Riure per fora,...plorant per dins

L'altre dia vaig pintar un quadre, l'altre dia vaig recordar el que és que et caiguin els ulls de tant plorar. I no estic bé, però faig broma. Dic que sobrevic,...o sigui Ripoll, Camprodon, Setcases...Em buido fent el que faig, i no m'agrada sentir-me així. Tot i que penso que per omplir-se haig d'estar buit, al final el meu cor és com la casa on visc. Amb el temps he hagut d'optar per regalar allò que ja no em farà servei. No tinc espai, tot plegat visc com en un refugi. Al cor només hi guardo allò que m'ajuda a entendre, a prendre,...a estimar. Avui em fan força mal les mans, i altre cop avui només serà el coixí el que s'emporti les meves abraçades. Crec haver entès el dolor que es sent traient les coses a base de pintar quadres. Ara ho entenc..., la paura. La puta paura...

Demà em tornaré a lligar la corda, com cada matí sortiré de la reunió amb el meu millor somriure. El que sempre encaixa a totes les fissures, com si d'un friend màgic es tractés. Mosquetonejant la corda de la vida, tot cartografiant els meus xergais, malgrat el mal a les mans. Diuen que quan a un lloc fa sol ,a algun altre segur que hi plou. Suposo que l'aigua que cau, en algun altre lloc es va haver d'evaporar. A mi em passa el mateix, el riure per fora ,...plorant per dins.