Relat d'una ascensió a la Crestra dels Quinze Gendarmes o també d'AlbaSortim cap a Benasque, l'Enric m'ha vingut a trobar a dos quarts d'una. Flipa quan veu la motxilla que porto .De camí no trobem massa gent per la carretera .Parem a Alfarràs a fer un entrepà i una cervesa, total que ha dos quarts de sis comencem a pujar cap a l'ibonet de Cregüenya .El camí és bestial ,puja que fa por .Sota la motxilla suo el que no està escrit .En principi havíem de pujar en tres hores, peró arribem abans .Estic trinxat .Quan surto de sota el piano que porto a l'esquena, crec volar....Trobem el bivac buit i molt net, sembla que dormirem bé .La nit pinta bé, demà farà bon dia, ni que sigui per morir, com diuen els comantxes .Ens llevem amb la llum del dia, esmorzem i cap al coll on comença la Cresta .Mal rotllo havíem de trigar mitja horeta, arribem abans...
Ja som a la cresta, de moment anirem a l'enssamble .L'Enric ,com una guilla ,segueix la ruta fidelment .Som hi nois que són quinze gendarmes. Ens enfilem per la cresta, d
avallem bretxes, escalem gendarmes .De fet a la via hi ha molt poc material, tot plegat els rappels i poca cosa més .Parem un parell de cops a fer un glop d'aigua, i poca cosa més .Anem bastant ràpid, l'Enric troba la ruta amb facilitat, passa una mica de la ressenya, doncs no indica tants ráppels .L'ambient és magnífic, les vistes dels massissos de Perdiguero i Posets ens acompanyen. Finaaaalment fem cim, hem arribat abans del que esperàvem...
Ara toca baixar d'aquí. Crestegem cap a la bretxa, al segon rappel, més que espectacular, provo de trucar als pares. Mentre l'Enric baixa, aprofito la cobertura, a cap lloc de la vall n'hi ha. Mal rotllo si mai ens en fa falta...Tots estem bé , ells també .Cap avall falta gent. No hi ha n'hi una mala clapa de neu, merda toca fer la cabreta. A saltar blocs com a cabres .El descens es fa interminable .Per fi arribem a l'ibonet, fem la motxilla, buenuuuu, el piano
.
El camí no baixa ,sembla que cau .Anem tots dos trinxats, fem plans sobre el mes d'agost, encara ens queden forces..A un quart de set som al cotxe un altre cop, per fi .Quina pallissa, peró quin tros d'ascensió, llarga i exigent.
Sembla que les coses pinten bé, si més no pel que fa a les muntanyes .Per si no fos prou fotut, al desamor se li han afegit unes agulletes dignes d'una Matagalls-Montserrat .Paciència.
avallem bretxes, escalem gendarmes .De fet a la via hi ha molt poc material, tot plegat els rappels i poca cosa més .Parem un parell de cops a fer un glop d'aigua, i poca cosa més .Anem bastant ràpid, l'Enric troba la ruta amb facilitat, passa una mica de la ressenya, doncs no indica tants ráppels .L'ambient és magnífic, les vistes dels massissos de Perdiguero i Posets ens acompanyen. Finaaaalment fem cim, hem arribat abans del que esperàvem...Ara toca baixar d'aquí. Crestegem cap a la bretxa, al segon rappel, més que espectacular, provo de trucar als pares. Mentre l'Enric baixa, aprofito la cobertura, a cap lloc de la vall n'hi ha. Mal rotllo si mai ens en fa falta...Tots estem bé , ells també .Cap avall falta gent. No hi ha n'hi una mala clapa de neu, merda toca fer la cabreta. A saltar blocs com a cabres .El descens es fa interminable .Per fi arribem a l'ibonet, fem la motxilla, buenuuuu, el piano
.El camí no baixa ,sembla que cau .Anem tots dos trinxats, fem plans sobre el mes d'agost, encara ens queden forces..A un quart de set som al cotxe un altre cop, per fi .Quina pallissa, peró quin tros d'ascensió, llarga i exigent.
Sembla que les coses pinten bé, si més no pel que fa a les muntanyes .Per si no fos prou fotut, al desamor se li han afegit unes agulletes dignes d'una Matagalls-Montserrat .Paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada