En Frank Perill d'Extinció...

Quins temps aquells en que la vellesa era font d'inspiració. Quins temps aquells en que el blanc del cabell era signe de respecte. Si ara fa una colla d'anys vaig arribar a pensar en ell com a un referent ètic i moral, esperança d'un feliç final de pel·lícula, ara, ja no en puc dir el mateix. La veritat que un descobreix amb els anys és una mica descoratjadora. Tot plegat, ara després de dilapidar tot el crèdit aconseguit amb anys i panys d'encobert vassallatge, traït, doncs: Roma no paga als traïdors..., com un Florentino messiànic vol fer un espectacular fitxatge, en Mark Eting.

Com a Mortadelo i Filemón, quan el Superintendent diu : Tomad muchachos pa'l café, i els hi dona un sobret de sucre, així em vaig sentir jo el dia que en Frank ens donà un disquet tot afegint: No os quejeis que os doy soporte informático... Ell,...que plora més que el Nuñez quan parla de calers...

A cops vaig pensar que els seus retrets per no aconseguir el càrrec eren fins i tot lògics. Fins i tot quan me'l trobava sota la cadira del sots-director de turno amb un xerrac a la mà... , Frank, que haces?, li preguntava jo...., nada , la pata esta que es un poco más larga, no?...La de sots-directors i directors que he vist passar en deu anys...Ell que va passar del romànic al nacional catolicisme, saltant-se el renaixement, el barroc i la mare que ho va parir. Ara, es queixa de que hi ha qui ascendeix més que ell, frankament terrible. El seu cosí, italià, i conegut per Giovanni Ranna, famós per ser inintel·ligible, té una famosa frase sobre la mata, la patata i al tonto que has d'enredar per què la planti i la reculli. Tot un geni.

Per aquest motiu m'agradaria deixar-vos una mica menys amoïnats del que em quedo jo després de parlar amb ell. Una cosa bona si que té, com es treu de sobre el mal rotllo, sempre li encoloma a algú altre. Havia pensat en posar-vos una tarantel·la, dansa que es balla per què el verí no faci efecte tan ràpid, però he pensat, que fora millor pensar en tot el que el que jo crec haver aprés durant aquest viatge..., per tant,...quan ho sàpiga us ho dic.