A l’altre punta de la corda…

Em poso l’ordinador damunt de la falda. Assegut al sofà provo d’ordenar les meves idees. El dia ha estat agitat, la tarda més que profitosa. Al rocòdrom he fet tot el que he pogut. De fet massa i tot. Amb la colla que vaig les coses sempre son molt senzilles. En tot moment fem conya, els problemes es tornen solucions, o bé al discutir-los perden la seva rellevància. És important . Si em lligo la corda a algú, és bo saber d’on venen els dubtes , els silencis, les paraules. Cada broma, cada conya té una raó. Ens felicitem , ens animem, mai sobra una abraçada o un encaixada de mans . Escalem fins que no podem més. Al final pleguem la corda i baixem a fer una cervesa, bé en Gabi Coca-Cola.

Sempre pujo tranquil, sempre sé passi el que passi , tan si volo , com si no,.Tan si faig figa , com si no. Sempre sé que al altre punta de la corda, tinc als millors amics. I per mi, és molt important. Molt important.

Mentre Estava Rumiant , Dies Abans…

D’on Es Sublimaven Els Núvols Cel·lestes Abans No Tornessis. Tres Raons Inadequades Són Tres Ommissibles Raonaments. Dintre Està Sumisament Ancorada Ma Oblidada Raó. Font Onírica Realment Mantinguda On S’Amaga Nua Ombra d’Inherent Aigua. Fang Ungit Tendrement ,Una Realitat Oberta No És Totalment Superada. Baula Oberta, Grinyola Estrident, Roda Incerta Aturada. Fas Un Infart , Gemegues …
Busco Un Instant ,D’On Recuperar Infinites Nits, Fredes, Interminables, Nues, Improvistes Totalment d’Amor.

El que la coja , pa’ él….Ara soy Cristofeeeer, fiu fiu , aara Carlo Jesú. Tengo un Microxí enn er tobillo, que sirve pa ver a la gente en bolas…Unna descarga de tresmí vortio , nnnnnnnnnng …

El que no busca i troba ,mai està preparat, donc res no buscava. El que troba , i no està preparat , té la follia coma excusa. No espero res, així tot el que trobi serà de més...

Nuevo Documento de Microsoft Word(2)…

Maleït prestatge , fa estona que miro de connectar aquest vell amplificador com a previ de potència pel plat que em vaig endur de cal’s pares. Fa una estona he hagut d’anar a comprar un lladre al Pont. M’ha despatxat en Climent, el Toni Sabaté també hi era. L’hem feta petar una estona. Amb tot aquest rotllo dels discos de vinil, em falten endolls o em sobren cables, millor lo primer, crec.
El tema es que tinc tres rentadores per planxar. El dissabte , es fa dissabte , no?. Quan ja ho tinc tot enllestit , provo el nou aparell. He triat un disc dels Dooby Brothers , bunnnnissssím. Com peta el cabrón. A lo que anàvem planxar sense música és un rotllo. Pel matí he fet neteja i bugada . Pel migdia he tret el cap per ca’l Cardona a veure com estava, i després he anat a dinar a casa de l’Elena i l’Andreu . Calçots , a tope tiuuu. La salsa era eksseleeeent. D’aquí a que ara fa una estona em costés tan ajupir-me, lògic.
Començo a planxar la primera camisa està més arrugada que una pansa. Vinga muñeca, entre la planxa ,que encara està aprenent , i jo que no tinc massa traca...La segona va millor, les sis següents com una seda. El problema és la música , ha de ser animada ,si no ...Ara va de Tina Turner, quan encara estava amb el bandarra de l’Ike Turner. Quina marxaaaaa, no puc evitar-ho , comenco per moure el culet , al cap d’una estona ja faig passos de ball...., uaaa, merda ja m’he cremat. Mmmm, no ha estat res, superficial diria. Tornem-hi, ara en Carreras cantant el Fantasma de la Ópera,... Esta con canto i baile, la camisa a mig planxar em fa d’acompanyant. Shall we dance?. Meeeeeeeee, ja m’he cremat un altre cop, sort que ja acabava...

Està vist que amb això de planxar em passa com amb les dones. M’embalo, m’emociono , i al final surto escaldat. Serà qüestió de plantejar’s-ho , de les dones de moment m’abstinc de fer més comentaris. Tota la meva informació sembla que ja no val. De planxar, no en puc prescindir, per tant serà millor triar més acuradament la música....

Digital way of living…, what else?

