9/18/2007

Vull marxar, peró no anarme'n....

Tinc un sentiment agredolç, enganxat al meu pit ,com una paparra. El dissabte marxo a Eire, anem a Carlow, amb la canalla de l'escola. El fet es que tinc ganes de marxar, peró no d'anarme'n. Com explicar-ho ?. Tot deu diu que caaap problema.., que tindré un munt d'hores lilis. Si peró a un munt de quilòmetres de casa. Sii , ja sé, sempre em dic que d'on jeguis fes-ne la teva oficina. Que donde fueres ,haz lo que vieres. Com si a partir d'ara haig de fer-me dir Paddy Mhogany. Cooony, que no només trobaré a fartar a la mama!!. Ara que m'havia acostumat a la meva nova casa, el Solvay. Petita, refotudament petita, mooolt petiiita, peró molt acollidora. JA creia que tornava a tenir casa. Ja no s'em feia extrany despertar-me, i anar a fer un riu, o fer-me el sopar.Només per mí. Ja he aprés a no tirar-me la colònia als ulls...
Bé, tan se val , anem caient cap el final del tobogan. El que vaig pujar el mes de desembre. El cabrón més que un tobogan sembla unes muntanyes ruses. A estones caic , a estones pujo..., segur que ja m'enteneu. Pero tranquis, que com diu la cançó.. if you want blood ,you got it..
A partir del disabte: Soto's Eleven in Eire(come what may...). Que sigui el que Deu vulgui, i si no ja hi posarem remei. Millor solucions, maaai problemes...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Eiiii ...cap problema !

Mentre ets fora , podries deixar-me les claus del teu petit piset.

De tant en quant procuraria passar-hi per fer una repassada i mantenir-te´l amb forá caliu....

je,je,je....

El poeta de l'orella

P.D. I no pateixis per res..., et mantindria informat al moment a través del bloc.

Unknown ha dit...

Ànims, brother! Que l'experiència s'ho val (i saps que parlo per vivència pròpia). No són tot muntanyes? Doncs la vista des de dalt d'aquesta es de les que roba la respiració. Saps que estem aquí pel que faci falta...

ZAGASO ha dit...

A disfrutar!!! Entenc el nervi i el neguit però l'experiència no te la treurà ni déu...

PD. No fotis cas del poeta. És un cabró, creu-me...

Si vols confiar les claus de la teva polvereta a algú de confiança, no ho dubtis!!!!

Anònim ha dit...

Anims pilinguiiiiii ja sé que és dur, però seguuuuur que no t'en penediràs això t'ho asseguro. Aqui et trobarem moooolt a faltar, bé, a tu i als teus acudits dolents....

Un petonàs.

Chateaubrian.