Com deia la cancó, on estan les esperances renovades?. Qui m'ha manllevvvat el mes d'Abriiiiil?.Mestre Faaabra que haich dafe?. Vine a Vich, va direll.Uuun, doooos, per que burda el gooooos.Treees, quatreeeee m'aixeco ja del catreeee.Ciiiiinc ,siiiis me'n vaig a fer piiis. Seeeeet, vuiiiit.Aiii que em pixo al lliiiit. Ostia que faig tard!!,...., vuiiit !!!. Ja m'he tornat a dormir.
No sé en quin moment de la vetllada el meu subconscient es va discutir amb la memòria. El despertador s'ha fet l'orni. No merda, que s'ha mort!. Pobre, ha caigut de la tauleta. Resta al terra desmanegat. Amic meu ,quina fi.Tú que vas aguantar mil renecs. La de vegades que has estat a punt de anar a un curset de vol_lliure_per_finestra. Per no dir l'apreci que et tenia ella..., punyeterooo, sonaves amb ràbia una hora abans que ella es lleves. Cony, be m'havia de llevar jo...
Eiiii, qui és aquest tiu?.Eeeeh que passsaaaa, er miyó cuiné der móooon!, si joc yoooo.El mirall i el meu cervell s'han posat d'acord. Em tornen la meva imatge tunnnejada .Soy un bijcotxo , nasssio pa mojáaaa. Ui que burruuuuuu. Amb la tonteria , i ja vestit, en tiro una micca de cul·lonnia. Ostiaaaa als ulls noooo,...Ploro i ploro, i ploro, i no puc parar de plorar.Meeerda com piiiica. I vinga a plorar.La veina a l'ascensor em mira amb compasió.Fa callar a la mainada quan volen perguntar que passa.Res, la mama ja t'ho explicarà al cotxe, li etziba .La fornera de la cantonada ja no diu res al veure el panorama. Les dues saben com està el pati, les dues ja no han dit res. Ningú ja no diu res,....Total ,que al final assumeixo el paper. I me'n vaig a la feina plorant .El que deia on se'n han anat les flors?. Aquest matí ja només serveixo per regar-les ...
...I va ser una llàstima, per que es perdé el meravellós dia soleiat que havia estat esperant, d'encà que un matí d'un dia fred tot se n'havia anat a la merda. Ell no ho sabia ,peró aquell dia era el primer d'una llaaaarga temporada ,on ell mateix ,seria el sol dels seus dies...
No sé en quin moment de la vetllada el meu subconscient es va discutir amb la memòria. El despertador s'ha fet l'orni. No merda, que s'ha mort!. Pobre, ha caigut de la tauleta. Resta al terra desmanegat. Amic meu ,quina fi.Tú que vas aguantar mil renecs. La de vegades que has estat a punt de anar a un curset de vol_lliure_per_finestra. Per no dir l'apreci que et tenia ella..., punyeterooo, sonaves amb ràbia una hora abans que ella es lleves. Cony, be m'havia de llevar jo...
Eiiii, qui és aquest tiu?.Eeeeh que passsaaaa, er miyó cuiné der móooon!, si joc yoooo.El mirall i el meu cervell s'han posat d'acord. Em tornen la meva imatge tunnnejada .Soy un bijcotxo , nasssio pa mojáaaa. Ui que burruuuuuu. Amb la tonteria , i ja vestit, en tiro una micca de cul·lonnia. Ostiaaaa als ulls noooo,...Ploro i ploro, i ploro, i no puc parar de plorar.Meeerda com piiiica. I vinga a plorar.La veina a l'ascensor em mira amb compasió.Fa callar a la mainada quan volen perguntar que passa.Res, la mama ja t'ho explicarà al cotxe, li etziba .La fornera de la cantonada ja no diu res al veure el panorama. Les dues saben com està el pati, les dues ja no han dit res. Ningú ja no diu res,....Total ,que al final assumeixo el paper. I me'n vaig a la feina plorant .El que deia on se'n han anat les flors?. Aquest matí ja només serveixo per regar-les ...
...I va ser una llàstima, per que es perdé el meravellós dia soleiat que havia estat esperant, d'encà que un matí d'un dia fred tot se n'havia anat a la merda. Ell no ho sabia ,peró aquell dia era el primer d'una llaaaarga temporada ,on ell mateix ,seria el sol dels seus dies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada