Por On La Llum És Tenebra...

Pollet que estàs a l'altre banda,
mai sigui menystingut el teu nom.
Fes del terra que trepitges el teu regne,
faci's la teva voluntat aquí i en l'altre costat.
Troba el pa com cada dia
i aprèn com trobar-lo demà.
Deslliura't d'estèrils rancúnies
que només fan nosa a les butxaques i t'alenteixen el pas...

Com una oració, en veu baixa, el pollet es repetia una vegada i una altre aquell grapat de frases. Com el Simbad que reflexa el Sherezade de Nikolai Rimsky Korsakov, un dia, va salpar. La mar que el primer dia l'acotxava, ara el feia anar com un ninot. Però , ell, segur dels seus coneixements, va continuar endavant. A cops seguint el cor, a cops el cap, va navegar sense ofegar-se en aquell mar. Conscient, que a cops no som més que fulles que suren en el mar. Va preparar-se pel batec de les onades, fent el cor fort es digué: gaudim de la promenade...
A vegades, agafar-se les coses amb filosofia, feia semblar al pollet un re-fotut tros de xulo. Només la forta creença en allò que mou el món el feia invencible. L'amor,...allò que no et fa tenir por on la llum és tenebra...