Son les sis del matí.He quedat.Marxo a la fí del món.Aprofito que l'Eli i la Carla tenen el mateix destí.Fem el camí plegats,elles en el seu cotxe, jo amb el meu.Fem els 1200 km en unes dotze hores.Anem a veure la Sara, que viu una miqueta abans ,a Corcubión.Quan surto del cotxe el meu cul ja no hi es.Que llarg que s'ha fet tot plegat.El plan es fer una miqueta de turisme ,la Sara ens portarà a veure el voltants.Jo m'estic amb la família de la Sara.El seu home , en Pere ,i els seus dos fills en Marc i la Íria.Faig d'agregat cultural.
Són una gent maquíssima, m'obren les portes de casa seva de bat a bat.Cada dia tinc més clar que el millor tresor és l'hospitalitat.Ells són rics en aixó.Els dies passen .Alguns voltem tots tres (Eli,Carla i jo) amb la Sara .Alguns altres jo i en Pere amb la canalla, d'altres les noies amb la Sara.També voltem tots tres sols.Anem a veure Santiago i tornem a la base per les ries.Jo ja hi havia estat , i faig una mica de guia.Per la carretera ens guia la Juani , el gps.En general va bastant bé. Per orientar-se.Malgrat tot ,algun que altre cop sembla que vulgui participar de les no
stres vacances.Ens mena per indrets maravellosos, sobre tot el dia que tornem de Vigo ,per O' Grove.Aquest dia va sortir rana la visita a les illes Cies.Vam haver d'improvisar una solució.Sembla que va ser profitosa.Les noies marxen.Tenien pensat passar per Zarautz i tal.Només maraxen ja les trobo a faltar, senyal que ens ho em passat bé.Res noi , la vida continua.I continua. Surto durant QUATRE dies seguits fins a les tantes i bastantes amb la Sara i amigues, el seu home, i vengaaaa...L'últim dia ja no rutllo.Aquí mengen i mengen i surten i surten.
Arriba el dia de marxar.Estic trist.Anyoraré a aquesta gent i aquestes contrades.Haig de fer el camí de tornada.
Que és llarguissiiiiiiiiiiim.Surto a les deu del vespre, faré el camí de nit.Aniré aturant-me a fer dipòsits, tallats i enviar missatges a la Sara, que diu que és per que es quedi tranquila.Al final a un quart de nou sóc a casa.Em truca la Sara abans que ho pugui fer jo.Poso el cap damunt del coixí, dormo fins les tres.Torno a ser casa.Es pot anar a la fí del Món i tornar-ne.Espero aprofitar aquesta experiència.Res tú la vida continua. I continua. Avui dimarts vaiga comprar el menjar per la nostra estada als Alps amb l'Enric.Haviam per on surt el Sol.Soposo que com sempre per Orient.El problema deu ser que hi ha vegades que ens descoloquem.Per aquest motiu a la vida ens sembla perdre el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada