9/12/2007

Hoy puede ser un gran diaaaaa....

Ataquem-ho d'hora.A tres quarts de vuit ja tinc el transport. Puntual com un clau. M'he llevat amb la sensació que tot rutllarà. Malgrat tot ,amb les preses , i ho descobert massa tard, el meu horari, si el que encara no em sé, s'ha quedat a casa. Nasti de plasti. Ens estalviem la gentada del primer dia. Algu ha fet correr que es deu poder aparcar a partir d'un quart de nou. Lògicament és una trola. Mileeeers de pares i mares s'esbarallen per deixar la canalla. Seguint la norma del sector vesteixen com a reis ,condueixen com a lladres. Motocros, que la vorera és per pujar-s'hi.
El primer dia , és el primer dia. El segon serà el segon. Y luego viene el tio Paco con las rebajas. Ja hi tornarem a ser. Eeeeh, que és contradirecció. Hommmeeee, que ....,res deixem-ho estar. A falta de mereterita, bons son mossos. Que fan unes ressetes , que fan venir mal de cap, no el curen.
Va passant el dia, tot va tirant, les coses funcionen.Vinga som-hi nois, aquest any farem tal, i qual, i també....sona el timbre. Canvio de classe, tornem-hi..., torna a sonar el timbre. Passa el temps, i el timbre, va sonant a intervals regulars de classe a classe. Arriven les cinc, i les meves forces , minvades, racaneigen . Em deixo caure al seient de la sala. Hem fet cim . Ara cal tornar a casa, i no tinc transport. Al sortir una colega s'ofereix a baixar-me al poble. No tinc cap ganes de agafar el cavall de ferro. Hem deixa aquí. Entro. Faig un cop d'ull, busco un lloc tranquil, prop de la finestra. Munto la paradeta. Em penjo del la xarxa. Comenco a escriure, ... allò de que avui pot ser un gran dia. La biblioteca ja fa dies que em fa d'oficina. D'aquí uns dies la canalla ho envairà tot . Algú els hi haurà posat deures. Algú haurà de corregir-los . Jo ja no hi serè per veure-ho. Un avió m'haura portat lluny. Perdut , sota un altre cel, faré d'un altre lloc la meva oficina...

Perderme , por lo que yo vi, te rejuvenece. Volvi a creer que se tiene lo que se merece. La vida es más compleja de lo que parece. Lo que doleria por siempre ya se desvanece...

1 comentari:

ZAGASO ha dit...

Bona cançó del gran DREXLER!!!