Per uns instants tornava a ser a Irlanda. El velo semitransparente del desasosiegooo,… sonava a l’emepetrés . Pipava un tabac holandes , assegut al banc de l’aparcament de la feina. La vida es más compleja de lo que pareceeeeeee…, anava dient en Jorge Drexler. I jo ,amb les cames estirades ,em deixava acaronar pel sol. El dinar , com sempre ,no és ni d’estrella Miguelín , ni de garito pitxinglàs , però diguem que els budells no s’han queixat. Allà perdut, tan aprop i tan lluny. Problemes més vells que la tragèdia grega , he pensat. No em passa res que ja no li hagi passat a qualsevol mortal. De fet des de les beceroles de l’humanitat els problemes ,bàsicament, sempre són els mateixos . Aleshores , el problema quin és?, he pensat. Una cama se llena, otra se vaciaaaa ..., deia en aquell moment en Jorge Drexler .

Si els problemes són els mateixos , deu ser el ritme en el que aquest se’ns succeeixen. Cada cop tot va més apressa, cada cop tot queda desfasat més ràpidament. Encara que això fos veritat, les cançons, en el fons, sempre parlen dels mateixos temes . Per tant ? Soy jardinero de mis própios dilemas,..., ja hi tornem a ser , putu Drexler. Tinc la sensació que va un pas per davant meu . Abans fer un una foto costava el que costava. No premies el disparador a la babalà, tiu que després si surt malament ...Ara , amb les màquines digitals, ens hem alliberat d’aquesta recança. Si no mola , l’esborro.

Serà que la nostra manera de prendre’ns la vida s’ha tornat digital?, que si no? . Les relacions interpersonals, pel que m’ensumo, en cert sentit, si. Suposo que dec estar massa desfasat. Suposo que tinc el firmware per actualitzar. Suposo que com que no estic connectat. Me encontrarás en cada cosa que he callado,... , cony de Drexler... Soledaaad , aquí traigo mis credenciales , que raro que seas tu quien me acompanya , a mi que nunca supe bién como estar soloooo..., estás bordao nen, penso.

Al final arribo a la senzilla conclusió que el que em fa riure o plorar és el mateix que la resta del planeta. Així doncs, penso que deixaré de trencar-me la closca amb totes aquestes coses . Com a Cita a medianoche en Samarra, un no pot fugir dels problemes, cal entomar-los. La vida , suposo ,deu consistir en aprendre a entomar les coses. Les bones , les dolentes, les alegres , les tristes... , y más allá del espectro visible habremos sido el fuego y el combustible. El punyetero em llegeix el pensament?. No, definitivament, ja ha viscut molt del que a mi encara em falta per viure...

I en aquell moment ha vingut una bona amiga. Hem xerrat, li he comentat les meves idees, i ara ,en llegiu el resultat.

101..., raons per estar content.

Ahir era el dia, ja no es podia pospossar més. El finstro de l'Agustinet Cardona va ser operat. Com sempre la teoria és molt fàcil, talla per aquí, forada per allà, enganxa aquesta cosa aquí, ...i tot seguint la linea de punts tenim que la peca 3A_wb ha d'encaixar peeeeerfectament amb la 67_3wf. Amb el que ja podem presumir d'un armari empotrat davant les nostres amistats de tota la vida...Això només passa a bricomania.Ja no el miro , em recorda la meva ex , i em poso de mala hòstia , que voleu que us digui...

Per desgràcia , això no és així de fàcil. Massegat , asseregat, desorientat, adolorit. Mai un acava d'estar preparat per aquestes coses. Que si , que les dones pareixen, però nostresenyor ja ho va deixar preparat, que diria el meu pare. Jo la nit abans mirava de desdramatitzar el tema fent conya, humor negre si tu vols , però conya sana. Que si veus un tunel , tu fuig de la llum.Que si sents vuelve, vuelve, tu torna...El tio va riure, pero el vaig notar amoïnat. Amoïnat per allò que pot passar, jo ja li vaig dir que si veia que es revolucionava el tema, que tothom s'esverava, que digues que ell tenia Lupus. A House sempre funciona...Conec l'Agusti de fa molts anys, escalo amb ell des que en tenia catorze. Si només puc comptar els amics amb els dits d'una mà, ell seria un dels que hauria de comptar.
Valoro la seva amistat per que és clar, posa les cartes damunt de la taula en tot moment. Va de cara. Conrea els sentiments, és coneixedor de l'èsser humà. Sap més de les seves febleses que molts dels que conec. Per mal que et faci una cosa te la dirà. És generós .A casa seva ,més que un plat a taula sempre he tingut un cap de corda on encordar-me. Dic molt , però és així. Quan realment he estat fotut , ell estava allà.
Avui he tornat de fer-li la visita. Hi hem anat en colla, l'Enric Bassas, l'Andreu i en Gabi. Amb el pensament de ketxup, com si anessim a escalar...Allà hi havia la Carmeta , la seva dona. Per segons que , com una mare. Ha estat content , nosaltres també. He tornat , una mica moix, però quan creuava el llindar del Solvay, he pensat..., tio quina sort que tinc de tenir companys com aquests. Per això, avui , crec que potser tinc , com els dàlmates, 101 raonsper estar content.

