pessigolletes a l'estomac...

S'acosta el dia. Van caient les hores, anem lligant coses. Ja tinc maleta ,crec. El tema és que hi haig de posar.El plano marca que ha de fer fred i que plou fins hi tot en somnis. Les males llengues diuen que la seva bandera no era verda, que es va florir amb tanta humitat. La tropa està motivadíssima, tú mateix. Una setmaneta de cole i hastaluegolucas....Jo, coneixent-los ,no els disculpo. De fet, a mí també m'està costant. Fa dies que en el meu cap va sonant una musiqueta d'aquelles de peli d'acció. Poc a poc va pujant de volum.Hi ha cops que tinc la sensació que sòc dalt d'un tobogan, d'altres que visc a la cistella d'una catapulta. En qualsevol moment algú la dispararà.

He decidit canviar el disseny del blog..., encara que no n'estic massa satisfet.

Muntanyes...,per què muntanyes?

M'ha tornat a passar. Creia que ja estava preparat. Sembla que no. El darrer cop vaig allargar-ho massa. És el que passa, t'acomodes a la situació i .... Alguna nit encara m'he despertat sommiant amb ella. La de coses que vaig arribar a probar, total per res.La lluita va ser llarga, la pèrdua més gran. Aquest cop creia que estaria preparat.

Un no es planteja mai atacar d'aquesta manera .El tema es va posar a tiro,...i trilirí que te ví.Al comencament semblava donar la talla .Ella es deixava estimar ,li agradava la situació . Feia temps que ningú li anava al darrera. Agraïda em deixava fer.Confiat, explorava tots els seus racons. Anava deixant la meva emprenta a cada pas.Mica en mica, sense adonarme'n, les coses van anar canviant. Ella encara recordava el darrer que ho va probar.La recanca li evocava els patiments passats.

He lluitat, com creia que no havia lluitat mai. Mentida, m'he dit.Sempre has lluitat, aquest cop el convenciment no et valdrà de res. Ella és dura, peró amb els meus encanteris es tornarà manyaga.Res. No puc, no encaixo. Està més que clar que no estic fet per ella , ni ella per mí. Merda, un altre cop, i un altre cop merda. Recordo el primer dia que la vaig veure. Que bonica. Mai, vaig dir-me,mai serà meva.Peró em vaig plantar al seu davant, i m'hi vaig llencar...Clar que sí. Geronimoooo. Les seves companyes encuriosides treien el cap cada cop que jo m'hi acostava. Al final,... al final va ser que jo no estava preparat. Que no era . Que no havia de ser.

Tinc por,no vull que passi.Aquest cop no faré el ploricó.És inevitable, les mans ja no em responen. Perdo la forca. Un últim esforc, pero ella hem rebutja. Em preparo per la patacada, comenco caure. Les alzines s'apropen , la gravetat amb xucla. Es tiba la corda, el primer clau no aguanta. El segon , tampoc. El cor batega, que sembla que em vulgui sortir del pit. És interminable, quina sensació més desgradable. El més fotut és que no m'es extranya. Com el darrer cop, sé que m'acompanyarà durant molts dies . Em vaig prometre que no em tornaria a passar. Tan d'hora, no, encara no , òstiaa.

Al final tot s'acava, veig una llum, obro els ulls.Torno a ser viu .La desfeta ha estat terrible, peró m'en sortiré. Alguna cosa apendré aquest cop. Cada cop que m'ha passat ha estat així.Hi ha algunes muntanyes que son com dones, i algunes dones que son com muntayes. Un mai sap si estarà fet per escalar-les. Cal solucionar el dubte probant d'enfilar-s'hi. I així estic disposat a fer-ho una altre vegada. Ja sigui una dona, o bé una muntanya. Son taaan boniques...

A la memòria d'en Kenji Yamamoto, mort al Cerví fent realitat el seu somni, i el de molts altres.

Hoy puede ser un gran diaaaaa....

