10/30/2009

Expressionisme barato...

He arribat, com sempre, abans del que toca. La tutoria que tenia, al final no ha estat. Per tant, com que fins a dos quarts de dotze no tenia classe, he baixat al taller. Dic taller, però en veritat no és més que un laboratori de tecnologia reciclat a sal de plàstica. Just a aquella hora venen els alumnes de quart d'ESO a fer la seva classe de dibuix artístic. Com que tenia temps, he preparat les classes teòriques de la setmana que ve. Fauvistes, cubistes i expressionistes, segons com un rollo de la hòstia, segons com també...
Un cop preparades li he fotut a un sobre d'exàmens de tecno de la meva tutoria. Ha caigut al cap de poc, de fet ja el tenia a mitges. I aleshores m'he trobat allà sol, amb un munt de temps, amb un munt de coses dins del meu cap maldant per sortir. He pres un full din-A3 de paper canson, amb el llapis a la ma, he mirat de reüll l'autoretrat cubista de Picasso. El tinc penjat allà per que vagin veient coses que tenen a veure amb el tema. He mirat de fer el que faig sempre, provar de posar-me en el seu lloc. Si haig d'explicar alguna cosa, va bé posar-se en el paper. En el dels alumnes, en el de lo que explico...
El contorn ha sortit a la primera, he connectat amb alguna part de mi que feia temps que romania amagada. El color..., també, massa i tot. La meva imatge estava com crispada, la perspectiva forçada, el rictus trist, la boca... ,la boca retorçada. Aleshores faltaven els ulls, però una gota descontrolada ha tacat el rostre. L'he eixugat, però la pintura ha deixat una marca, com si l'ull plores, ha estat aleshores quan ho he vist clar. He procurat fer el mateix amb l'altre ull. El resultat m'ha regirat, d'alguna manera he tret part del que feia dies no sabia com posar-hi paraules. Quan han arribat ells els hi demanat la seva opinió, que ha estat sorprenentment favorable. Animadament ha anat posant-se les bates i demanant-me si ells també podien posar-se a fer l'expressionista. Com que les peces fauvistes ja estaven pràcticament acabades s'hi han anat posant...Avui, no hem posat música per treballar, però han anat pintant i dibuixant a cor que vols. Increïble, o no, l'altre dia van escoltar Rachmaninoff, avui era el dia de l'expressionisme barato...

3 comentaris:

èol us castiga ha dit...

Avui la meva princesa enaltia la teva sensibilitat. Jo sóc del mateix parer. No deixis però que cap gota de pintura taqui el teu rostre.

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

La princesa és la digna filla d'una reina...Riure per fora, plorar per dins. Aprendre dels meus patiments, per entrendre els del altres. Hi va haver un temps en qu els vaig compartir, tan, que al final els vaig fer meus..., i aquí estic.

Anònim ha dit...

`Gràcies per acompanyar-me amb els meus patiments i penjar-me les cortines.... conta amb mi si necessites fer-la petar i una forta abraçada"
un petó