Desencant,...

..., i quin títol més trist pel post que fa 100

La vida segons com és com un viatge. Quan arribes a casa no ets del tot conscient del que s'ha mogut. De tot el que has viscut. Fa pocs dies, de fet no sé quants, vaig tornar de viatge. A vegades te n'adones tot desfent les maletes. A vegades quan comences a ensumar la tornada. En el meu cas ha estat avui. Més que ràbia tinc ennuig, suposo que deriva de la fustració . Dic fustració, per que en el meu cas ja porto dos viatges on les coses no acaven com semblava prometre. I la veritat, jo ja fa temps que no vaig de viatge només pel folletó .Ai , que se'm veurà el llautó, i avui voldria ser acuradament metafòric. Haig de controlar la mala hòstia que em vé per moments,... cagunlaputa, mecaguncony,...

No, la veritat és que el desengany és important. Que si , que sóc tonto. Que dono massa, el que vulgueu. Però en els dos darrers viatges m'he sentit enganyat. Que un cop a l'agencia la senyoreta era tota bones intencions,..., i un güevo!!. I ho sento , però crec que tinc dret ha estar enfadat, collons. Que no , que vosté es mereix el millor, que és molt bona persona, però...Com sempre. En els dos darrers viatges, com el Titanic, poca previsió , molta façana , molt rollo, venga rollo , la polla de comprensió. I si, al final només es salven els de sempre...Em sento utilitzat, si senyoretes de l'agència de viatges. El tema era omplir l'avió de places. el tema era marejar la perdiu.El tema és el de sempre , al final només li foten cas a la classe bussines (cotxescars, cases grans, no si és lo de sempre...) . Siiii, diguem-ho clar, si al final lo de sempre...Mira que ets comprensiu, que t'amotlles al que hi ha, que tots sóm humans,...a final només em queda el desencant. I és tan gran el desencant , que trigaré tot el que pugui en tornar a anar de viatge.

No entenc res, estic fart de perdre el temps i cansat de tanta tonteria..., com li vaig dir a la meva ex: bonica ,fes el que et sembli, que en aquesta vida , jo ja he fet tot el que tenia que fer. La veritat , hi ha trens que no tornarè a agafar, per molt que vulgui anar de viatge. I si algú em pregunta per on va el tren li diré lo que em surt: ... entra tu ,que a mi me da risa.

PD: Crec que tinc el dret d'estar..., deixem-ho estar, no vaaaaaaaaaaaaaaal la pena. Mentrestant va sonant en Robert Cray, canta Bad Influence . La lletra no té desperdici, senyoretes...

Look what have they done to my song, ma…

El dimuenge , quin dia. Vaig anar a una calçotada. Una colla, molts , havien llogat un mas per fer , lo que deia , una calçotada . Preparar la cosa, estar al tanto del tema, donar un cop de mà .Molts dels que van venir ja els coneixia, d’altres , doncs no. Conèixer gent també està bé. Els Cardona m’hi van convidar, bona gent. Jo ,que des de fa un temps que els hi faig d’agregat cultural, els hi agraeixo el fet de convidar-me .Preparat pel que fos. Menjar, riure , xerrar . Per una bona estona em vaig sentir lluny de tots els meus maldecaps . Content , tranquil, relaxat. Com sempre dic el fet està amb qui comparteixes la vida, no el que comparteixes. Vaig tornar a casa com nou. Toma reset paco . Per això dic allò de,... mira que han fet amb la meva cancó , Ma. Gràcies .Avui , al rocòdrom , la Carlota , que es va fer una munt de fer fotos m'ha passat el CD. Crec que per un dia vaig tornar a ser hippy. Hòstia quin bon rotllo...