S’ha acabat, ja surten els títols de crèdit. Ens acomiadem, ells van a casa seva. Jo, tot passejant , a la meva. Alço els ulls, veig un munt d’estels. La lluna en quart creixent presideix la nit. La pel·lícula se m’ha fet llarga. Al principi tot d’una m’he sentit ofegat, Amor en tiempos de còlera . Tota una vida provant d’estimar. L’amor com a destí, no com a principi ni final. Mica en mica he anat recordant les dones que he provat d’estimar. Les pel·lícules que vam veure plegats. Els llocs on vam sopar..., Les vivències, els petons. Els cops que ens vam abraçar. Els cops que em vaig despertar abraçat al seu costat...quantes coses i totes m’han passat volant pel cap.
Amb cadascuna d’elles , totes a la seva manera, tot el que vaig compartir . Les llargues conversacions. Els acudits que les van fer riure. Les cançons, i poesies que les van fer pensar. La de coses que vaig fer. Marcs, fires ,mudances , obres , i xapuces. No , tranquil·les, tampoc voldria que us caiguessin al cap les cortines que us vaig penjar .Els cops de ma , els viatges per acompanyar. Els cops que us vaig fer costat. Donar sense esperar res a canvi. Totes van marxar. Lluny de la recança , mes aviat , com en un documental. Tot ha passat pel meu davant .He trobat un sentit a totes les coses que
Totes elles han passat de presa. Com si visques una vida a càmera ràpida, amb tota la intensitat concentrada en un instant. Però ja està , ja no he sentit aquella por. Ja sóc davant del meu portal. He tret les claus de la butxaca de la caçadora. Abans d’entrar he tornat a alçar els ulls. El cel era ple d’estels , blancs , rodons com confits . Confits dolços, com l’amor que vaig provar de donar. Com l’amor , els confits també desapareixeran, dissolts per l’oblit. S’escolaran per una aigüera , es perdran pel clavegueram.
4 comentaris:
D'amor sempre n'hi ha, encara que no sigui el purament físic, així que, jo de tu, miraria millor els calaixos! Jo, a part del desamor, el que trobo molt fotut i decepcionant, és el fet de voler estimar i que no et deixin... Molt frustrant...
En fin, ja explicaràs en quin calaix quedem les amigues i amics, eh? (I la meva esperança d'ésser considerada com a tal.)
:*****
...,Un mua per la Loli_J!!!, estimar als amics encara puc.
Hola guapo!
Suposo que elles no en saben d'estimar, deuen tenir els calaixos buits, tu segurament els tens desendreçats i per això no el trobes, no són buits, això segur.
Un petó ben fort,
"lacassito"
Lacassitoooo, una abrassadaaaa . Hey , que m'agarada que tregis el nasset per aquí...
Publica un comentari a l'entrada