Corrent, corrent m'he passat la tarda. No he fet el que esperava. El dia ha començat com els darrers vint, mica en mica. Fa temps que en Harry Poter ja no hi és. Massa temps fa, vora deu anys. Arribes amb ganes amb un projecte al cap, però amb el temps tot canvia. Els bons, els dolents, els que hi son, els que ja no...Entenc mica en mica el que passa. El tronc de l'arbre és corca, les branques s'assequen. Van passant les tardors i les fulles s'amunteguen als peus del tronc, però cada primavera en surten de noves...si mes no ja no sento el vent udolant aquelles veus.
El taronja del capvespre donarà pas al blau de la matinada. La fredor de la nit estelada fugirà escalfada pel sol. El blau i el taronja s'aniran alternant, com el sol i la lluna. I com ells dos, inabastables allà dalt, aniré fent. Per que també hi ha gats que s'estimen les rates i rates a les que no els hi agrada el formatge. Però que enyoraran empaitar-se, com profundament m'enyoro ara. Perseverant, com sempre, per que ara ja sé, que havent sortit corrent abans no sortiria a temps...
1 comentari:
visca els gats que els hi agrada el formatge.. amb una certa sensibilitat cap al gorgonzola.... miiij
i visca les rates especials que no els hi agrada el formatge pero si el pernil ibèricc!!!
Publica un comentari a l'entrada