Setze graus no és una temperatura digna d'una llar al mes d'abril. Noto el fred als braços. Tinc l'espatlla entumida i els meus dits no responen bé quan mira d'escriure a l'ordinador. M'he llevat d'hora, el dia ha estat llarg, atrafegat i dur. És tard i fa dies que miro de trobar la manera de posar paraules a allò que sento. A la tele fan el de sempre la pipa fa estona que ha passat a millor vida i el sopar ja fa voltes al meu estomac. A fora plou, la pluja probablement tirarà per terra els meus plans d'un cap de setmana d'escalada. Ara que tinc temps, la meteorologia no fa el que espero per què alleugin les meves ganes de sortir a voltar-la. Tot i planificar al minut el dia he hagut d'improvisar tres o quatre cops un grapat de plans B. La trobada amb una mare a primera hora ha anat millor del que creia. La feina feta durant tot el trimestre ha fet el solc més profund del que havia previst. Al final d'una hora de xerrar fins hi tot m'ha sobrat temps per treure ferro de tant desori. La següent classe ha passat suau. La defensa de la meva lliçó ha estat suficient per trencar les línies enemigues abans del que havia previst. La canalla ha acceptat els meus arguments i abans del que tenia previst, o creia possible, el timbre del primer pati ha posat fi a l'assumpte. La vigilància del pati, avui els vigilo tots dos ha transcorregut sense incidents destacables. Només he hagut de resucitar al Clint Eatswood que tots portem a dins un parell de cops. Ha estat una qüestió de pilotes, només de futbol però. Sense passar per la sala de professors més de l'imprescindible he baixat a la meva classe a fer classe de mates. Hem practicat proporcionalitat i percentatges refent receptes de pastissos. Endolcir les coses funciona bastant bé. He marxat sense haver de posar més deures dels imprescindibles. D'allà a la sala de professors a deixar passar l'hora de guàrdia. Cap al final de l'hora, en Clint ha tornat. Un afer tonto, però que ha necessitat, diguem..., una actitud ferma. Durant el dinar he confraternitzat amb les professores del departament d'angles. En especial amb una escocesa nova que no hi ha manera que s'integri. Ni els seus ulls blaus, ni el ros dels seus cabells, han fet que de moment acabi de trencar el gel. Bromejant amb ella, la cuinera i la resta de companys que s'han afegit he anat donat compte del ranxo. Cafè, trucades pendents i cap al pati altre cop. Aquest cop res de Clint però algo de vídeos de primera, amb una mica de futbol accidentat. El timbre m'ha trobat obrint portes i empaitant a la canalla cançonera. La classe de dibuix ha alleugit el dia, sort en tinc sempre d'això. El canvi de classe m'ha portat al laboratori de física amb la meva tutoria de l'any passat. La llei d'Ohm, un grapat de cables i bombetes m'han ajudat a fer entendre bastant bé el que pretenia. Fins hi tot he avançat una mica del magnetisme que encara està per explicar a teoria. La cosa pintava bé, el segon pla B, ha fet la seva feina. Al sortir només em quedaven dues feines: acompanyar al mecànic a una col·lega i fer un cafè amb un pare que no veu al seu fill i que jo ahir, més per vocació que per sou, vaig emplaçar al bar de sota casa a fer un cafè i xerrar una mica del seu minyó. Un tallat per a mi, i un suc de préssec, han ajudat a tendir ponts i llimar diferències. Sortint d'allà una trucada al pare m'ha posat al corrent dels problemes administratius del meu germà petit. La següent trucada, aquest cop del meu germà gran, ha fet sortir a jugar el tercer pla B del dia. Un parell o tres de cerveses i coca coles han ajudat ha posar fil a l'agulla. Més tranquil, ha tornat cap a casa sabedor que els seus problemes ja tenien solucions. De passada he fet que coincidissin un parell de companys d'escalada que feia massa dies que no seien a la mateixa taula. El quart pla B s'ha complert millor del que esperava, per tant, ara escric tot aquest rotllo, o no, i desfaig la motxilla deixant aquí tot el que he anat carregant durant el dia. Tot plegat, una bona dosi de medicina fora d'horari...
.jpg)