1/29/2008

A l’altre punta de la corda…

Em poso l’ordinador damunt de la falda. Assegut al sofà provo d’ordenar les meves idees. El dia ha estat agitat, la tarda més que profitosa. Al rocòdrom he fet tot el que he pogut. De fet massa i tot. Amb la colla que vaig les coses sempre son molt senzilles. En tot moment fem conya, els problemes es tornen solucions, o bé al discutir-los perden la seva rellevància. És important . Si em lligo la corda a algú, és bo saber d’on venen els dubtes , els silencis, les paraules. Cada broma, cada conya té una raó. Ens felicitem , ens animem, mai sobra una abraçada o un encaixada de mans . Escalem fins que no podem més. Al final pleguem la corda i baixem a fer una cervesa, bé en Gabi Coca-Cola.

Sempre pujo tranquil, sempre sé passi el que passi , tan si volo , com si no,.Tan si faig figa , com si no. Sempre sé que al altre punta de la corda, tinc als millors amics. I per mi, és molt important. Molt important.

2 comentaris:

Andreu ha dit...

Sempre dic que tant o més importan que la activitat que es fa és amb la gent que es comparteix. Una abraçada !!!

Loli Jackson ha dit...

Buf, no em parlis de pujar a parets... Estic tan exhausta que em passaria 3 dies seguits dormint... Putos exàmens...

:*****