8/21/2009

La màgia d'una crispeta...

Fa molta calor, segons com massa. Tot i que tinc aire de nevera, no m'agrada fer-lo anar massa, resseca molt el coll. El dia es fa llarg i no aconsegueixo dormir tot el que voldria , hauria,...caldria. He estat uns dies a la fresca del Pirineu, a Pineta, sota el Mont Perdut, per tant a la tornada van agreujar-se les meves relacions, ja de per si dolentes, amb la calor. Tot donant-li voltes a l'asunto, planejo tornar a marxar, aquest cop a escalar alguna cosa. Penso i repenso on anar, massa i tot. Al final crec haver trobat el lloc i el company de corda. A vegades pensar massa les coses pot ser altament perjudicial. Sense rauxa el seny ho torna tot gris, les pors amagades treuen el cap i altre volta et replanteges el que tenies tan segur .

Paro una estona, poso una mica de música, tinc una mica de gana. Homersimpsonejo un rato, pillo una bossa de crispetes, obro la tapa del microones i em preparo pel solo de bateria que fan les crispetes dins del microones. Fa estona que en Herbie Hancock i en Miles Davis li donen un altre aire al Solvay. Jo, arrepapat al sofà, em miro les crispetes tot fent glopets de coca-cola del Lidl. En prenc una, me la miro, l'observo detingudament, me la menjo. En prenc una altre, me la miro detingudament, me la menjo. Son ben bé al contrari que les gotes d'aigua, no n'hi ha dues que s'assemblin. En canvi, abans de coure-les totes eren molt semblants..., què curiós penso. És com si tota la informació que ha recollit el granet de blat de moro en créixer, ara es fes patent. Tot el que ha passat mentre creixia, arrapat a la panotxa, ara es manifesta. Tots els dies de pluja, els de sol, el fred, la calor que ha viscut. Cada gra creix de manera molt semblant, però és a l'hora d'explotar quan es fan patents les diferències. Tots els grans han viscut junts, es diria que tots han viscut el mateix, però a l'hora d'expressar-ho tots ho interpreten de manera diferent..., com les persones.

Penso en silenci. És, la màgia d'una crispeta...

2 comentaris:

Andreu ha dit...

queda pendent l'escalada per la setmana que bé !!

salut i que els bons esperits de Pineta t'acompanyn. Ummm aquela tormenta memorable...

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Aquella tormenta..., i els vint llargs de corda a pel..., i l'interminable pujada i baixada. Tot el que em queda em ve al cap cada cop que et recupero , o em recuperes la corda.