Hoy puede ser un gran diaaaaa....

Ataquem-ho d'hora.A tres quarts de vuit ja tinc el transport. Puntual com un clau. M'he llevat amb la sensació que tot rutllarà. Malgrat tot ,amb les preses , i ho descobert massa tard, el meu horari, si el que encara no em sé, s'ha quedat a casa. Nasti de plasti. Ens estalviem la gentada del primer dia. Algu ha fet correr que es deu poder aparcar a partir d'un quart de nou. Lògicament és una trola. Mileeeers de pares i mares s'esbarallen per deixar la canalla. Seguint la norma del sector vesteixen com a reis ,condueixen com a lladres. Motocros, que la vorera és per pujar-s'hi.
El primer dia , és el primer dia. El segon serà el segon. Y luego viene el tio Paco con las rebajas. Ja hi tornarem a ser. Eeeeh, que és contradirecció. Hommmeeee, que ....,res deixem-ho estar. A falta de mereterita, bons son mossos. Que fan unes ressetes , que fan venir mal de cap, no el curen.
Va passant el dia, tot va tirant, les coses funcionen.Vinga som-hi nois, aquest any farem tal, i qual, i també....sona el timbre. Canvio de classe, tornem-hi..., torna a sonar el timbre. Passa el temps, i el timbre, va sonant a intervals regulars de classe a classe. Arriven les cinc, i les meves forces , minvades, racaneigen . Em deixo caure al seient de la sala. Hem fet cim . Ara cal tornar a casa, i no tinc transport. Al sortir una colega s'ofereix a baixar-me al poble. No tinc cap ganes de agafar el cavall de ferro. Hem deixa aquí. Entro. Faig un cop d'ull, busco un lloc tranquil, prop de la finestra. Munto la paradeta. Em penjo del la xarxa. Comenco a escriure, ... allò de que avui pot ser un gran dia. La biblioteca ja fa dies que em fa d'oficina. D'aquí uns dies la canalla ho envairà tot . Algú els hi haurà posat deures. Algú haurà de corregir-los . Jo ja no hi serè per veure-ho. Un avió m'haura portat lluny. Perdut , sota un altre cel, faré d'un altre lloc la meva oficina...

Perderme , por lo que yo vi, te rejuvenece. Volvi a creer que se tiene lo que se merece. La vida es más compleja de lo que parece. Lo que doleria por siempre ya se desvanece...

...i el darrer dia descansá.

Quatre dies de pont, tres escalant. Guarda pa cuando no aiga. Cal que aprofiti, ja no sé com anirà tot. Del cap de setmana no em puc queixar....will the wind ever remember, the names has blow in the past,..Avui en Hootximhin tira que ti cagües. Amb tanta conya de bandera, i patriotisme , em declaro de la grama. Quin dia. Sempre m'he estimat portar alló , i aquells que estimo, al cor. Digas-li Catalunya, parenta , colegues i altres osties. Allà ningu els pot embrutir. Com li vaig dir al Cardona i a l'Enric :correr és de covards i entrenar-se de maricons... Que els gays són una altra cosa. I l'ortografia me la passo pel Nokia sms browser.Geronimoooooooooooooo.A tomar pol culo bisicleta.

Em sap greu.

...and the wind it cries Mary.

D'amagatotis, trec el cap. Sense ser descobert, pujo les escales.S'està fent fosc, no hi ha moros a la costa. La màquina ja està escesa, el volum al mínim .La recolzo damunt de les teules. Què bonica és la ciutat a aquestes hores. A les cuines es couen truites que seran menjades d'aquí una estona. La canalla dels veins del bloc del davant s'esbarallen per parar la taula. No hi ha roba estesa al terrat, sóc un blanc fàcil.

