La bondat i la saviesa, la riquesa del pobre?

És molt tard, ja he sopat, i per fí puc descansar . Ha estat un dia llarg, massa llarg. Tot han estat problemes, que al final han anat tornant-se solucions. La majoria d'ells, així m'ho sembla .Surto al jardí a fumar una pipa. Bernard!!,It´s cold outside!, diu la cristiana. Que si dona , que ja sé que fa fred. Obro la porta, cooony que si fa fred. Tapat fins les orelles, amb una tassa de té calent, encenc la pipa. Em poso els auriculars, i engego lemepetres a tota pastilla. Un volum criminal. A la que poso el cul al banc ja se m'acosten els dos llepafigues orelluts que te la Yevone a casa. El gran , que és la mare de l'altre, és de color marró. El menut blanc i negre. Tots dos són molt graciosos i juganers. Jo els he batejat com a orejón 1 i orejón 2.El menut és el dos. Fa poc més d'un pam. Sona una cançó de Muchachito Bombo Infierno: Azul, que el cielo se vuelva azul, y que así yo vuelva a verte, Azul, que el cielo se vuelva azul,y que así pueda querete,..
L'orejón 2, ja fa estona que juga amb les meves sabates. L'orejón 1 potineja amb les flors, i de tan en tan torna a la meva vora a llepar-me. Jo fumo i els deixo fer, estic rebentat. Surten els estels, bufa un vent fred, el té alleuja les fatigues. Ara sona the Wind cries Mary, i em ve al cap la profe d'informàtica de Bagnelstown. Mira ,no sé ben bé per què. Es esquerpota, i té una veu grossa. Els seus ulls, són dels que et fan sentir petiiiit. Foscos com una nit sense lluna. Que formosa que és la punyetera...Té el cabell bru, estrany en les dones d'aquestes contrades.
A tot això , orejón 2 ja a aconseguit desfer-me el cordons de les sabates. Feia estona que s'hi barallava, unes dues o tres cançons crec. Orejón 1, tranquil per que el seu menut no l'emprenya ha fet de les seves amb unes petúnies. Uiii demà , la cristiana us pentinarà a tots dos nois. Orejón 2 jeu tranquiiil damunt de les meves sabates, deu notar-les calentes. A fe de déu que si noi, avui he fet dues Matagalls -Montserrat. Segueixo fumant. El vent ha portat núvols, ja no es veuen els estels. Ja no queda més tabac que cremar, recullo la paradeta , i entro a casa.
Un cop dins ,li comento a la cristiana que a el seus dos gossets els hi ha donat per la jardineria . Enfurismada , surt a les fosques al jardí. Ja us ho deia nois , aquí va haber hondonadas de òstias...Sento el quissos udolar , alguna cosa els hi diu en gaèl·lic. Miro d'aprendre-ho, he vingut aquí per aprendre. El problema és que se m'acumula la feina. Tot i així, la de coses que he aprés en quatre dies...
Una vegada vaig llegir que la bondat i la saviesa és la riquesa del pobre. I jo com tot home vull ser ric..., aquesta riquesa ,no me la podrà prendre mai ningú.