6/26/2008

Lladres...

Hi ha molts tipus de lladres, encara que no us ho cregueu, alguns són bons. Prendre coses no sembla, a priori, una cosa gaire bona. Apropiar-se de coses que són d'una altre persona, no pot semblar molt correcte. Endur-se les preuades pertenences d'una persona no pot ser considerat molt lloable. Esbotzar per agafar allò que no es teu, no sembla..., tan se val, no cal que continui, oi?.
Ahir , al capvespre, uns lladres molt professionals van esbotzar la finestra de cal's pares. Es van endur unes joies, majoritariament recórds, la mare no és la Marquesa de Villa Verde. També es van endur un gps del pare , que mai va saber com fer funcionar, regal de la seva jubilació. Un dvd de 35 €, i el portàtil que els hi vaig regalar per que em llegissin quan fos a Irlanda. Van regirar els armàris, van obrir tots els calaixos. El que esvan emportar no és el més important. El més important és el que van deixar, l'ennuig i la tristor d'envair casa seva. Ells que sempre tenen obertes les portes a tothom. També es van deixar la por i la impotència . La que van tenir els pares un cop van trobar-se la casa potes enlaire...
Deixant de banda tot el que es van emportar, on són els lladres bons?. Suposo que per tot arreu...Si, també n'hi ha, creieu-me, de bons també n'hi ha. Per exemple tenim els que roben temps. Els que roben temps per fer mil feines per arribar a final de mes. Els que roben temps per poder fer totes les feines i estar al cas de tota la seva familia. Els que roben temps d'on sigui per ajudar als amics, per donar un cop de mà quan calgui, sense esperar res a canvi...També tenim els que roben òrgans,... per exemple els que et roben el cor èssent de la manera que són. Els que et roben l'estòmac, cuinant de la manera que cuinen..., els que et roben el cor i t'enamoren.
Bé , suposo que ens hem entés. D'aquest lladres n'estem rodejats, si nois em sap greu. Però jo en veig per tot arreu. En tinc a casa , a la família , en els amics. I sabeu que?. Que no em sap gens de greu que hi siguin. Els altres lladres es podran endur el que s'han endut, però encara hi ha un munt de coses que s'escolen a les butxaques, que no entren en cap sac. De totes elles us en he fet una petita llista. Segur que en bona part hi estareu d'acord...
PD: Són prop de les vuit del vespre , no he dormit massa bé després de la trucada dels pares a quarts de dues de la matinada. Encara sóc a la feina, empaperant carbasses. He trucat a la mare per veure com estava. Semblava més tranquil·la, tot d'una s'ha fet un fart de plorar. M'ha dit que el que més li dolia era que probablement tot s'ho havíen emportat en la seva motxilla. La que li havia regalat jo per reis..., amb la seva cantimplora, el seu impermeable...Quan era jove em va explicar que es van fer un fart de traballar , robant temps al dia, per poder-se comprar allò. Ara que ho tenia tot nou, li sabia greu que li haguessin pres. No pel valor , la del pare era al costat i no l'han agafada. Cony , era vella!!. Plego d'aquí una estona, encara trobaré el Decathlon obert. Mare , la motxilla , la cantimplora i l'impermeable ja te'ls compro jo. Encara que hagi de robar temps a...