Formació...

És tard, estic trinxat, miro de ser positiu però no trobo la postura. És veritat que és divendres. És veritat que he fet un non-stop de dotze hores seguides a la feina. Deu ser aquesta setmana on m'ha semblat que alguns elefants semblen tenir més cintura que algunes mares que tinc per companyes. Parlo d'emocions, no de dieta. No hi ha cap marrano que no sigui fastigós, que diu el pare. A vegades em pregunto què faig i per què ho faig. Però com diu un bon amic, gran pare dels seus fills, m'estimo els meus nens per que són meus, però no m'agraden els nens...
A vegades sento que treballo amb gent que fa la mateixa olor. Quan un només s'exclama dels pets que es tiren els altres anem malament. Sobretot si aquesta persona també alegra l'atmosfera de tant en tant.
No, no parlo de pets. Parlo d'espectatives. Parlo de maneres de fer. Hipocresia?, no, no crec que sigui el cas... Tot plegat és una qüestió de formació. Jo, en dec tenir ben poca...