Mmm, desdeluegu..., darrerament les cabòries em tenen corprés, esmaperdut, embadalit i tot plegat estic una mica adhuc de tantes collonades. Bé, la teoria és fàcil, ara anem amb la pràctica. Tinc més ganes d'escalar que un tonto, i com que la cosa es posa bé...,truca l'Andreu. Pos ,si, demà..., a dos quarts adhuc de vuit. Ho matem ràpid, el tema és anar a escalar.A l'hora acordada el pensament de ketxup i jo fem burdar els gossos de l'Andreu i l'Elena. ACDC ens hi ajuda.Xerrant, xerrant, arribem a ca la Montse. Coooonyo, si que hi ha poca gent..., deixem el pensament de ketxup més amunt de l'agulla Pax Vovis. Miracolo...
Res de cavall de ferro, cap a les Magdalenes pel camí de Sant Miquel. Penitència. Perdooooooooooonanoooos señooooooooooor....arribem a l'estació de Sant Joan al cap de tres quarts adhuc d'hora. Jo m'he hagut de treure tots el refajos, l'Andreu, imperturbable com en Clit Eastwood a "El Jinete Pálido", ni ha suat...No s'ha tret ni el pinipon de norfeis.Makinorro.Mica en mica arribem al peu de la Miranda de la Magdalena. Hi ha un lletreret que diu: Hard, rock and difficult...., miro amunt. Veig un parabolts del deu molt macos. com que l'Andreu està posant un fax a Greenpeace, decideixo començar aquí.
Ens encordem. Començo jo..., adhuc, cabòries,...Pica una mica, però va sortint bé. Crido reunió. L'Andreu surt com una moto, al començament s'ha d'esforçar una mica, però després ja està. ell fa el següent llarg de primer. Rappelem. Dos rappels, anem amb un sol seixanta de deu i mig. Descobreixo, quan soc a dalt ,que avui m'he deixat el rappelador. Improviso amb dos mosquetons, em costa tranquilitzar a l'Andreu.Tiu , tiu, tiu... ja funcionarà això??.
Al cap d'una estona, plegant la corda , l'Andreu em diu..., tiu ,no facis tant soroll pensant. Té raó ,cony de cabòries. Somric . Tens raó company, això d'escalar fa que sense parlar es diguin moltes coses. Que fem ?,penso, ...Nen, anem a fer una via a la Magdalena. Jo faig el primer llarg , l'Andreu , en la seva lògica progressió, el segon. Li toca un llarg molt maco, puja molt bé. Ens fem uns retratos al cim. Que maco ,el Pirineu tot nevat...
Tot va passant, i el que sembava que no aniria bé , al final funciona. Ha estat un dia impressionant. He començat el dia com si estigués muntant un puzzle. De fet ,diria que la meva vida és com un puzzle. Pel que sembla, a la caixa posava de dos a tres anys...., per tant en cara tinc temps..., ara, tinc la sensació , tonta, de com si em faltés una fitxa...Serà qüestió d'anar muntant el puzzle, i tant si falta la fitxa, com si no, m'ho penso passar de puta mare,... muntant el puzzle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada