Quin cràter. És molt gran. Cony de forat, la de temps que m'ha portat explorar-ne els límits. De fet, crec que en alguns punt la frontera és borrosa. Coses de l'exploració. Recordo haver-me dit que a l'infern s'hi baixa, del cel, se'n cau. Tinc la falera de trobar el carro al cel. Un cop local·litzat ja sé on és el nord. La resta és qüestió de geometria...
Encara no he posat cap cartell. Ja he dit que no tinc massa clars els límits. Em sabria molt de greu que algú es perdès següint-los. Alguna fita he deixat, els principals camins ja comencen ha estar fressats . El problema és l'abast. En alguns punts la profunditat és tan gran que la llum del sol no hi entra. Sort que un colega m'ha regalat un llum pel cap.Mmm, eco ecoooooo. Recony , si que és fons. Faig el de sempre . Tiro una pedreta i n'escolto el sorollet al tocar el fons...
És el meu cràter, el solvay , perfecte nom , per un perfecte refugi, em fa d'aixopluc. De tan en tan surto, i escalo allò que puc. Sempre tinc un bon company que m'aguanta la corda. Les seves mans son fortes, em donen seguretat. Aquella seguretat que et fa sortir de la reunió motivat.
A vegades penso que dir-ne cràter és negatiu. El meu cap em fa una mala passada. Canvio la concavitat per la convexitat. Si , ja ho tinc. És una muntanya. La vida com una muntanya...
No sé ,però em sona, crec que em sona...
10 comentaris:
Potser, de vegades, allò que creus convex esdevé concau!
o a l'inrevés. La muntanya, només tira amunt a la realitat.
Sort...
Si ,ja ho sé, ho vam parlar. Però un dia tonto el tenim de tan en tant. I com a en Livingstone, a mí , a vegades ,em costa veure el terra que trepitjo. O sigui que el camí, ni t'ho explico.
De totes maneres, cada dia sé més coses...
Ei company!!!
no et prenguis malament un estúpid comentari d'un estúpid company. No vaig enlloc i enlloc vull anar! Simplement, amb el meu wisket a la mà i la música del gran Drexler, els dits han escrit allò que volien.
Saps que t'aprecio, m'agrades i fins i tot t'estimo, i no perdo oli.... por si acaso!!! Posibilidades CERO!!!
jejejeje
Una abraçada... des del desconeixement primari.
PD. Juro que aviat anirem junts al proper concert del drexter. M'encarrego.
Veig que segueixes amb l'escalada... Aixo es bo, que siguis feliç amb el que t'agrada...
Ja nomes queden dos dies per les "vacances"... Gaudeix-les molt!
Un peto!! :*
Nois, no sé si és l'escola a on treballeu, però tots parleu encriptat. No entenc res, ni posat-li un cartell per sanyalitzar el camí, Bernie.
Ahhh, la metafora del pou!!!. Quan toques fons només pots anar a munt. Jo quan he estat cardat, he mirat de buscar el fons per apretar amb els peus i projectar-me cap a munt.
Salut a tots.
Enric tiu, pensava que jo era l'unic que no entenia res...en sembla que ens deixaràn per Septembre. jajajajaja
Andreu
moooolt bo.......
jejejejejejeje
I tan clar que està!!!!!
Bon Nadal a tots...
El carro al cel és l'osa menor...,no?
No Sé!!!!
jejejejejejejejejejee
Güigüichu a merri crismas an a japi niu yiiiiiiiiiir!!! (Olé l'anglès que ensenyen a l'Àgora!!)
Un petó, Berny, i Bones Festes!!
:*
Publica un comentari a l'entrada