Ataquem-ho d'hora.A tres quarts de vuit ja tinc el transport. Puntual com un clau. M'he llevat amb la sensació que tot rutllarà. Malgrat tot ,amb les preses , i ho descobert massa tard, el meu horari, si el que encara no em sé, s'ha quedat a casa. Nasti de plasti. Ens estalviem la gentada del primer dia. Algu ha fet correr que es deu poder aparcar a partir d'un quart de nou. Lògicament és una trola. Mileeeers de pares i mares s'esbarallen per deixar la canalla. Seguint la norma del sector vesteixen com a reis ,condueixen com a lladres. Motocros, que la vorera és per pujar-s'hi.
El primer dia , és el primer dia. El segon serà el segon. Y luego viene el tio Paco con las rebajas. Ja hi tornarem a ser. Eeeeh, que és contradirecció. Hommmeeee, que ....,res deixem-ho estar. A falta de mereterita, bons son mossos. Que fan unes ressetes , que fan venir mal de cap, no el curen.
Va passant el dia, tot va tirant, les coses funcionen.Vinga som-hi nois, aquest any farem tal, i qual, i també....sona el timbre. Canvio de classe, tornem-hi..., torna a sonar el timbre. Passa el temps, i el timbre, va sonant a intervals regulars de classe a classe. Arriven les cinc, i les meves forces , minvades, racaneigen . Em deixo caure al seient de la sala. Hem fet cim . Ara cal tornar a casa, i no tinc transport. Al sortir una colega s'ofereix a baixar-me al poble. No tinc cap ganes de agafar el cavall de ferro. Hem deixa aquí. Entro. Faig un cop d'ull, busco un lloc tranquil, prop de la finestra. Munto la paradeta. Em penjo del la xarxa. Comenco a escriure, ... allò de que avui pot ser un gran dia. La biblioteca ja fa dies que em fa d'oficina. D'aquí uns dies la canalla ho envairà tot . Algú els hi haurà posat deures. Algú haurà de corregir-los . Jo ja no hi serè per veure-ho. Un avió m'haura portat lluny. Perdut , sota un altre cel, faré d'un altre lloc la meva oficina...

Perderme , por lo que yo vi, te rejuvenece. Volvi a creer que se tiene lo que se merece. La vida es más compleja de lo que parece. Lo que doleria por siempre ya se desvanece...

...i el darrer dia descansá.

Quatre dies de pont, tres escalant. Guarda pa cuando no aiga. Cal que aprofiti, ja no sé com anirà tot. Del cap de setmana no em puc queixar....will the wind ever remember, the names has blow in the past,..Avui en Hootximhin tira que ti cagües. Amb tanta conya de bandera, i patriotisme , em declaro de la grama. Quin dia. Sempre m'he estimat portar alló , i aquells que estimo, al cor. Digas-li Catalunya, parenta , colegues i altres osties. Allà ningu els pot embrutir. Com li vaig dir al Cardona i a l'Enric :correr és de covards i entrenar-se de maricons... Que els gays són una altra cosa. I l'ortografia me la passo pel Nokia sms browser.Geronimoooooooooooooo.A tomar pol culo bisicleta.

Em sap greu.

...and the wind it cries Mary.

D'amagatotis, trec el cap. Sense ser descobert, pujo les escales.S'està fent fosc, no hi ha moros a la costa. La màquina ja està escesa, el volum al mínim .La recolzo damunt de les teules. Què bonica és la ciutat a aquestes hores. A les cuines es couen truites que seran menjades d'aquí una estona. La canalla dels veins del bloc del davant s'esbarallen per parar la taula. No hi ha roba estesa al terrat, sóc un blanc fàcil.

Puja una bravada de colònia pel celobert, la seyora Antonieta es perfuma. Reconec la seva olor de l'ascensor.Ella i el seu home surten a pendre la fresca. Sento la fresa de l'ascensor, la maquinaria és just sota els meus peus.El wifi em canta que hi ha un munt de xarxes. Avui toca la wn_7865, ahir em vaig penjar de paco_home_lan.Ja que piratejo , millor repartir. Total, baixo el correu. Avui tampoc diu res, res que valgui la pena.Sento la fresa de l'ascensor altre cop. És el vei que ha plegat tard. Ho sé per les corredisses de la seva canalla . Corren pel passadís per veure qui obre la porta .La cridòria de l'home confirma els meus presagis. Sento que alegrement, va petonejant a cadascun dels seus fills. Mmmm , que maco el monestir il·luminat.
Altre cop fresa, aquest cop dels pizzeros. Tenen la seva base d'operacions a la cantonada. Surten com llampecs. Soort que les andròmines que porten no corren.La màquina es penja. La reinicio.Aquest cop em conecto a en HO_Chi_Mihn. És una xarxa que normalment no té massa amplada de banda. Aquest vespre va lleugereta.A la llunyania ,la sirena d'una ambulància anuncia que algú té problemes. Els udols de gos del veí l'aconpanyen . La posterior bronca de la veina fa callar al quiso.
Ara miro d'actualitzar l'antivirus. Un cop fet, apago la màquina. Carrego la pipa de tabac. Arrecerat probo d'encendre-la. Pipo uns quants cops ,i sembla que tira. El cap recolzat en les mans, els colzes en la barana, guaito la ciutat. Ja és de nit.En una finestra ,a contrallum, algú es pentina. Sembla, per la figura, una noia jove .Total, com que d'imaginació no m'en falta, sommio. Que poc fa falta per fer-ho. La lluna , damunt de Collserola, li dona un cop de má a la meva imaginació.

