D’on Es Sublimaven Els Núvols Cel·lestes Abans No Tornessis. Tres Raons Inadequades Són Tres Ommissibles Raonaments. Dintre Està Sumisament Ancorada Ma Oblidada Raó. Font Onírica Realment Mantinguda On S’Amaga Nua Ombra d’Inherent Aigua. Fang Ungit Tendrement ,Una Realitat Oberta No És Totalment Superada. Baula Oberta, Grinyola Estrident, Roda Incerta Aturada. Fas Un Infart , Gemegues …
El que la coja , pa’ él….Ara soy Cristofeeeer, fiu fiu , aara Carlo Jesú. Tengo un Microxí enn er tobillo, que sirve pa ver a la gente en bolas…Unna descarga de tresmí vortio , nnnnnnnnnng …
El que no busca i troba ,mai està preparat, donc res no buscava. El que troba , i no està preparat , té la follia coma excusa. No espero res, així tot el que trobi serà de més...
12 comentaris:
hola titi!
com estas? pel que he llegit con dias mejores que otros... sort que tens el blog perque si es per tu no mentero de res de la teva vida ;)
cuidat guapo i un petonet
L'he encertada a la primera, i en directe!! Yuhu!!!
:******
Loli_j= Audrey Tatou en el Código da Pinchi Tomoruno.
Titi,...que peligro.
La buidor infinita no existeix. El desencant, la tristor, el desamor, com la felicitat, no són estats. Són instants. I ja ho deia en Roy Batty: Tots aquests moments es perdran com llàgrimes en la pluja.
Endavant, aixeca el vol. No deixis de mirar per la finestra d'un tren en marxa per que algú ha apagat la llum del compartiment.
Osti tio... des que vaig deixar de fer de "boy scout" que no desxifrava missatges en morse.
Bé....sense comentaris !
Hi ha moments que no s'omplen amb paraules....., si bé les paraules permeten aferrar-se a l'ham de la vida i no claudicar, i curar la ferida oberta i no plorar tan d'amagatotis.
I a més a més de la paraula, un dia(nit) d'aquests et convido a una copa i la fem petar ...
El poeta de l'orella
No coincideixo amb el Tete, ai perdó! amb el poeta de l'orella... A mi sí que m'agraden els misteris, els missatges amagats, llegir entre línies.
Ara, el que no entenc és per què et dediques a la tecnologia amb tanta metàfora i acròstic.
No m'ha agradat el títol. Menys renecs i a menjar-te el món!!!
Es pot saber qui és l'anòmim anterior ?
La única persona autoritzada( millor dit .... que s'autoritza) a dir-me "Tete" és l'Ignasi ... i aquest normalment dona la cara,
o li fot morruuu. Avui però el tenim entretingut "sopant" _ menjar ràpid_ amb altes personalitats del pais.
Sr o Sra anònim... està clar que la vida s'ha de llegir entre linies ...diria més ....la vida s' ha de llegir en diagonal.
Ara bé, cal acceptar que a voltes un perd totes les coordenades, punts de referència,...i la metàfora o l' acròstic no és res més que un intent de trobar el PUNT o la LLETRA on començar a traçar la diagonal ...
per tornar-se a perdre ...en els paisatges plens d'ametllers, mandarines,...
El Poeta de l'orella
Perdona poeta...
Així és que finalment t'has rajat del sopar i no hi has anat? Què covard...
Petonets.
Ah... i acostumo a signar, però avui m'he oblidat... i posats a fer... mantinguem el misteri.
Vaja, quanta gent sap desxifrar misteris, no? És clar!!! tots hem patit desamor, tristor, desencants, decepcions... i tots en sortim tard o d'hora. Saps què? mai has de deixar de buscar, només així trobaràs sinó passarà de llarg. Potser només cal buscar d'una altra manera, tot flueix, sobretot entre les persones, busca allò que t'agradi però sense fer-ne un fals constructe!
Un petó ben fort,
"lacassito"
Covard ...?????
Per aguantar la que em caurà els prepers dies s'ha de ser de tot menys covard.
Em quedo amb el misteri!!!!
El poeta de l'orella
ESTEU SONATS!!!!
Us explico que el Sr Parlamentari m'havia plantejat un sopar de 9 a 10. I com jo sóc més xulo que la mare que em va parir (amb perdó...) l'he trucat al mòbil (em va donar el número...) i li he dit que busqui un altre dia on no hi hagi hora de sortida...
Que jo sóc molt GRAN!!! Demà em donarà dies possibles...
Així que el MEU TETE no es lliurarà....
jejejejejeje
PD. Joder CHOTU... Molt espès, no?
les ullers aquestes �son de V�rtic?
jajajajaja
Publica un comentari a l'entrada