Dificil d'explicar...ara que ningú em llegeix

Inversament proporcional...
.
.
.
Haig de lliurar-me de tota aquesta rancúnia. Si, tinc rancúnia... no em sento bé. Estic traïnt totes aquelles idees i bones intencions que he mirat d'escriure aquí. Romanços... ja no puc disfressar més d'asertivitat fustrada totes les meves bones intencions. Darrerament he descobert que sóc més idiota i mala persona del que creia. Trist.
Molt trist és confirmar que encara ho puc ser més. Tinc molta por del que veig que puc sentir. Del que sento que puc dir. I la veritat, estic perdent la por a dir-les. Algunes , bones. Avui he parlat amb tota franquesa amb una bona amiga. La veritat. Cony, només la veritat. Què fàcil. Algunes dolentes. Avui he dit que si tal persona es tira per un balcó que miri d'apuntar bé. No sigui que s'hagi de tornar a tirar. Trist dir-me això. Però és lo que hi ha. De res serveix amagar-ho, disfressar-ho o callar-ho.
Per tant, de moment, la meva manera de dir les coses empetiteix per donar sortida a una de més directa. Grollera?, desagradable?. Mireu si llegiu és per que us interesa, la vida serà taronja, però la relació que aquesta té amb la cruesa que descriu és inversament proporcional.