10/21/2009

Puzles...

Puzles, si ja ho sé , hauria de dir trencaclosques. Però no m'agrada el que suggereix la paraula. De fet parlem d'una imatge, més o menys bonica, que està completament fragmentada segons un patró. Deixant de banda lo de la imatge, parlem de la fragmentació. La vida segons com m'ho recorda. A cops mirem de ser amics d'algú i no es pot ser amic de tothom. Hi ha coses que per més voltes que els hi donis , no encaixen. N'hi ha d'altres que t'ho posen fàcil, com aquella floreta groga que resulta que és la única de tota la imatge. Per tant a la que trobes la fitxa tens clar que allò serà fàcil. Hi ha cops però, que algunes peces estan malgirbades, o bé romanen prop teu doncs creus que, tard o d'hora, encaixaran. I malauradament no trobes mai on col·locar-les, tot i estar prop teu sovint. No em sorprèn el que escric, sembla que més que de fitxes de puzle , parli d'amics...

Si del que parlem ara és de la imatge del puzle, aleshores parlem de la vida?. Fa dies que hi penso..., a cops la vida per diferents motius es trenca, s'esmicola o es fragmenta. Les peces que en resulten, que no sempre són iguals , ni les mateixes que quan ho vam muntar el darrer cop. Així doncs, refer la nostra vida, és com anar ajuntant fitxes. Com és lògic, i no passa amb la família, triem la que ens sembla que pot encaixar. Ara per una punta, ara per l'altre la cosa, mica en mica, va prenent forma. El més curiós és que aquest tipus de puzles mai tornen a formar una imatge semblant. Algunes fitxes van quedant arraconades, o ja no es faran servir en aquest puzle...

El millor que et pot passar però, no és conservar la major part de les fitxes, si no tenir algú que t'ajudi a re-composar la imatge. Ja no vull dir res si el que s'ha convertit en un puzle és el vostre cor, aleshores...haureu tingut sort. Total, ara que ho penso millor, la vida, taronja o no, també és una qüestió de puzles...

2 comentaris:

èol us castiga ha dit...

Un puzzle que s’ha desfet ben segur que es pot refer. La veritat és que algunes peces estan rebregades, potser fins i tot se n’ha perdut alguna que amb cartró i una mica de traça podrem reconstruir. L’important és que la imatge del puzzle es mantingui i que no es deixi arraconada dins la seva caixa de cartró al fons de l’armari. Oi? Podem refer-la i envernissar-la si cal per conservar-la millor. Espero d’alguna manera encaixar en el puzzle del teu cor. Una abraçada.

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Tu més aviat ets un tros del puzzle, doncs com la floreta groga poses sempre les coses fàcils...