Ja
fa dies. Aquell intermitent va indicar que deixava el lateral de
l'autopista. El viatge. Aquest cop fa pinta de que serà llarg.
Aquest cop puc dormir. Ella, també vol conduir. Tan se val la
música. Tan se val si fa fred o calor. La menuda diu que és un
cotxe màgic. Li parles i et contesta. Fa una estona ha demanat un
xiclet i el cotxe me l'ha donat. Jo, li he donat a ella. Somriu
contenta.
Xerrem.
Ja sigui jo, ja sigui ella. Tots dos xerrem. Llegeixo a la seva cara
la resposta a les meves preguntes. Entenc pel seu posat l'efecte de
les meves paraules. Afecte. Amor. Coincidim en que parlem massa del
passat. Al revés de quan condueixes, algunes coses semblen més
properes del que en realitat son. A vegades es fa difícil mesurar la
velocitat amb la que s'allunyen les coses. La carretera és al
davant, i nosaltres no fugim de res. Comencem un viatge. Si no es
que mires què diu la menuda des de la seva cadireta, no cal mirar
tant pel retrovisor...
PD: Miro el mapa... hi ha un munt de coses marcades. Un munt de llocs per visitar. Junts...
