10/12/2009

Silenci...

Llevar-me a les sis, pencar tot el dia sense parar. Comptar amb que et recullo per anar-la a voltar. Fer més de dos-cents quilòmetres de carretera amb tu de copilot vetllant per que no m'adormi. Tot i malalta, allà que sempre vols anar. Vetllar-te quan et trobes malament i rebre el més dolc dels somriures per resposta. Aquesta calma que assola el meu cor quan no sento la teva veu. Si al mòbil no trobo una perduda quan fa estona que t'has allunyat, m'angoixa pensar que alguna cosa no ha anat bé. Més que les teves paraules son el trist record dels teus ulls que s'allunyen el que més em fereix. Serà per això que li tinc por al silenci. Serà per això que poso música que ompli el buit que has deixat. Se'm fa difícil substituir-te per una rata de joguina, quan és al gat al que li falla la corda del cor. Acaronar-te , ni que sigui en foto és el que sempre faig abans de tancar la porta. Jo que només en tinc una i no és la del meu cor. Em sap greu si la rentadora que porto dins del cor aireja les taques de l'ànima que no sé com rentar. Tens tota la raó quan t'enfades pels meus oblits. Tu que improvises un pastís amb quatre bocins de gelat i una espelma. I és ara que escric això me n'adono que més que por a la buidor, al que més por tinc, és al teu silenci...

2 comentaris:

Andreu ha dit...

recordo una cançó d'en LLuís LLach que parlava del silenci, de les paraules. Una abraçada molt forta !

Anònim ha dit...

simplement tinc ferd... moooolt de fred..
t'apuntes a venir amb mi al pol nord?



mij