11/20/2012

...a l'autopista

Les olives. Ja éren al sac. Jo, que mirava de ser, només jo. Tot plegat, sencill. Ho havia estat sempre, però mai havia funcionat. Ens vam repartir la vida com el que fa el material abans d'escalar. En el fons, la vida, en esència, era així de sencilla. No era la meva ombra, però m'era tan propera com ella. El seu primer record desapareixia entre els meus records d'infantesa. La seva imatge, amb el temps s'havia anat tornant més clara. La nostra manera d'entendre-ho tot, també. Haviem estat conduínt cotxes que per motius semblants havíen sortit de la carretera de les emocions. A mi m'havia fet fora una roda punxada. Un final de viatge tràgic.
Retrobar-nos demanava posar a proba la fluidesa de pensament. La plasticitat de les accions dibuixava un desenllaç preciós. Vaig mirar pel retrovisor. Prement el gas a fons i donant-li al cotxe totes les marxes que em denanava. El motor roncava. Sense vacilacions vaig posar l'intermitent. Era dins. Havia entrat,... a l'autopista.