12/02/2007

Durant la difusió de Rayleigh…

És tard, però no tenim tard. Al cel ,els núvols allargassats, son pentinats per un vent fred. Tot just fa un moment hem arribat al cotxe. Hem sortit a fer una volta, el tracte era mirar de fer una volteta, i el dia ens ha acompanyat. Descarregats, sense material d’escalada, passejar per la regió d’agulles, ha estat tot un plaer. Mica en mica , com aquell que no vol, parant a prendre aire, i fer un cop d’ull als voltants. Hem anat fent camí, hem anat passant colls, carboneres i trencalls. Al final des d’un mirador, el sol , lleganyós, ens ha ensenyat la regió de frares.
El cel era blau. La difusió de Rayleigh era ben patent. Ho hem comentat, que poc romàntic sona, m’ha dit. Tens raó , he pensat. Hem refet el camí, i mica en mica , ens en hem adona’t de lo lluny que havíem arribat. Al passar pel coll de la portella hem decidit anar a dinar a Sant Pau Vell. Dalt d’un turó , sobre coll Guirló, sempre ha esta un lloc especial per a mi. Descansant dalt d’un roc, allunyats dels altres excursionistes, un sol amb poques piles, ens ha acaronat mentre mandrejàvem .Quan ha marxat tothom, hem tornat a baixar a l’ermita . Hem dinat a dins , arrecerats, asseguts damunt d’un roc. El dia ha anat passant, el fred i el vent al final ens han foragitat.
Reprenem el camí, ara el sol és prop de l’horitzó, i envermelleix el cel. I es que la difusió de Rayleigh, deixa lloc a la difusió de Thompson. Aquest cop li explico el per què els colors del cel, lògicament , tampoc li sembla romàntic, tot i així a mi m’ho sembla. Seran coses dels companys de cordada, serà la difusió de Rayleigh, serà que el cel era blau, d’un blau intens ,com feia dies que no veia..., no sé que serà. D’aquí una estona tornaré a pujar al terrat, sota els estels, buscaré el carro, i miraré de penjar aquestes quatre ratlles . Espero que demà sigui un bon dia, si no, ja faré el que pugui per què sigui bo , podeu comptar amb la meva paraula.

2 comentaris:

ZAGASO ha dit...

ui ui ui!!!

Em falten dades...

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Dades, dades, no en tinc per donar-te..., com t'ho diria.és com caminar per la gespa , o sota la pluja suau, quan t'en adones ets moll, i ara que??