Puja una bravada de colònia pel celobert, la seyora Antonieta es perfuma. Reconec la seva olor de l'ascensor.Ella i el seu home surten a pendre la fresca. Sento la fresa de l'ascensor, la maquinaria és just sota els meus peus.El wifi em canta que hi ha un munt de xarxes. Avui toca la wn_7865, ahir em vaig penjar de paco_home_lan.Ja que piratejo , millor repartir. Total, baixo el correu. Avui tampoc diu res, res que valgui la pena.Sento la fresa de l'ascensor altre cop. És el vei que ha plegat tard. Ho sé per les corredisses de la seva canalla . Corren pel passadís per veure qui obre la porta .La cridòria de l'home confirma els meus presagis. Sento que alegrement, va petonejant a cadascun dels seus fills. Mmmm , que maco el monestir il·luminat.
Altre cop fresa, aquest cop dels pizzeros. Tenen la seva base d'operacions a la cantonada. Surten com llampecs. Soort que les andròmines que porten no corren.La màquina es penja. La reinicio.Aquest cop em conecto a en HO_Chi_Mihn. És una xarxa que normalment no té massa amplada de banda. Aquest vespre va lleugereta.A la llunyania ,la sirena d'una ambulància anuncia que algú té problemes. Els udols de gos del veí l'aconpanyen . La posterior bronca de la veina fa callar al quiso.
Ara miro d'actualitzar l'antivirus. Un cop fet, apago la màquina. Carrego la pipa de tabac. Arrecerat probo d'encendre-la. Pipo uns quants cops ,i sembla que tira. El cap recolzat en les mans, els colzes en la barana, guaito la ciutat. Ja és de nit.En una finestra ,a contrallum, algú es pentina. Sembla, per la figura, una noia jove .Total, com que d'imaginació no m'en falta, sommio. Que poc fa falta per fer-ho. La lluna , damunt de Collserola, li dona un cop de má a la meva imaginació.

Temps enrera encara sortia a fer una volta. Ara ja no en tinc ganes. D'aquí poc , sota aquest mateix cel, enyoraré les teves llums. I jo que em vaig jurar que mai tornaria....Sens dubte al campionat del món de burros hauria fet un bon paper...Fa dies que estic penjant d'una cancó d'en Jimi Hendrix.Diu que en algun lloc un rei plora una reina , i el vent sembla cridar el seu nom .Ja fa dies que no tinc ni patria ni senyor . I fa dies que el vent no m'udola res. Les olors que pujen pel celobert em tornen al món. Algú fa unes menges terriiiiibles, frankfurts a l'estil Perry Morton. Recullo els trepans i baixo a casa a fer-me el sopar. La veina encara es pentina..., Foxy Lady també li encaixaria.


Tú te sueltas el pelo y yo la serotonina.La mejor estación tu pecho...

Where are all the flowers gone?

Com deia la cancó, on estan les esperances renovades?. Qui m'ha manllevvvat el mes d'Abriiiiil?.Mestre Faaabra que haich dafe?. Vine a Vich, va direll.Uuun, doooos, per que burda el gooooos.Treees, quatreeeee m'aixeco ja del catreeee.Ciiiiinc ,siiiis me'n vaig a fer piiis. Seeeeet, vuiiiit.Aiii que em pixo al lliiiit. Ostia que faig tard!!,...., vuiiit !!!. Ja m'he tornat a dormir.
No sé en quin moment de la vetllada el meu subconscient es va discutir amb la memòria. El despertador s'ha fet l'orni. No merda, que s'ha mort!. Pobre, ha caigut de la tauleta. Resta al terra desmanegat. Amic meu ,quina fi.Tú que vas aguantar mil renecs. La de vegades que has estat a punt de anar a un curset de vol_lliure_per_finestra. Per no dir l'apreci que et tenia ella..., punyeterooo, sonaves amb ràbia una hora abans que ella es lleves. Cony, be m'havia de llevar jo...
Eiiii, qui és aquest tiu?.Eeeeh que passsaaaa, er miyó cuiné der móooon!, si joc yoooo.El mirall i el meu cervell s'han posat d'acord. Em tornen la meva imatge tunnnejada .Soy un bijcotxo , nasssio pa mojáaaa. Ui que burruuuuuu. Amb la tonteria , i ja vestit, en tiro una micca de cul·lonnia. Ostiaaaa als ulls noooo,...Ploro i ploro, i ploro, i no puc parar de plorar.Meeerda com piiiica. I vinga a plorar.La veina a l'ascensor em mira amb compasió.Fa callar a la mainada quan volen perguntar que passa.Res, la mama ja t'ho explicarà al cotxe, li etziba .La fornera de la cantonada ja no diu res al veure el panorama. Les dues saben com està el pati, les dues ja no han dit res. Ningú ja no diu res,....Total ,que al final assumeixo el paper. I me'n vaig a la feina plorant .El que deia on se'n han anat les flors?. Aquest matí ja només serveixo per regar-les ...

