Avui toca curset,...

Avui he estat un dia de curset. L'Agustí m'ha proposat portar a escalar a una mare i una filla.Amics d'excursions. Doncs res , tu anem de curset...El plan és fer dues agulles , fàcils, per doner a conèixer l'escalada a questes dues amigues. La Raquel i la Sónia.

Primer fem l'Aresta Brucs de l'Agulla Pelada.Puja la corda l'Agustí i jo faig d'instructor un cop ens enfilem. Primer la filla, caaaap problema.Després la Mare, otro tanto de lo mismo...Amb tanta poca feina em dedico a fer fotos de les improvisades cursetistes mentre pujo pels seus volts.

Un cop al cim, contentes per la seva primera escalada, fem una autofotografia de grup i un glopet d'aigua.Fa molta calor , encara que el ventet apaivaga la soleiada.Toca rapelar. Primer baixo jo, i tot seguit la Sónia i la Raquel, l'Agustí és el darrer doncs vigila que tot vagi com toca abans de davallar.



Com que encara volen escalar més anem aquest cop a la normal de la Portella Petita. Repetim l'ordre de la cordada, comja ha anat bé , pa que tocarlo....Altre cop faig fotos mentre les noies pujen.
Tot va bé. Els hi han quedat ganes per tornar-hi un altre dia.Segur que tornarem a quedar!.

Mira que es pot ser assenyat quan un vol ,... oi noies??, el tema va de notables...

Quinze Gendarmes té la cresta...

Relat d'una ascensió a la Crestra dels Quinze Gendarmes o també d'Alba
Sortim cap a Benasque, l'Enric m'ha vingut a trobar a dos quarts d'una. Flipa quan veu la motxilla que porto .De camí no trobem massa gent per la carretera .Parem a Alfarràs a fer un entrepà i una cervesa, total que ha dos quarts de sis comencem a pujar cap a l'ibonet de Cregüenya .El camí és bestial ,puja que fa por .Sota la motxilla suo el que no està escrit .En principi havíem de pujar en tres hores, peró arribem abans .Estic trinxat .Quan surto de sota el piano que porto a l'esquena, crec volar....Trobem el bivac buit i molt net, sembla que dormirem bé .La nit pinta bé, demà farà bon dia, ni que sigui per morir, com diuen els comantxes .Ens llevem amb la llum del dia, esmorzem i cap al coll on comença la Cresta .Mal rotllo havíem de trigar mitja horeta, arribem abans...

Ja som a la cresta, de moment anirem a l'enssamble .L'Enric ,com una guilla ,segueix la ruta fidelment .Som hi nois que són quinze gendarmes. Ens enfilem per la cresta, davallem bretxes, escalem gendarmes .De fet a la via hi ha molt poc material, tot plegat els rappels i poca cosa més .Parem un parell de cops a fer un glop d'aigua, i poca cosa més .Anem bastant ràpid, l'Enric troba la ruta amb facilitat, passa una mica de la ressenya, doncs no indica tants ráppels .L'ambient és magnífic, les vistes dels massissos de Perdiguero i Posets ens acompanyen. Finaaaalment fem cim, hem arribat abans del que esperàvem...
Ara toca baixar d'aquí. Crestegem cap a la bretxa, al segon rappel, més que espectacular, provo de trucar als pares. Mentre l'Enric baixa, aprofito la cobertura, a cap lloc de la vall n'hi ha. Mal rotllo si mai ens en fa falta...Tots estem bé , ells també .Cap avall falta gent. No hi ha n'hi una mala clapa de neu, merda toca fer la cabreta. A saltar blocs com a cabres .El descens es fa interminable .Per fi arribem a l'ibonet, fem la motxilla, buenuuuu, el piano.
El camí no baixa ,sembla que cau .Anem tots dos trinxats, fem plans sobre el mes d'agost, encara ens queden forces..A un quart de set som al cotxe un altre cop, per fi .Quina pallissa, peró quin tros d'ascensió, llarga i exigent.
Sembla que les coses pinten bé, si més no pel que fa a les muntanyes .Per si no fos prou fotut, al desamor se li han afegit unes agulletes dignes d'una Matagalls-Montserrat .Paciència.

