Buscant Una Idea Taronja...

Ha estat un moment fugisser, sense estar tot lo trist que podia, he fet que somreia. No me'n n'he sortit massa bé, hi ha coses que no sé dissimular-les. Allà dalt penjat, compartint algunes coses més que una corda i un bon grapat de metres. Donant lluentor a la vida, que el dia a dia ja prou que l'ensopeix. Fent una de les poques coses que més greu em sabria perdre. Mes que agafant-me, acaronant-la, com si d'una dona es tractés. Amb la pau d'esperit que em donen més de dos llargs de corda, surto a trobar la falsa seguretat del metall. Com amb els diners, més que tenir-ne molts o pocs, cal saber que fer amb ells. I m'allunyo tot acaronant-la, segur de que el respecte que li guardo, em farà vencer. Que la solitud i la desesperació facin aflorar el millor que tinc. Metres i metres de roca, buscant una idea taronja...