Es veu un carreró fosc, plou,i se sent música de saxo. Sona una veu en off ...
<
S'encén la llum...
Traaaanquils, hem portat a l'Agustí Jové a escalar.Hem anat primer a fer la via Niagara a la Miranda de Santa Magdalena.Un cop rapelada la via, ens hem enfilat per la Amnesia de la Magdalena inferior.L'Agustí Cardona ja m'ho havia proposat a mig estiu.De fet l'objectiu fora fer-lo pujar al Cavall Bernat per la Berruga.Del que he vist, no en tinc cap queixa.Si hi sóc a temps abans de Marxar a Irlanda, segur que pot aconseguir-ho. Si no hi soc a temps..., l'Agustí Cardona trobarà algun altre ajudant. Encara que voldria ser jo qui els acompanyes.Les fotos així
ho demostren.
Anem omplint els anys de vida , ja vaig estar massa anys omplint la vida d'anys. Aquest any és el que he anat a escalar més cops des de fa vint anys.Amb aixó ja està tot dit.
<
S'encén la llum...
Traaaanquils, hem portat a l'Agustí Jové a escalar.Hem anat primer a fer la via Niagara a la Miranda de Santa Magdalena.Un cop rapelada la via, ens hem enfilat per la Amnesia de la Magdalena inferior.L'Agustí Cardona ja m'ho havia proposat a mig estiu.De fet l'objectiu fora fer-lo pujar al Cavall Bernat per la Berruga.Del que he vist, no en tinc cap queixa.Si hi sóc a temps abans de Marxar a Irlanda, segur que pot aconseguir-ho. Si no hi soc a temps..., l'Agustí Cardona trobarà algun altre ajudant. Encara que voldria ser jo qui els acompanyes.Les fotos així
ho demostren.
Anem omplint els anys de vida , ja vaig estar massa anys omplint la vida d'anys. Aquest any és el que he anat a escalar més cops des de fa vint anys.Amb aixó ja està tot dit.
1 comentari:
PERQUÈ EM VE D’AGUST...
Hi ha un adagi que diu: “ajudat i t’ajudaré”
Al llarg de la vida –ara faig una mirada retrospectiva- mi arremolinat constantment amb gent que ha omplert les meves necessitats “vitals” de relacionar-me amb els ésser humans des de la perspectiva d’autèntica i genuïna amistat; d’aquella amistat que està molt allunyada i per sobre dels “interessos materials”, corporatius o de partit, tant comuns i corrent en la història de la humanitat, i tant actuals en els nostres dies.
Però, aquests amics que amb els anys –i amb el seu ajut- he anat “conreant”, tenen una característica que els fa diferenciar notablement. Son gent amb un gran esperit de vida, que afronten el quotidià passar del dies amb l’empenta pròpia d’aquells que volen “anar omplint el anys de vida”, d’il•lusió, de sinceritat, d’autenticitat....i és amb gent així a la que vull estar enganxat “mentre hi hagi vida”
Ara hem dut al amic Jover a fer un bateig d’escalada en un lloc tant conegut per a ell com és Montserrat. Ens ho vàrem passar molt be. La Carmeta Sagalés fent camí fins el cim de Sant Jeroni, en Bernat, com es costum, xerrant i explicant acudits sense parar, l’Agustí Jover atent i expectant als aconteixements que es varen anar succeint al llarg del matí mentre escalàvem i jo.... disfrutant de tot plegat amb molt bona companya.
La meva proposta: anar a pujar el Cavall Bernat el dia 22 de setembre. És una data en la que en Bernat encara no ha partit cap a Irlanda, l’amic Manolo –que també vol fer-se “cavalliste”- ja serà aquí i donarà temps de “batejar-lo” abans de posar-lo de cara a la paret al Cavall Bernat.... no sigui que ens maleeixi els ossos por sempre mes.
Hem de parlar-ho doncs
Agustí Cardona.
Publica un comentari a l'entrada