Stromberg_i_fils_foreveeeer

Sort n'hi ha del Cardona que em treu de la rutina.Haviem de fer una via senzilleta a Gorros. Qu esi em fan mal els bracos, que no puc tibar....Doncs cap a la Stromberg , que està reequipada amb parabolts.el primer llarg ja el fa ell , que li va la marxa...el segon jo ,i així anant fent.Fem cim, fem fotos , la via no era tan senzilla com la recordava...M'he passat bona part de la via xiulant una dels Beatles, Strawberry fields foreeeever.
Per moments tinc la sensació d'haver tornat a perdre la lluentor d'ulls.No sé.Avui marxo cap a Benasque amb l'Enric Basas, anem a fer la Cresta dels Quize Gendarmes.El plan és fer un bivac a l'ibon petit de Cregüenya.Si fa bon temps tindrem l'hotel de mil estrelles que es una nit al pirineu.Els estels estan tan aprop que sembla que t'acotxin.
El problema és el piano de cua que porto per motxilla, crec que tornaré a tobar-hi l'infern sota seu.Bé, haviam com surt tot.Dilluns en parlem un altre cop.

El Bolero de Raquel

Ja hi tornem a ser. Aquest cop he quedat amb l'Enric Basas.M'ha propossat anar a fer una via al Pic del Martell, Castelldefels.Hem quedat d'hora, a dos quarts de set del matí.Jo em llevo una hora abans, tot per no passar calor.El pla és acompanyar-los a fer El Bolero de Raquel, una via de tres llargs, amb algun pas més que tonto, cap problema passa l'Enric de primer.També ve un colega seu de Rubí, en Santi.
El tema és anar a escalar , a la platja del Garraf i a fer una paella.Collonut.Com que l'Enric fa de primer en Santi i jo xerrem ,fem fotos, flipem amb la perícia i la tècnica de l'Enric,...Que xunga una secció del segon llarg. Al final optem per imitar als del Tour de France, o sigui pedalem un bon tros.A part dels espits i burils , l'Enric afegeix un munt de friends i ponts de roca ,als que en Santi i jo no fem cap escarafall.
Un cop al cim , marxo un momentet a fer una humil donació a Greenpeace. Descarregat el pilar de set amb folre i manilles, prenem el camí de descens. Aquest cop xerrem de feina i política, ..., ja sóm al cotxe.Fem motxilles , en repartim el material i ens poseeeeem el banyador.Cap el poble del Garraf falta gent .Son vora dos quarts d'onze del matí, encarreguem la paella i cap a la platja.

Uy ,quin diiiia.Arribo a casa, sona el mòbil. És l'Agustí Cardona, que si demà per la tarda anem a escalar...., clar que sí!!!. Per cert el dissabte marxem l'Enric i jo a fer la Cresta dels Quinze Gendarmes. Un entreno per anar als Ecrins, la Meije, el Tobleroneee..., el que sigui collons.

El que deia, que vull la meitat de tot, per que la meitat de res no va ser suficient...

De paseo con Cervantes.

Qui ha dit que m'havia de quedar a casa.Ahir vaig comprar una càmera nova, la vella fallava molt,es menja les piles que semblen crispetes.Ja m'havia deixat tiradillo al Breithorn, i no, no éra tema de piles gastades pel fred.Bé el fet és aquest.Pero l'hauria d'estrenar, de fet l'he comprada per que entre altres coses es pot fer anar amb una sola mà.I aixó per escalar és bó.
Doncs res a falta d'escalada excursioneta és bona, i a darrera hora de la tarda quedo amb Don Miguel de Cervantes .Li he promés una cosa suau ,sortim a les vuit cap a la Regió d'Agulles, i a les dotze(li dic convencut,..) tornem a ser al cotxe.Així que als volts de les nou sortim de Can Masana, passant per Coll Guirló en direcció a la Cadireta.D'allà cap a Coll de Porc, on parem a fer un traginyol i uns ganyips(què català que m'ha quedat, semblo del CEC!!).Pel camí xerrem, i xerrem , li explico els noms de les agulles i les parets .Reposats i alimentats reprenem nostre camí cap a la balma de l'esllevissada, fem uns quants retratos al passar pel Pas de Princep.La Santacana del'agulla de Pas de Princep , quins records...,allà el finstro del Cardona ens vadonar l'alternativa a mí i a en Francesc.Teniem quinze anys, i en comptes de paraules d'amor teniem acudits verds.Així ens anava amb les ties,...,així em va, qui ho té al nèixer no ho deixa al crèixer.
Continuem cap al trencall del Bassal del Lloro, el refugi Vicenc Barbé. Fa calor ,un altre glop d'aigua no fa cap nosa. Baixem cap l'Era dels Pallers, treiem el cap per la balma, d'allà per la pista fins a Coll Guirló.Deu minuts més tard ja sóm al cotxe altre cop.El rellotge del tablier diu que són les dotze i nou.Res més.