Temps enrera encara sortia a fer una volta. Ara ja no en tinc ganes. D'aquí poc , sota aquest mateix cel, enyoraré les teves llums. I jo que em vaig jurar que mai tornaria....Sens dubte al campionat del món de burros hauria fet un bon paper...Fa dies que estic penjant d'una cancó d'en Jimi Hendrix.Diu que en algun lloc un rei plora una reina , i el vent sembla cridar el seu nom .Ja fa dies que no tinc ni patria ni senyor . I fa dies que el vent no m'udola res. Les olors que pujen pel celobert em tornen al món. Algú fa unes menges terriiiiibles, frankfurts a l'estil Perry Morton. Recullo els trepans i baixo a casa a fer-me el sopar. La veina encara es pentina..., Foxy Lady també li encaixaria.


Tú te sueltas el pelo y yo la serotonina.La mejor estación tu pecho...

Where are all the flowers gone?

Com deia la cancó, on estan les esperances renovades?. Qui m'ha manllevvvat el mes d'Abriiiiil?.Mestre Faaabra que haich dafe?. Vine a Vich, va direll.Uuun, doooos, per que burda el gooooos.Treees, quatreeeee m'aixeco ja del catreeee.Ciiiiinc ,siiiis me'n vaig a fer piiis. Seeeeet, vuiiiit.Aiii que em pixo al lliiiit. Ostia que faig tard!!,...., vuiiit !!!. Ja m'he tornat a dormir.
No sé en quin moment de la vetllada el meu subconscient es va discutir amb la memòria. El despertador s'ha fet l'orni. No merda, que s'ha mort!. Pobre, ha caigut de la tauleta. Resta al terra desmanegat. Amic meu ,quina fi.Tú que vas aguantar mil renecs. La de vegades que has estat a punt de anar a un curset de vol_lliure_per_finestra. Per no dir l'apreci que et tenia ella..., punyeterooo, sonaves amb ràbia una hora abans que ella es lleves. Cony, be m'havia de llevar jo...
Eiiii, qui és aquest tiu?.Eeeeh que passsaaaa, er miyó cuiné der móooon!, si joc yoooo.El mirall i el meu cervell s'han posat d'acord. Em tornen la meva imatge tunnnejada .Soy un bijcotxo , nasssio pa mojáaaa. Ui que burruuuuuu. Amb la tonteria , i ja vestit, en tiro una micca de cul·lonnia. Ostiaaaa als ulls noooo,...Ploro i ploro, i ploro, i no puc parar de plorar.Meeerda com piiiica. I vinga a plorar.La veina a l'ascensor em mira amb compasió.Fa callar a la mainada quan volen perguntar que passa.Res, la mama ja t'ho explicarà al cotxe, li etziba .La fornera de la cantonada ja no diu res al veure el panorama. Les dues saben com està el pati, les dues ja no han dit res. Ningú ja no diu res,....Total ,que al final assumeixo el paper. I me'n vaig a la feina plorant .El que deia on se'n han anat les flors?. Aquest matí ja només serveixo per regar-les ...

...I va ser una llàstima, per que es perdé el meravellós dia soleiat que havia estat esperant, d'encà que un matí d'un dia fred tot se n'havia anat a la merda. Ell no ho sabia ,peró aquell dia era el primer d'una llaaaarga temporada ,on ell mateix ,seria el sol dels seus dies...

És l'exit el fill de mil errors?

La tornada no ha estat brusca. Ja esperava el que he trobat.Tot plegat una mica el de sempre.Otro burro ,mismo rebuzno.Comencant per mí.Cal que m'organitzi, també comencant per mí. Una invasió , és una invasió. El problema és el de sempre. Qui farà de cabo quartel?.
Sense desesperar-me , mica en mica, vaig empaitant a tots els que m'han de fer alguna feina. Vaig tibant dels cordillets. Com aquell que no vol la merda comenca a sortir...Amb una mà em tapo el nas, la bravada és olímpica...
Surto al passadís, visito al primer, és com una llarga lletaniaaa.Que mira ,que tomba ,que gira.I ells ,que vale , que buenu, que ara li fem un cop d'ull....Em sento tonto.Mira que els problemes no son iguals, pero el tema és el mateix. El següent em diu que els temes no son iguals, peró el problema és el mateix.I vuelva usted mañana, que hoy está jodidillo,...
A mí m'agrada dir que els problemes no apareixen , si tú tens la capacitat de predir què pot fallar. Si no, el tema acava com una peli porno, al final te joden por tos los laos,...Bé, confiem en la divina providència.El tema és que jo haig de marxar, i encara no sé ben bé com s'ho faran.Que a mí no em toca solucionar-ho?, no clar que noooo.Peró com en l'acudit dels dos tios que cauen en un pou mort, quan la merda els hi arriva al coll ,paren de resar i diuen alló tan conegut de:... y bendice los alimentos que vamos a tomar...

Voldria creure que l'entrepà de nocilla deixarà de ser l'eterna oferta del dia...