9/05/2008

Juani...

Diuen que deu protegeix al bojos, serà per això que a cops em sento com un nen mimat. De fet també deu ser per que sóc bastant tonto que a cops em cal que algo , o algú , m'il·lumini amb els savis consells que destil·len de la profunda saviesa que dona el fet de viure. El problema és preguntar a la persona adequada, o bé entendre i acceptar de bona fe. El problema és que alguns d'aquests amics són com un GPS . Et donen instruccions encara que no les demanis. O quan no les necessites. Vamos, que no t'escolten. És com si estiguessin programats . Tuerza ligeramente a la derecha. I si no vull, que?, eh?. O, el que m'amoïna més , trien el millor camí. Hòstia , i segons com no et desviïs tu..., que et donen la pallissa a la que ho detecten.

No, no és que pateixi un atac d'ingratitud, la veritat , no. Tampoc és una crítica . Només és una reflexió que em faig a mi mateix , en quan que persona humana, a l'hora de mirar d'entendre per que collons no tinc dret a emprenyar-me. Si, sento que no puc emprenyar-me, i la veritat no crec estar en deute, diria que ni moral. Que cap geperut és veu el gep i el gordos la polla, que afegiria jo. Per tant he arribat a la conclusió que fora d'una immaduresa terrible per la meva part no reconèixer que estic molt agraït a una bona colla d'mics. Peeeeeeeeeeeeeeeeeeero, que com amb el GPS, farè el que cregui més assenyat en el meu cas. Ha excedido ud. el límite de velocidad..., doncs res que ja ho sé i que ??.

La veritat , com que unes amigues van batejar a la veu del GPS , com a Juani, doncs he pensat que hauria d'aprofitar i fer-li justícia. Ella , com la Mari, no em fan cap retret, si en algun moment , desgraciat de mi, oh que terrible, m'allunyo...Ella , sempre em dona consell, coneixedora de lo tonto que sóc, em deia fer i mai no es cansa de donar-me consells. Una tia de puta mare, la Juani...

4 comentaris:

Andreu ha dit...

Tinc una idea: podries cobrar 5 euros per cada consell que et vulguin donar...Amb el temps potser et podries dedicar professionalment !

Una abraçada

Muffins, muffins... ha dit...

Está bien, me siento aludida, pero no sé si decirte que no lo volveré a hacer o que, igual que Juani, una vez que recalcule la nueva ruta, volveré a decirte que "a cien metros gire a la derecha". Si acaso, ya sobre la marcha...
un beso

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Escoltar els consells dels amics em fa sentir estimat. En tot cas, siguin Juanis, o no, no deien de ser amics. El que deia no és més que una reflexió, que entre d'altres coses afecta molts àmbits, alguns inimaginables....

Anònim ha dit...

Muaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

Un núvol.