10/17/2012

Romeu...

Atrapat entre els estels que tracen les línies retorçades del mapa defectuós que va portar-me a Nova York. Entre entre el nord, l'oest, el sud o l'est. Mirar d'anomenar totes les raons que m'han dut a portar aquesta armilla de cuir. Els xiscles que venen de terra, i que m'estremeixen al final. Un crucifix de diamants a l'orella s'utilitza per ajudar a prevenir la por que ha deixat l'ànima al cotxe llogat d'algú. Dins dels seus pantalons creua els dits per netejar l'embolic en que s'ha reduït la vida de Juliette, àgil Campaneta.
 
I Romeo volia a Juliette.

 
I Juliette volia a Romeo?

 
Romeo Rodríguez quadrat d'espatllesmaleeix
Jesús tot fent  còrrer una pinta per la seva barba bruta. Ell està pensant en la seva solitària habitació. La pica, que amb el seu llit, acomiada una pudor. A continuació,  tot fa olor al seu perfum. Els ulls i la seva veu eren com una campana. Carrers fumejants. Els traficants de crack que somiaven amb una Uzi. Algú havia anotat:  T'aposto que jo podria arribar a aquesta llum amb el meu braç bo al meu darrere. I no diu poc. Joey Diaz, germà, dóna'm una altra bossa, que les  del centre comercial no són gaire bones. Aquests italians necessiten aprendre una lliçó bona d'ensenyar. El policia que va morir a Harlem, creus que hagués aconseguit res advertint-me. Jo estava ballant quan el seu cervell  va acabar al carrer.
 
I tenia Romeo Juliette?

 
I Juliette tenia el seu Romeo...

 
Prendré Manhattan en una bossa d'escombraries amb un escrit que diu:"És difícil donar una merda en aquests dies". L'enfonsament de Manhattan, com una roca, al riu Hudson. Després del xoc
va escriure un llibre sobre el tema, i van dir que era com l'antiga Roma


Lou Reed ho diu a la seva manera, jo, només he trobat aquesta...



2 comentaris:

ÈOL ha dit...

Si el passat només era un pròleg, sols TU pots construir la TEVA història. Mai ningú ha dit que sigui fàcil escriure... cal triar les eines necessàries, el tema encertat i mirar endavant.

Malgrat tot, sempre et faré arribar una abraçada!

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Les campanetes quan tinguin consciencia voldran una abraçada sincera i nomes trobaran la buidor d'un llit ple de promeses brutes que cap detergent pot esborrar. Ara canino sol de veritat, abans vivia enganyat pensant i creient que l'amor era per sempre. El temps fara ploure merda i qui no tingui paraigues que no miri enrrere. La veritat atropella als que prometen allo que mai van creure. Recollir morts, tota la vida, fugint. Viure amb por a ser descoberts. Tanta mentida te al final el seu premi.

Campaneta, tot torna. Ja estas preparada?