Un burro que parla...

No, no es tracta d’un conte. Tampoc crec que es tracti d’una història creïble. Però suposo que tinc la necessitat d’explicar-la. Si que te a veure amb cavallers, vamos , suposo. La veritat es que,...de dracs no en vam veure, això sí la cova del drac era ben a prop . Tot va començar ara fa temps, de fet, no ho recordo massa bé. Però bueno, som-hi. Diu que dos..., bé tres, està beeeé érem quatre cavallers. Si , ja està ja ho he dit érem quatre ,vale. I , no, no teníem cap carruatge luxós. La nostra aventura s’inicià el primer dia, del primer mes, del ..., primer any. Del primer any que un dels cavallers no tenia senyor. Del primer any en que dos dels cavallers eren cavallers. I del primer any en que un dels cavallers, hauria de deixar de ser cavaller per un temps.

Ja sigui per un motiu, o bé per un altre, que de motius no ens en faltàvem...Ui, ui, això ja em recorda una d’aquelles històries de ,jo tinc un amic que té un problema i....El fet és que tots teníem algun motiu secret que apaivagar pujant aquella roca. Cremar toxines, rebaixar el greixos , esvair les cabòries, acomiadar un amic que ja no hi és, xerrar un mica..., Crec, que tots els motius, o cap en especial, eren vàlids.

Voldria creure que per aquests motius sortim a la muntanya. Voldria creure que sempre hi ha una mica de màgia i misteri en tot allò que fem. A mi, ja em val. El dia , bé l’aventura, va ser excepcional. Els cavallers van lluitar, van esforçar-se , i com a les bones històries, tot va acabar bé. En aquesta història ,no n’estic gaire segur, no hi ha princeses pèl-roges, que es tornen lletges. O ogres que es tornen guapos. De fet , com a Shrek , si que hi ha un burro que parla. Que parla, canta, i a cops es fa pesat. Nois , un company és un company .Però com que ,normalment ,ningú creu en aquestes coses, no hi ha el perill de que se les prengui seriosament..., o sí?.Son coses que passen ,quan el que explica les coses , és un burro que parla...