Haig d'anar a Cerví, i no he fet cap sortida amb els que hi vaig.De fet només conec a en JuanCarlos, cony li vaig vendre el cotxe!!. El fet és que el tio em truca per fer , ni que sigui una volta en bici plegats, abans d'anar al Cerví.La cosa s'enbolica. Total que quedem en que el paso a buscar a dos quarts d'onze de la nit, i en en anem a fer la ferrada de Centelles. Com si fos un entrenament per fer la Hörli del Cerví.Jo estrenaré el frontal, quins collons no hi havia millor lloc?.
Ja som a peu de via.El pajaro em diu que, que cojones vamos a hacer las variantes más chungas , que si el pont tibetà ,( a les fosques, amb la llum apagada,...), que si l'esperó,...Vamos que el tiu em porta a too pijo per la via, i tots dos ananem xerrant, rotllo ens hem de conèixer.Comencem a les dotze, doncs vam parar a fer un café a l'únic bar obert a aquella hora a Centelles, sortim per dalt que encara no èren les dues.A les tres de la matinada poso el cap sobre el coixí, i m'adormo pensant en com ha anat el dia.Si en Joan i l'Eulalia s'enteren que he vingut aquí de nit, es faran un tip de riure, o em trencaran la cara.
Tinc la mateixa sensació que el pobre Clint Eastwood en aquella peli que es passa dos dies perseguint una india per les muntanyes del desert.Tot sigui per entrenar-se i conèixer-nos.Algú em va dir una vegada que hem de perseguir els nostres somnis, doncs res, tot sigui per tenir un final felis de tant en tant.Crec que ja em va tocant,..
Aquesta nit marxem amb l'Andreu i companyia cap el Breithörn. No m'havia d'aclimatar?
12:13(12/7/2007):he buscat unes fotos de la punyetera ferrada, lògicament de nit i perseguint al plumilla , no en vaig poder fer. I això ke duia el movíle amb càmera de 1,3 mingapinksels.Buenu res tu que vull que us imagineu al Juancarlooor encenent el frontal a mig pont per que em fes una idea de la magnitud del tema...
Ja som a peu de via.El pajaro em diu que, que cojones vamos a hacer las variantes más chungas , que si el pont tibetà ,( a les fosques, amb la llum apagada,...), que si l'esperó,...Vamos que el tiu em porta a too pijo per la via, i tots dos ananem xerrant, rotllo ens hem de conèixer.Comencem a les dotze, doncs vam parar a fer un café a l'únic bar obert a aquella hora a Centelles, sortim per dalt que encara no èren les dues.A les tres de la matinada poso el cap sobre el coixí, i m'adormo pensant en com ha anat el dia.Si en Joan i l'Eulalia s'enteren que he vingut aquí de nit, es faran un tip de riure, o em trencaran la cara.
Tinc la mateixa sensació que el pobre Clint Eastwood en aquella peli que es passa dos dies perseguint una india per les muntanyes del desert.Tot sigui per entrenar-se i conèixer-nos.Algú em va dir una vegada que hem de perseguir els nostres somnis, doncs res, tot sigui per tenir un final felis de tant en tant.Crec que ja em va tocant,..
Aquesta nit marxem amb l'Andreu i companyia cap el Breithörn. No m'havia d'aclimatar?
12:13(12/7/2007):he buscat unes fotos de la punyetera ferrada, lògicament de nit i perseguint al plumilla , no en vaig poder fer. I això ke duia el movíle amb càmera de 1,3 mingapinksels.Buenu res tu que vull que us imagineu al Juancarlooor encenent el frontal a mig pont per que em fes una idea de la magnitud del tema...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada