Fent el finstro per collegats.

El Cardona, especialista per les seves idees de bombero,... por algo seraaaaaaaà, em proposa anar a collegats. Escalar per la tarda ,a l'ombra del congost.La via és El último buril .La idea sembla extranya, ens penjem d'una paret a fer una via de vuit llargs a les quatre de la tarda. No ens tocarà el sol.No ens hem de llevar d'hoooora.No cal corrrer per la carretera, (al final la dgt i caprabo han arribaran a un acord per donar punts pel carnet), es que la gent va que se les pela.No cal que tornem a casa tard.Ens quedarem a dormir al refugi dels minairons.Perfeeeecte.

Amb el tema controlat, dinats i amb un carajillo ,que NO hauriem d'haver pres, ens enfilem per la paret.Arraaaaanca Super Cardonaaa i res que no pasa del tercer seguro. Doncs vinga ho probo jo.Tinc pensat utilitzar la tècnica Basas, que segur que passas.Sense cap tipus de mania, aquest és el llarg més difícil, poso el peu a la cinta els cops que faci falta.Els altres llarg ens el repartim de manera que l'Agustí faci més de primer, que jo ja faré el darrer llarg. Anem fent amb molta alegria, i sense cap problema greu fins el cim de la cinglera.Hi ha un munt de plaques, ben asegurades, molt assumibles , i especialment amb bona roca.Bones reunions, de fet el proper cop penso que no seria una mala idea rappelar la via .El darrer llarg és preciós, un diedre molt estétic.Si cal pots posar més coses de les que hi han, per si t'anyores...
Baixar d'allà és un altre tema. Hi ha una ferrada amb el cable més prim de la galaxia, com a mínim.Vinga cable, vinga desgrimpar passat pel cable amb la deisy, vinga cap avall.arribant a baix un pajaro ens pregunta si li podem donar un cop d'ull a una amiga seva que sembla que no puja.Anem a fer un ullada. Desplom, escaladora patint per passar, colega que no sembla voler enterar-se. Tinc l'extranya sensació que algú ha menystingut alguna cosa, el nivell de la via , de l'amiga. Crec tenir algunes respostes respecte l'affer. O bé el pitxabravístic escalador es fa el milhomes, amb el que avui no grapeges nen... O bé si la noia no passa , si mes no dona-li un cop de ma. No ja per ser una noia, ui que masclista que sembla aixó.., si no per què és tracta el teu company de corda. I a per mí aixó és sagrat. Més que res dic tot aixó per què els únic que passavem per allà erem nosaltres...
Pitxabravismes apart, el jorn va ser memorable, dalt de la cingle he cregut retrobar la lluentor perduda. Que així sia, que ens farà falta...,la foto del cim la fer el oso Yogui que va venir a veure que feien dos zumbats per allà...