Feia dies que buscava, per més que pensava, per més ganes que hi posava, no en treia l'entrellat. Era com estar davant d'una paret, si tu vols amb un bon pitó als peus, però sense veure com passar. Per més que m'ho mirava i m'ho remirava, no li veia cap possibilitat. Va ser aleshores quan vaig recordar aquella tirada que sempre m'havia fet respecte, fins i tot por. Era només qüestió de fé?, no, em vaig respondre, era quëstió de tenir l'actitud apropiada. Pintant-ho tot de color taronja alguna cosa haig d'haver aprés...
Mes que aferrar-me, el que havia de fer era acaronar. Com el sol que quan és taronja, no crema , acarona. No era qüestió de fer més forca, si n de posar les mans, el cos sencer, de manera adient. Com el sol, que cada volta que la Terra li fa, es reinventa un dia nou. Em calia tenir una nova actitud per afrontar la vida,...una actitud taronja.
Mes que aferrar-me, el que havia de fer era acaronar. Com el sol que quan és taronja, no crema , acarona. No era qüestió de fer més forca, si n de posar les mans, el cos sencer, de manera adient. Com el sol, que cada volta que la Terra li fa, es reinventa un dia nou. Em calia tenir una nova actitud per afrontar la vida,...una actitud taronja.
2 comentaris:
feliditats pel nou "look" del blog. Ha quedat mooolt maco. Fins aviat !
Berni...l'actitud taronja sí.
M'agrada molt, sí senor.
Publica un comentari a l'entrada