Quin és el sentit del que veig quan no entenc el que sento. On està el límit del detall amb el que descriure el sento. Si no entenc el que veig... Fugissera, la realitat, és com una onada que t'impresiona quan s'apropa, que t'inmobilitza quan ja es a tocar i... t'aterroritza quan la tens al damunt. Si et perds en la riquesa dels detalls t'ofegues. Si no els hi dones tota la importància no en surts. Has de tallar l'onada , has d'aprofitar la seva força, has d'aclucar els ulls i els has de tenir ben oberts. Tot plegat, la realitat és com una onada. De la meva reacció en depén la meva supervivència. De la meva experiència en depén on i quan comença el malson, on i quan acaba, només és una vivència.
Descriure'n els detalls..., en la justa quantitat, la que demani aquell precís moment... Viure mai ha estàt una tècnica precisa. L'art de descriure, l'art de viure. L'art d'apropar-se a la onada, i si cal, sumergir-se...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada