Apatrullaaaando la ciudaaad...

És un quart de vuit del matí, sonen els dos despertadors. Mandrejo, reees, uuun minnnut. Em grato la barba. En tiro del llit, no baixo. Tinc una agenda completa. Agafar el tren amb la canalla , les cinc nenes .Van a l'escola de Muine Bheag (Bagnelstown al Google Earth) . Discutir sobre la conveniència del horaris de visita, els hi haig de fer classe quatre cops per setmana. De tornada anar al biblioteca pública, doncs treballar a la staff room de cada escola és un rollo. Quan no es queden sense xarxa, no hi ha màquina disponible. I la veritat ,demanar-li a la torpeda de la profe de Informàtica que em deixi anar a la sala de màquines quan ella fa classe no mola. Així que haig de fer unes patrulles considerables per anar d'un lloc a un altre. Gasto més en soles que en menjar, que també és un tema apart. El pack Lunch( o sigui el papeig que em prepara per emportar la cristiana) és minso. Bé de fet el més trist es que avui he anat al menjar-me'l al parc, tot sol. Feia sol, raro, i no bufava massa el vent, més raro encara. Així que com en l'episodi de Mr Bean ( o sigui jo) he dinat al parc. Sense guarrades peró.
Carregat com un burro: ordinador ,carregador de l'ordinador, impermeable ,paraigües ,papers varis, un mapa, la pda, que és GPS,el punyetero pack lunch , que fa molt bulto, pero no alimenta un pijo, una ampolleta d'aigua, i la maleta. Ah , si em deixava els dos mòbils i un parell de dossiers de la canalla. Vaig pels puestos com un coet, no sigui que faci tard, em perdi, o combinacions lineals de les dues coses. Anant pels Alps aquest estiu amb el mestre Basas no pillava tant. Com que fa fred, sempre tinc pixera, que amb les preses s'accentua. Per no dir de la resta, amb tanta patata, coliflor i demés mandangues vaig mig autopropulsat .
Aquí em teniu, fent més voltes que el vint i sis. Avui he volgut comprovar, amb la canalla , que tal és de llarg el seu recorregut . Deu n'hi doret. Soooort que son joves. De fet aquí tot déu camina molt, i ràpid. El que deia , apatrullando la ciudad Sr. Torrente. Quan fa pujada tiro d'autopropulsión . Raaasca mama!!, que diria el meu pare. Este camello va jodido, pasalo. Bromes a part, arribo a casa que no tinc massa forces per res més que dormir. Avui us he escrit aquestes ratlles,i si tinc sort, demà, les penjaré . Si més no la posta de sol ha estat memorable .M'he fumat una pipa al jardí, tapat fins les orelles ,veient com es feia de nit .La lluna era grosa com una sindria, blanca , preciosa. Han sortit els estels, i he pogut veure el carro. Ja no m'he sentit tan lluny de casa. Com la canalla també m'enyoro . Que trist , i jo que creia que a mí no em podia passar..., ai que em sembla que plou..., de tan en tan també se'm fa un nus a la gola...

Vaig triar la solitud com a companya, com a casa, la muntanya , i elles mai volen saber res de tristeses i enyorances. Myriam García , morta a la muntanya fent allò que més desitjava, el que sempre havia volgut. En memòria seva, aquestes ratlles.

PD: Jodeeer, m'acabo de tirar un pet que he despertat a la cristiana. Storm? (tempesta) ,sento que li diu al seu home .Torrente!,Franco ha muerto!,viva España!. Bona nit nois i noies. M'en vaig a dormir rient, cooony de coliflor...