Muntanyes...,per què muntanyes?

M'ha tornat a passar. Creia que ja estava preparat. Sembla que no. El darrer cop vaig allargar-ho massa. És el que passa, t'acomodes a la situació i .... Alguna nit encara m'he despertat sommiant amb ella. La de coses que vaig arribar a probar, total per res.La lluita va ser llarga, la pèrdua més gran. Aquest cop creia que estaria preparat.

Un no es planteja mai atacar d'aquesta manera .El tema es va posar a tiro,...i trilirí que te ví.Al comencament semblava donar la talla .Ella es deixava estimar ,li agradava la situació . Feia temps que ningú li anava al darrera. Agraïda em deixava fer.Confiat, explorava tots els seus racons. Anava deixant la meva emprenta a cada pas.Mica en mica, sense adonarme'n, les coses van anar canviant. Ella encara recordava el darrer que ho va probar.La recanca li evocava els patiments passats.

He lluitat, com creia que no havia lluitat mai. Mentida, m'he dit.Sempre has lluitat, aquest cop el convenciment no et valdrà de res. Ella és dura, peró amb els meus encanteris es tornarà manyaga.Res. No puc, no encaixo. Està més que clar que no estic fet per ella , ni ella per mí. Merda, un altre cop, i un altre cop merda. Recordo el primer dia que la vaig veure. Que bonica. Mai, vaig dir-me,mai serà meva.Peró em vaig plantar al seu davant, i m'hi vaig llencar...Clar que sí. Geronimoooo. Les seves companyes encuriosides treien el cap cada cop que jo m'hi acostava. Al final,... al final va ser que jo no estava preparat. Que no era . Que no havia de ser.

Tinc por,no vull que passi.Aquest cop no faré el ploricó.És inevitable, les mans ja no em responen. Perdo la forca. Un últim esforc, pero ella hem rebutja. Em preparo per la patacada, comenco caure. Les alzines s'apropen , la gravetat amb xucla. Es tiba la corda, el primer clau no aguanta. El segon , tampoc. El cor batega, que sembla que em vulgui sortir del pit. És interminable, quina sensació més desgradable. El més fotut és que no m'es extranya. Com el darrer cop, sé que m'acompanyarà durant molts dies . Em vaig prometre que no em tornaria a passar. Tan d'hora, no, encara no , òstiaa.

Al final tot s'acava, veig una llum, obro els ulls.Torno a ser viu .La desfeta ha estat terrible, peró m'en sortiré. Alguna cosa apendré aquest cop. Cada cop que m'ha passat ha estat així.Hi ha algunes muntanyes que son com dones, i algunes dones que son com muntayes. Un mai sap si estarà fet per escalar-les. Cal solucionar el dubte probant d'enfilar-s'hi. I així estic disposat a fer-ho una altre vegada. Ja sigui una dona, o bé una muntanya. Son taaan boniques...

A la memòria d'en Kenji Yamamoto, mort al Cerví fent realitat el seu somni, i el de molts altres.