Sota els estels...

Tenia uns plans, el destí en tenia d’altres. Fumava una pipa a casa dels pares, ha sonat el telèfon, i tot ha canviat. La corda que l’altre dia vaig plegar dalt d’un cim ,avui, l’he desplegat al peu d’una altre paret . Super-Cardona , i les seves esbojarrades idees. Però ,com diu ell, només es viu un cop. Jo vaig venir a aquest món per ser feliç. I en això hem quedat. He acceptat la seva proposta, esbojarrada , però molt atraient. El pensament de ketxup, ens ha deixat sota l’agulla Pax Vobis . La Carmeta, la seva dona ,també ha vingut. Un cop al monestir, hem tret el cap dins la basílica, l’escolania ja havia cantat les vespres. Ens hem acomiadat de la Carmeta, i hem pres el camí cap el pas dels francesos. Sota la llum dels frontals , a bon pas, gaudint del vespre ,el silenci i el cel més estrellat que recordo en molt temps.
La idea era fer la Viaverde de nit, un bon regal de reis. L’Agustí fa el primer llarg,. Segur i ràpid abasta la reunió. El segueixo amb un bon rollo que ens desborda. Mentre escalo el llarg de segon guaito el cel. Em sento el tio més feliç del món .Un cop a la reunió em passa part del material. Busquem els següents espits , ell ja havia trobat els dos més propers. Surto de la reunió, voooooy. Tinc la sensació de viure a la capital mundial del bon rollo, la nostra reunió. Vaig trobant els seguros, algun no. Abasto la següent reunió , com havíem acordat, me la salto i continuo fins el cim del cingle. Un cop dalt em lligo , la Carmeta és a prop. Ens ha vingut a trobar. A les nou l’Agustí ja és amb mi, les campanes del monestir ens ho recorden.
Contents, satisfets, feliços ,fem camí cap el cotxe. Truco al pare i a l’Andreu. El pare diu que estic com una puta cabra, l’Andreu es sorprèn. A dos quarts de deu som al pensament de ketxup. Tranquil·lament ens portarà a casa. Un cop allà, el que havia de ser , no ho ha estat. El que no m’esperava és tenir aquest regal de reis, el millor que crec haver rebut en tota la meva vida. Ves per on, quan he sortit de casa els pares , un cel rogent presagiava grans coses. Mai hauria imaginat que fossin tan grans. En contra del que es podia pensar , he cregut que era un dia immillorable per gaudir de la joia de viure . I a fe de Déu que ho ha estat...Dono gràcies d’estar viu, entre el cel i la terra..., sota els estels.