I el pollet va creuar la carretera...

Ell, com tots, creia que allò era en el que havia pensat sempre. Si més no, en aquell costat, li semblava que, el que hi havia a l'altre costat, era allò amb en el que tots somniem. Desitjava veure-ho de ben aprop, era clarament la imatge precisa i preciosa que li havia fet bategar el cor des del primer moment. Tota la vida creient en la terra promesa. Tota la vida pensant que, quan arribés aquell moment, sabria amb certesa, com hauria de fer les coses. I mesurant els seus moviments, va encetar un conjunt de maniobres curosament estudiades durant anys. Havia estat entrenant-se per aquell moment tota la vida. Ara, aquell instant, aquell precís moment, era l'oportunitat que havia estat esperant tota la vida. Es va dir a si mateix: Haviam...,i el pollet va creuar la carretera.