Cartògraf dels meus xergais...

Fa dies que no em fan les mans, no puc dir el mateix del genoll. Lo de les mans és pel fred i s'arregla anant a fer el mono al rocòdrom. Lo del genoll anant al metge, que ja tinc hora. És un rotllo fer-se vell, que no savi. No em feu massa cas de totes maneres. S'apropa el Nadal i no tinc massa ganes de soroll. El fred , la pluja i més feina de la que voldria m'han fet romandre molt temps al Solvay. Fa dies que preparo una feina. Alguns tindran un detall si es que me'n surto, crec que si. Amb tant de temps per rumiar me n'adono del temps que porto fent la meva. Fa ja més de dos anys. El balanc és forca positiu, amb tot ja tinc cartografiats els principals xergais que solquen les meves mans. És dir molt.Des que vaig tornar de les verdes terres d'Irlanda sommio amb fotre'm un entrecot. Digueu-me bàrbar, però és el que em demana el cos. L'anima em demana tornar a sentir el fred de la neu, el soroll dels grampons damunt del glac i aquella sensació de tenir un munt de coses per fer. Avui una alumna, de les que penca més que un xino i tot i així és esclava de les seves mancances,m'ha fet adonar d'una cosa molt important. Sóm el que sóm, però també podem canviar-ho. Si més no posar-hi el coll. Pintava un quadre sobre el seu paisatge interior. La veritat es que donava cops de pincell amb tons més aviat foscos. Un cop acabat el fons ha afegit pincellades de color. De fet només ha fet servir colors primaris. Li he dit que funcionava molt bé i ella m'ha dit que havia triat els primaris per que amb ells pots fer qualsevol color. M'he enretirat, me l'he mirada de fit a fit i he pensat: si senyora tens tota la raó...Així que continuo cartografiant, qui millor que jo per fer de cartògraf dels meus xergais...

PD: Aquests exercicis espirituals sembla que funcionen, que la pau del senyor sigui amb vosaltres ,germans...