...I va ser una llàstima, per que es perdé el meravellós dia soleiat que havia estat esperant, d'encà que un matí d'un dia fred tot se n'havia anat a la merda. Ell no ho sabia ,peró aquell dia era el primer d'una llaaaarga temporada ,on ell mateix ,seria el sol dels seus dies...

És l'exit el fill de mil errors?

La tornada no ha estat brusca. Ja esperava el que he trobat.Tot plegat una mica el de sempre.Otro burro ,mismo rebuzno.Comencant per mí.Cal que m'organitzi, també comencant per mí. Una invasió , és una invasió. El problema és el de sempre. Qui farà de cabo quartel?.
Sense desesperar-me , mica en mica, vaig empaitant a tots els que m'han de fer alguna feina. Vaig tibant dels cordillets. Com aquell que no vol la merda comenca a sortir...Amb una mà em tapo el nas, la bravada és olímpica...
Surto al passadís, visito al primer, és com una llarga lletaniaaa.Que mira ,que tomba ,que gira.I ells ,que vale , que buenu, que ara li fem un cop d'ull....Em sento tonto.Mira que els problemes no son iguals, pero el tema és el mateix. El següent em diu que els temes no son iguals, peró el problema és el mateix.I vuelva usted mañana, que hoy está jodidillo,...
A mí m'agrada dir que els problemes no apareixen , si tú tens la capacitat de predir què pot fallar. Si no, el tema acava com una peli porno, al final te joden por tos los laos,...Bé, confiem en la divina providència.El tema és que jo haig de marxar, i encara no sé ben bé com s'ho faran.Que a mí no em toca solucionar-ho?, no clar que noooo.Peró com en l'acudit dels dos tios que cauen en un pou mort, quan la merda els hi arriva al coll ,paren de resar i diuen alló tan conegut de:... y bendice los alimentos que vamos a tomar...

Voldria creure que l'entrepà de nocilla deixarà de ser l'eterna oferta del dia...

L'ingredient secret.....

Fa una colla de dies, mesos , o més temps..., tan hi fa, que la vida s'ha anat girant.Com si d'un cavall que muntés, es revolta i renilla. Suposo que si maiem faig gran sabré veure-ho a temps. Tibar abans de les brides, preparar el cos per l'estrabada... A voltes al galop, d'altres al trot ,crec haver tornat a pendre el control de la bestiola. Tal vegada hauria de dir del ximple, o del foll que tots portem a dins...
A pilota passada tot sembla més sencill. No hauria dit aquestes paraules, més m'hauria valgut dir alguna cosa, en quin moment em vaig perdre aixó....Crec que algunes de les coses que ens passen ens son necessaries. El temps ,i la paciència, s'encarregaran de donar validesa als meus arguments. És la falta de prespectiva, que no ens deixa veure-hi clar.Una vegada vaig arribar a la conclusió de que la vida era com una muntanya. Quan ets al fons de la vall no pots veure els cims , pero aquests hi són. Cal pujar per la cinglera, trobar el camí ja és tot un repte. Recordo que el pare sempre deia:" Que no hay que llegar primero, si ni hay que saber llegar...". Sense fer el ronso , ni arrepenjar-me en la tonada, he anat fent camí. Han anat passant els anys i he fet un muuunt de coses. Massa cops he pensat que no arribaria, peró mira , com els supositoris seguim donant pel sac.
Com tota bona menja, la vida té alguns ingredients indispensables, i alguns de secrets. Fer una truita de patates amb mimosín , per molt esponjosa que surti, pot ser complicada de menjar. Ara un cop la lies ..., pot servir de coixí. Tot és més senzill....Les persones que escalem sabem que el que a les fotos surt amb molt material és per que ha fet la tirada de segon. O sigui, que és el que menys ha arriscat, l'altre és el que ha fet el llarg de primer. Massa cops aquests no surten a les fotos , peró hi son. Per tots aquells que seeeeeempre hi son , i mai surten a la foto. Per l'ingredient secret de la vida, els bons companys, aquells que et guarden i t'acotxen quan la vida et malfereix..Per aquells que t'aguanten la corda després de la caiguda...,reconec que tinc un deute amb tots vosaltres!!

