...and the wind it cries Mary.

D'amagatotis, trec el cap. Sense ser descobert, pujo les escales.S'està fent fosc, no hi ha moros a la costa. La màquina ja està escesa, el volum al mínim .La recolzo damunt de les teules. Què bonica és la ciutat a aquestes hores. A les cuines es couen truites que seran menjades d'aquí una estona. La canalla dels veins del bloc del davant s'esbarallen per parar la taula. No hi ha roba estesa al terrat, sóc un blanc fàcil.

Puja una bravada de colònia pel celobert, la seyora Antonieta es perfuma. Reconec la seva olor de l'ascensor.Ella i el seu home surten a pendre la fresca. Sento la fresa de l'ascensor, la maquinaria és just sota els meus peus.El wifi em canta que hi ha un munt de xarxes. Avui toca la wn_7865, ahir em vaig penjar de paco_home_lan.Ja que piratejo , millor repartir. Total, baixo el correu. Avui tampoc diu res, res que valgui la pena.Sento la fresa de l'ascensor altre cop. És el vei que ha plegat tard. Ho sé per les corredisses de la seva canalla . Corren pel passadís per veure qui obre la porta .La cridòria de l'home confirma els meus presagis. Sento que alegrement, va petonejant a cadascun dels seus fills. Mmmm , que maco el monestir il·luminat.
Altre cop fresa, aquest cop dels pizzeros. Tenen la seva base d'operacions a la cantonada. Surten com llampecs. Soort que les andròmines que porten no corren.La màquina es penja. La reinicio.Aquest cop em conecto a en HO_Chi_Mihn. És una xarxa que normalment no té massa amplada de banda. Aquest vespre va lleugereta.A la llunyania ,la sirena d'una ambulància anuncia que algú té problemes. Els udols de gos del veí l'aconpanyen . La posterior bronca de la veina fa callar al quiso.
Ara miro d'actualitzar l'antivirus. Un cop fet, apago la màquina. Carrego la pipa de tabac. Arrecerat probo d'encendre-la. Pipo uns quants cops ,i sembla que tira. El cap recolzat en les mans, els colzes en la barana, guaito la ciutat. Ja és de nit.En una finestra ,a contrallum, algú es pentina. Sembla, per la figura, una noia jove .Total, com que d'imaginació no m'en falta, sommio. Que poc fa falta per fer-ho. La lluna , damunt de Collserola, li dona un cop de má a la meva imaginació.

Temps enrera encara sortia a fer una volta. Ara ja no en tinc ganes. D'aquí poc , sota aquest mateix cel, enyoraré les teves llums. I jo que em vaig jurar que mai tornaria....Sens dubte al campionat del món de burros hauria fet un bon paper...Fa dies que estic penjant d'una cancó d'en Jimi Hendrix.Diu que en algun lloc un rei plora una reina , i el vent sembla cridar el seu nom .Ja fa dies que no tinc ni patria ni senyor . I fa dies que el vent no m'udola res. Les olors que pujen pel celobert em tornen al món. Algú fa unes menges terriiiiibles, frankfurts a l'estil Perry Morton. Recullo els trepans i baixo a casa a fer-me el sopar. La veina encara es pentina..., Foxy Lady també li encaixaria.


Tú te sueltas el pelo y yo la serotonina.La mejor estación tu pecho...