Quiro la mitad de todo por que la mitad de nada no será suficiente.Quiero que me quieras, por que quererte quisiera ,aunque sea impertinente,...

Directissíma Franco-Senegalesa a la Magdadalena...

Directíssima, per què va d'abajo p'arriba, pum!!.Franco per què hi ha una roca molt bona, tret de la primera part de la primera tirada, que rellisca més que la xepa d'un sapo.Senegalesa per què és un pepino. Si nois es tracta de la Ran-Tan-Plan de la Magdalena Inferior (Cooompte que no és una amigueta , com el pistatxo o la galeta, vale??!!).

Reequipada està francament bé,encara recordo que va ser una de les primeres vies que vaig fer de primer pels vols del 85.El tema no era el mateix amb buriliquis,...
Aquí una tarda de Juliol cavall de ferro p'arriba i p'abajo , una sola corda, pantalonets curts, moooolt bon rotllo i SuperCardona.El finstro ha volgut cavalgar per la xepa del Sapo que és la primera tirada. El que tuvo retuvo.Aquest és tot el tema.Les fotos són d'ell, jo asegurant-lo al arribar a la segona reunió.

La gent que passa pel camí crida, saluda, sembla que diu hola,será per qué fem conya ,cantem, ...Fa fotos ,fem fotos .Porto tota l'ascensió xiulant, alguna cosa sembla que torna a puesto.

Aquesta nit m'he mirat al mirall, i la lluentor hi tornava a ser,de moment sembla que es queda...

The sky's been cryin' , but no so long..

Una corda ,un colega i p'arriba...

He comprat una corda. Cal estrenar-la .Ja l'hem provada al rocòdom, peró cal anar a escalar.D'un bon principi havia quedat amb l'Andreu. Peró el dissabte a mig matí em truca i diu que s'ha disl·locat una espatlla. Nasti de Plasti, sis setmanes de repós. Haaaaig d'estrenar la corda com sigui. Trucu a en Josep Mª, ja vem parlar aquesta setmana. La propossició cualla, demà anem al Gorro Frigi, farem la via de l'Adria. Encara recordo que una tarda , crec que d'estiu en vaig fer la primera ascensió am l'Agustí Cardona i l'Àlex Montesinos.Quant de temps ha passat,...

Avui ,i feia una colla d'anys que no em pasava, he tornat a tenir la sensació.La maravellosa sensació el dia aniria bé, que fer cim seria el més normal.En Josep Maria i jo hem anat al Gorro. Una sola corda, tots dos amb motxilla i venga parriba!!!.Hem pujat per les escales .Amarats de suor, xerrant i xerrant, hem arribat sense ni adonar-nos al peu de via.

El primer llarg per a ell, els tres següents per mí,el darrer altre cop per ell.El pas més tonto és arrivar al sostret que hi ha al tercer llarg.La foto és just passant el sostret.Val a dir que està tot molt ben assegurat, malgrat alguns dels espits costin de veure.La dificultat és perfectament assequible ,i deixa que espugui disfrutar de l'entorn. Trobo que avui m'hagues enfilat per qualsevol lloc. És la sensació que havia perdut.