Y se armó la de Troya!!, ...y nadie recordó tras la batalla que aquel jolgorio empezó por una mujer. Menudo jolgorio, y menuda mujer. Hace niños a los hombres y hombres a los niños...

I es deia Elena.

Opera a tu Prima...

Reequipada?,si?, doncs res ja sé on anar amb l'Enric el dissabte.Sona el telèfon és en JMª Soto, en bigu.Diu que si anem a escalar el cap de setmana.Es clar que si.Vinga tiu tu em passes a buscar per la rotonda i en acabat passem a pillar al bigu.
Efectivament , puntual, l'Enric es presenta al punt de recollida, i anem a per la resta de la cordada.Un cop al cotxe pregunten que farem ?.La Opera Prima del Gorro Frigi , que està reequipada.Hi estan d'acord, doncs cap a ca la Montse.Aparquem prop de la famosa agulla Pax Vobis.La seva temible cara nord no hem deixa de sorpendre mai, encara que l'aresta Brucs no em deixa fred.
Macutos a coll cap al bar a fer un talladet, rollo iaiones.Pujem per Sant Miquel, llarg peró no tant sever com les escales.Esmorcem al peu del gorro, ens vestim i decidim qui s'enfila primer.Com que el tercer llarg sembla el més difícil , enceto jo el tema.Bona roca , ben asegurat, cap problema. En bigu puja com un coet, l'Enric li va al darrera.El segon llarg el fa l'Enric i el soluciona bastant bé. Tira de pedal a l'arrencada peró en seguida el torna a desar.Jo i en JMª fem la nostra.El tercer llarg no em decepciona, puc passar sense tocar.De tota manera amb una miqueta més de feina de l'esperada.En JMª i l'Enric no passen tan alegrement.Sobretot l'Enric que al ser més petitonet no arriva tan bé a les cintes quan va pillat.El quart llarg el torno a fer jo. Probo el pas i puc posar tres cintes abans no em penjo de la corda. M'he cansat abans de veure el pas.Com que no tinc forces tibo de la cinta a lo vikingo.I torno a tibar i a tibar.Res noi, ja tornaré un altre dia.En tot cas el llarg és molt maco.El darrer llarg el fa l'Enric , que vist el tema, posa un estrep i surt en lliure després. Jo porto la motxilla i no hi ha manera d'enganxar-me al paret, o sigui que em pillo.Fem cim. Bon rollo.Anem fent el tonto com seeeempre.Quin sentit té la vida si no puc riure'm de mí.En JMª porta una rient de la nostra conya.Escalar amb l'Enric és garantia de passar-ho bé.De fet el nom de la via per nosaltres és Opera a tu prima, i en bigu es tronxa.
Al nostre davant hi ha uns que fan la 98 octanos de la Magdalena Superior. Bueenu pujen i baixen , es filmen posen cordes fixes. Al cim un noi ens aclareix que es tracta d'alguna cosa rollo multimèdia, porten un lio de cordes p'arriba i p'abajo . Ara tú , ahora yooo..., que raro que s'ho munten.
Com sempre en bigu es pilla el matonet, la vieja que fa vint any que li ven ja el clisa de cinquanta metres estant.L'enric i jo , looooooògicament en fem conya. La bona dona per mí que ja li venia el mató a Ramsés II.Tonteries a part, tornem cap a casa, és tard i algu pillarà. Jo, segur que no.Fem plans pel finde que vé. Alguna cosa farem...Avui ens ha respectat, haig d'anar a la feina el dilluns.Ja no recordo el que vol dir treballar.I per mí ,com si volen arrencar la punyetera pàgina del diccionari...