6/25/2007

La vida com una muntanya?




Des de ben petit he estat pujant muntanyes. És una mica trist pensar que la vida només consisteix en pujar muntanyes. Ara crec que el significat de la vida està en assolir els reptes que aquesta et planteja , i d’alguna manera aquests poden ser entesos com muntanyes.

Quan ets dalt d’un cim pots tenir la sensació de que ja has assolit el repte que t’havies marcat ,malgrat tot sempre et queden noves muntanyes , les que has descobert des de el cim que acabes d’assolir .Sempre hi haurà noves muntanyes ,la vida sempre et posarà davant d’un nou repte. Vist d’aquesta manera, només cal pensar en què posar a la motxilla i amb qui compartir el viatge. Pel que fa a la motxilla cal ser conscient de moltes coses , si trobarem aigua , si farà fred , si caldrà dormir al ras... .Una càrrega massa feixuga ens farà bufar a les pujades .A la vida la motxilla sempre es plena de records , aquells bons , els que et fan creure que assoliràs el cim, però també n’hi ha de tristos .Aquests són els que et fan repensar si has triat bé el repte ,son els que et fan arrugar quan les coses van maldades. Sovint un bon company de cordada soluciona aquestes mancances , així com tu també els hi pots solucionar a ell.

D’això tracta aquest assaig de muntanyes , motxilles i companys de cordada .Per totes les hores que he esmenat preparant ascensions , pensant què posar a la motxilla, i amb qui compartir-les. Vagi per endavant, que aquest no pretén ser un llibre d’escalades , en tindria prou si el que llegeixi això entén per que la vida és com una muntanya. Per tots els reptes que la vida m’ha posat al davant ,per totes les vivències que això m’ha portat i per totes les persones que han format part d’aquestes . Com deia muntanyes motxilles i companys de cordada...

3 comentaris:

ZAGASO ha dit...

La muntanya és l'escusa per tirar amunt!!!

Sort company...

Andreu ha dit...

La muntanya es el repte compartit, es el compromis amb els companys i amb un mateix, es el seny i la raüxa, es el torrent on afloren els sentiments mes intims que construeixen la nostre identitat.

Andreu

josep fatjó ha dit...

Certament, amic. Hi ha vida després de la muntanya, tot i que en alguns moments he arribat a pensar que sense Ella tot s'habia acabat. Avui mateix penso que estic escalant una muntanya per la que no sé si estic preparat. Crec que em supera i hi estic trobant trams de veritable dificultat. I és ara quan m'adono que sense la companyia de bons amics aquests passos tant difícils no els podria superar. Això vol dir que la Muntanya, la vida, tot allò que fem o deixem de fer no és res sinó tenim una d'aquestes premises: l'amistat sense oblidar, també, que existeixen dues coses més força importants i imprescindibles: l'Amor i el Treball. Sí, el treball o la realització personal o l'ajut als demés, o...
Salut bon amic i que la muntanya ens ompli de goig i de força tant com ens ha omplert d'amistat.
Josep