12/29/2007

Si mai vam ser els reis del pollo frito....

Aquell va ser un dia memorable, encara havia de passar tot. De fet ja s'havien produït totes les coses que catalitzarien els fets. Em costa molt recordar quan havia estat tant content fent tan poc. Vam xerrar animadament, vam fer plans, vaig fer plans. Mentre al meu costat del carrer lluia el sol, a d'altres llocs els núvols de la tristor precipitaven les coses com les gotes de pluja. Aquella pluja que va fer que un dia et refredessis. Aquella pluja que va endur-se tot. Com les de final d'Agost , que deixen els camins nets de fulles i brossa. Que són tan violentes que fan xergais. Xergais com els que solquen les ànimes de la gent.

Resseguint els meus xergais trobo pistes de com van anar les coses. De com de blau era el cel aquell dia. De com de vermell es va tornar...,encara no sé com he arribat fins aquí. De la pau que busco, a l'enrenou en el que visc. De la fredor amb la que m'he llevat aquet matí , al solet que ara m'escalfa les cames. Sé que la vida fa moltes voltes. Sé ,que el pitjor dels caramels que mai he tastat ,és aquell que em van pendre. Aquell que em van pendre ,quan tot just comencava a asaborir-lo...
Per sort, aquesta foto m'ajuda a creure en que sempre tindre moments memorables.

3 comentaris:

Loli Jackson ha dit...

Bernat Soto!! El post anterior m'ha fet saltar totes les alarmes (una innocentada potser? Espero que si), pero aquest ultim ja m'ha tranquilitzat...

T'acabo d'enviar un sms aviam si et ve de gust fer nit de batalletes avui... Aviam si t'animes. Estare per Sant Cugat tota la nit, amb la Marta Calatayud, que tambe te ganes de veure't.

Un peto, i be, si no ens veiem, que estic començant a compendre que es inevitable, que comencis el 2008 amb els dos peus (que cony es aixo de peu dret, peu esquerre?? Amb els dos s'ha de començar, i amb un parell...!!)

:****

Anònim ha dit...

Según Balisi Girbau, "El desengaño es positivo, ya que si se vive engañado, desengañarse es una liberación."

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Jo crec que el nostre cervell està dissenyat per sobreviure, no per trobar la veritat. Suposo que si l'engany en el que vivim a vegades és fruit del nostre cervell, serà per què hem de sobreviure...
La vida és com escalar, sempre és millor tenir paciència, allunyar-se una mica del seguro per veure millor on està el següent. Això no deixa que quan ho hagis de fer tinguis por...