dia ideal seria el dilluns o el dimarts.En tot cas si marxo provaria d'escriure des de allà.